canvi climàtic
Més de 2,3 milions de persones moriran per calor a Europa si no es redueixen les emissions
Lluny de l’àrea mediterrània, els efectes no serian tan greus
Un augment de la temperatura mitjana global d’entre 3 i 4 graus (respecte a nivells preindustrials) a la fi de segle causaria 2,3 milions de morts addicionals a Europa a conseqüència de la calor, i la pitjor part se l’emportarien ciutats espanyoles, com Barcelona, Madrid o València.
Així ho posa de manifest un estudi recollit aquest dilluns en la revista Nature Medicine, que va modelitzar l’impacte de l’augment de la temperatura mitjana global en 854 zones urbanes de 30 països europeus.
Barcelona s’emporta la pitjor part
En el pitjor escenari, amb un augment de la temperatura mitjana global pròxim als 4 graus a la fi de segle, Barcelona estaria al capdavant de les ciutats europees amb més excés de morts associades a les altes temperatures a la fi de segle: 246.082, segons càlculs dels investigadors.
Després de Roma i Nàpols, Madrid ocupa el quart lloc entre les ciutats més afectades, amb 129.716 morts addicionals degudes a la calor a la fi de segle, i València el setè, amb 67.519. En el cinquè i sisè lloc estan Milà i Atenes, respectivament.
Els investigadors van tenir en compte tres escenaris de temperatura: un en el qual es compleix l’Acord de París de lluita contra el canvi climàtic i la temperatura global no puja més de 2 graus a la fi de segle; un altre en el qual puja entre 2 i 3 graus; i un tercer, d’entre 3 i 4 graus d’augment a la fi de segle, que és al qual ens dirigim segons la trajectòria d’emissions actual.
“Hem tingut en compte les variables que relacionen temperatura i mortalitat en els últims 20 anys i les hem analitzat amb 19 models climàtics en els tres escenaris de temperatura citats”, segons va explicar a Efe una de les autores, Veronika Huber, biòloga experta en epidemiologia ambiental de l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC).
Lluny de la regió mediterrània, s’espera que els impactes siguin menys greus. En ciutats com París es preveuen 13.515 morts addicionals a la fi de segle, per una combinació d’excés de fred o calor.
En la majoria de les ciutats de les Illes Britàniques i els països escandinaus es podrien registrar un descens net de morts, sent una d’elles Londres (27.455 morts menys). Aquest descens es veu contrarestat pels augments en la resta d’Europa.
Solució: reduir emissions
La bona notícia és que els investigadors van veure que en l’escenari més optimista, en el qual es redueixen les emissions i es dona compliment l’Acord de París, limitant l’augment de la temperatura mitjana global a 2 graus a la fi de segles, es podrien evitar el 70% de les morts per altes temperatures.
La clau és que es redueixin de manera dràstica les emissions, destaca la investigadora, perquè encara que és “imprescindible” adaptar les ciutats a l’augment de la temperatura global, amb les mesures d’adaptació no bastaria per a evitar l’augment de morts associades a la calor a la regió mediterrània, Europa central i els Balcans.
Segons estudis previs, a Europa es produeixen 10 morts per fred per cada 1 per calor, però el canvi climàtic està alterant aquest equilibri provocant un augment de la mortalitat relacionada amb la calor malgrat la possible disminució de les morts relacionades amb el fred.
“Encara que les morts per fred disminueixin si augmenta la temperatura global, el balanç continuaria sent molt negatiu perquè les morts addicionals per calor s’incrementarien moltíssim i superarien els dos milions”, agrega Huber.
