L’OMS alerta que l’emergència climàtica és “fonamentalment una crisi de salut”

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit aquest divendres davant la Cort Internacional de Justícia (CIJ) que l’emergència climàtica és “fonamentalment una crisi de salut” i ja no és una situació “hipotètica del futur, és aquí i ara”, i ha lamentat que “no s’està fent prou” perquè “urgeix prendre mesures”.

En un discurs durant l’últim dia d’audiències davant la CIJ, el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha assenyalat que abordar el canvi climàtic és “una qüestió d’equitat” i ha subratllat que la situació que planteja és “greu” i “el món ha d’actuar” perquè “en aquest moment, no s’està fent prou” per a “prendre mesures de mitigació i adaptació per a protegir i garantir la salut” de la població mundial.

“Encara que la crisi climàtica és multifacètica, des de la perspectiva de l’OMS, és fonamentalment una crisi de salut. És un dels majors desafiaments de salut que enfronta la humanitat avui dia”, ha assegurat als jutges de la CIJ, que han d’emetre una opinió consultiva sobre la responsabilitat dels Estats respecte del canvi climàtic.

Adhanom Ghebreyesus ha explicat que els efectes del canvi climàtic estan “causant estralls en les persones i la seva salut, interrompent les societats, les economies i el desenvolupament” i ha alertat que “sense una acció immediata, l’augment de la prevalença de malalties relacionades amb el clima, la destrucció d’infraestructures de salut i les creixents càrregues socials podrien aclaparar a sistemes de salut ja sobrecarregats” a tot el món.

L’OMS, ha assenyalat, ha estat recopilant evidència sobre l’impacte del canvi climàtic en la salut durant més de 25 anys. Entre altres conseqüències, ha subratllat el possible augment de la transmissió de malalties com la malària, el dengue i el còlera, a mesura que el clima es torna més extrem, reduint l’accés a l’aigua potable i contribuint a l’expansió de vectors portadors de malalties, com ara els mosquits.

Els esdeveniments climàtics extrems, “cada vegada més freqüents i severs”, estan deixant morts i ferits, mentrestant, s’observen més “megaincendis que destrueixen llars, huracans mortals que afecten illes i estats costaners, i inundacions que maten a milers i desplacen a milions de persones”.

“Actualment, s’estima que 9,2 milions de nens enfronten escassetat d’aigua. Això gairebé amb certesa empitjorarà a mesura que el canvi climàtic augmenti la severitat i freqüència de les sequeres, la contaminació de les fonts d’aigua i la salinitat de l’aigua en àrees costaneres”, ha explicat Ghebreyesus, recordant, com a conseqüència, que el clima extrem també interromp l’agricultura i altres recursos alimentaris, augmentant la inseguretat alimentària i la malnutrició.

El desplaçament serà “massiu”, ha denunciat. Al voltant de 154 milions de persones viuen actualment a menys d’1 metre sobre el nivell de la mar.

A petició de l’Assemblea General de Nacions Unides, els magistrats de la CIJ hauran d’identificar les obligacions dels Estats, segons el dret internacional, a l’hora de protegir altres països i a les generacions futures dels efectes catastròfics de “les emissions antropogèniques de gasos d’efecte d’hivernacle”.

Per a elaborar la seva opinió consultiva, la CIJ ha estat escoltant des del 2 de desembre els arguments de més d’un centenar de països i organitzacions internacionals. S’espera que emeti la seva decisió al llarg del pròxim any.