2024: torna la pluja d’estació
Veure de nou una primavera i una tardor plujoses ha alimentat l’esperança d’un final de cicle
Si bé els embassaments han guanyat 200 hm³ durant tot l’any, el dèficit de reserves persisteix
Mentre que àrees de la Catalunya seca han registrat pluja rècord, al nord-est continua la sequera greu
Tot i que l’any 2024 ha acabat a Catalunya amb un desembre sec a la majoria del país, l’any que hem deixat enrere serà, en general, de bon record hidrològic tenint en compte que ha alleugerit la rigorositat de la sequera que viu el país. El 2024 ha tornat a ploure després de tres anys sencers de precipitacions molt per sota de la mitjana climàtica i una sequera generalitzada que, precisament a principis d’any, havia fet entrar en emergència el sistema Ter-Llobregat d’abastament d’aigua. Encara que la majoria del país es manté en alerta perquè les reserves als embassaments de les conques internes es troben per sota del 40%, en concret en el 33% a 11 de gener, el més important climàticament de l’any 2024 ha estat l’esperança de tornar a una certa normalitat. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) en el seu balanç anual parla de “canvi de tendència” respecte als tres darrers anys, “que van ser secs”, i indica que, després del 2020, el 2024 “és el primer any en què es pot parlar d’un any normal, plujós o fins i tot molt plujós en àrees de l’Alt Camp, el Baix Ebre, el Montsià i el Tarragonès”. Una primavera i una tardor en què ha tornat a ploure i un inici d’hivern en què també ha tornat el fred han revifat l’esperança d’un final de cicle, de poder posar fi a uns anys àrids i extremament calorosos. Això, però, només ho podrà confirmar un 2025 tot just encetat i impossible de predir. I és que el govern català ja ha avançat que, si no continua plovent els propers mesos, a partir de la primavera s’hauria de decretar novament l’excepcionalitat –la fase prèvia a l’emergència– a les àrees més poblades de la regió metropolitana de Barcelona i la Costa Brava Sud, que s’abasten pels pantans dels rius Ter i Llobregat.
“Any plujós”
El SMC qualifica el 2024 d’“any plujós” en el seu balanç anual i assenyala el canvi de tendència que ha representat això respecte a tres anys secs consecutius (2021, 2022 i 2023). El considera el primer any després del 2020 que es pot considerar normal o plujós a la majoria del país.
La precipitació només ha estat “lleugerament deficitària” respecte a la mitjana climàtica dels darrers 30 anys (1991-2020) en petites zones del nord-est, i les úniques comarques amb estacions meteorològiques on no s’han assolit els 400 mm anuals són de la regió semiàrida de Ponent: el Segrià, el Pla d’Urgell i també la Ribera d’Ebre. Per contra, l’any ha arribat a ser “molt plujós” en comarques tarragonines i ebrenques de la Catalunya seca com l’Alt Camp, el Tarragonès, el Baix Ebre i el Montsià.
El Pirineu de Lleida, que els darrers 30 anys ha concentrat les màximes pluviomètriques en detriment del Pirineu gironí, tal com ha evidenciat el nou Atles climàtic de Catalunya 1991-2020, aquest 2024 ha superat àmpliament els 1.500 l/m² en sectors de l’alta muntanya, però també el massís dels Ports de Tortosa-Beseit ha superat els 1.300 l/m².
“Entre els tres anys més plujosos”
El balanç del SMC confirma que el 2024 es comptarà “entre els tres anys més plujosos” en 23 de les sèries de dades de més de 20 anys, la majoria al Montsià, el Baix Ebre, el Tarragonès, el Baix Camp, el Penedès, l’Anoia, el Segrià, l’Alt Urgell i l’Alta Ribagorça. En alguns casos és el segon any més plujós, darrere del 2018, i, al sud, el segon darrere del 2020, l’any del temporal Glòria. Ha estat l’any més plujós en els darrers 30 anys als Alfacs (784 l/m²); Vinyols i els Arcs-Cambrils (746 l/m²) i Amposta (688 l/m²).
La irregularitat espacial ha marcat la precipitació mensual, però també l’estacional, de manera que cada mes ha registrat zones del país amb superàvit de pluja respecte a la mitjana climàtica en contraposició amb d’altres que han registrat dèficit. Això també ha passat a la primavera i a la tardor, en què nord i sud del país s’han intercanviat els papers. Mentre que la primavera va treure de la situació extrema de sequera el nord del país, amb un març molt plujós a la Catalunya humida, un abril plujós al Pirineu i un maig molt plujós a les comarques gironines, a les Terres de l’Ebre la primavera va ser extremament seca i també seca a Ponent i a l’interior tarragoní. En canvi, la tardor ha portat pluges continuades a Ponent i al sud del país i ha deixat dèficit d’aigua a la regió del nord-est, amb extrema sequera en punts de l’Empordà –dotze municipis, incloent-hi Figueres, estan en emergència.
L’inici de l’esperança hídrica va arribar amb les primeres precipitacions primaverals del 8 i 9 de març, que van deixar més de 50 l/m² en moltes àrees i més de 100 l/m² al nord del Montseny. També va ploure de manera general del 26 al 30 d’abril i es van superar els 150 l/m² a l’alta muntanya, on va caure més de mig metre de neu nova. El 29 d’abril es registrava “el dia més plujós al conjunt de Catalunya des del 23 de novembre del 2021”, feia dos anys i mig.
Màxima precipitació amb la dana
La primera pluja extensa de la tardor va arribar els dies 3 i 4 de setembre, amb registres de fins a 50 mm a bona part del país i superiors als 50 l/m² a Ponent, la Catalunya Central i sud i punts del Maresme, el Vallès i la Garrotxa. Encara que de manera irregular, hi va haver un llarg episodi entre el 17 i el 24 de setembre, amb aiguats de fins a 100 l/m² en punts del litoral, però les màximes precipitacions coincidien amb la gota freda que va portar les tràgiques inundacions a l’Horta de València.
Els dies 25 i 26 d’octubre se superaven els 150 l/m² al terç sud en un episodi que s’allargaria fins al 8 de novembre perquè la depressió aïllada en nivells alts (dana) va acabar sent absorbida per un solc a partir del dia 3. Ja en el balanç posterior que el SMC va fer d’aquells dies, constatava que havien estat “les dues setmanes més plujoses des del gener de l’any 2020” (el temporal Glòria), amb acumulacions de més de 100 l/m² a la majoria de comarques i de més de 200 mm al litoral i prelitoral de la meitat sud del país.
S’han guanyat 200 hm³
Eren aquestes dues setmanes més plujoses les que permetien als embassaments guanyar 50 hm³, un 7% més de reserves, tenint en compte que, després dels consums estivals, havien caigut fins als 190 hm³ (27,3%) en conques internes i fins a 177 (28,9%) en el sistema Ter-Llobregat. A 30 de novembre, l’aigua embassada arribava als 239 hm³ (34,3%) en conques internes i a 222 (36,3%) en el Ter-Llobregat. Però acabar l’estiu amb un 27% de reserves havia estat possible perquè a la primavera s’havien guanyat fins a 150 hm³.
La del trienni 2021-2023 ha estat la pitjor sequera de la història de Catalunya des que hi ha registres, un escenari que el SMC ja confirmava el 2023. A finals d’aquell any, 37 municipis dels embassaments de Darnius-Boadella i Riudecanyes entraven en emergència. El febrer del 2024 es decretava l’emergència en el sistema Ter-Llobregat, que va caure per sota del 16% de reserves. Al març, 39 mesos després de les darreres pluges destacables de la tardor del 2020, començava a ploure. El dia 9 de març s’havia tocat fons, amb sols 90 hm³ de reserves (14,7%), però un trimestre plujós va permetre guanyar 150 hm³ (24,5%) d’aigua fins a situar-se en els 240 hm³ (39,2%) a 24 de juny.
El guany de 200 hm³ per les pluges de primavera i tardor representa un 28,8% de les reserves totals (694 hm³) dels embassaments de les conques internes: Darnius-Boadella, Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall, Sant Ponç, Foix, Siurana i Riudecanyes. Als pantans, però, en van entrar força més tenint en compte que 7,5 milions de persones consumeixen 1 hm³ diari. Són desenes d’hm³ més que van entrar als pantans, sobretot a la primavera, però que la població va consumir.
