L’anguila del Delta, a punt de desaparèixer

Hi ha constància documental que, a començament del segle XX –i segurament molt abans–, els pagesos del delta de l’Ebre tenien un sistema molt senzill per pescar anguiles: a cop de falç. N’hi havia tantes que tan sols s’havien de col·locar a la vora dels desguassos i anar clavant al fang les eines pròpies de la seva feina –la falç o el sorrac, que s’utilitzava als arrossars– per treure amb facilitat aquests peixos.

Cent anys després, l’anguila i el seu aleví, l’angula, estan a punt de desaparèixer del Delta, segons un estudi fet per un grup de científics de l’estació biològica de Doñana (EBD-CSIC) i el parc natural del Delta de l’Ebre. Els resultats d’analitzar a llarg termini l’abundància de l’anguila europea (Anguilla anguilla) mostren una situació molt preocupant. Des del 2008, any en què la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa va classificar l’espècie “en perill crític d’extinció”, el seu estat de conservació “està empitjorant greument de manera molt ràpida”, asseguren.

L’anguila europea té un cicle vital, en general, molt desconegut i sorprenent. Fa una de les migracions més extremes de la natura: aquest animal arriba en forma d’angula a les costes europees i nord-africanes, uns dos anys després d’haver nascut a milers de quilòmetres de distància, al mar dels Sargassos, a l’oceà Atlàntic septentrional. Abans, ho feia en tanta abundància que les anguiles que es desenvolupaven a partir d’aquestes angules les consumien totes les comunitats humanes, costaneres i interiors, i sustentaven pesqueries que es van convertir en industrials durant el segle XX. Però, tal com expliquen els investigadors del CSIC, l’espècie va acabar col·lapsant, amb un descens de les captures del 77% entre el anys setanta i noranta. La caiguda va ser brusca i va implicar una reducció en l’arribada d’angules del 95%. És a dir, per cada cent angules que culminaven el viatge des dels Sargassos abans del 1980, en el segle XXI ho fan només cinc. Després d’aquest col·lapse, la població no s’ha recuperat.

Per fer l’estudi, els científics han analitzat les captures d’anguila a tres de les principals llacunes del delta de l’Ebre (Encanyissada, Tancada i Canal Vell), aportades per la confraria de pescadors de Sant Carles de la Ràpita. La confraria de Sant Pere té els drets de pesca des del 1879 i manté un registre de captures des del 1966. “La informació sobre captures d’anguila inclou tant l’anguila groga, que al Delta anomenem borda, como la platejada, que és la que està llesta per tornar al mar dels Sargassos, que aquí anomenem vera”, diu Nati Franch, tècnica del parc natural del Delta de l’Ebre i autora principal de l’estudi. D’altra banda, també s’ha revisat la informació generada per un programa de seguiment científic iniciat el 2008.

“El resultat més preocupant és l’espectacular declivi els darrers anys, d’una magnitud similar al del 1980 i encara més ràpid”, assenyala Miguel Clavero, un altre dels investigadors. “Entre el 2015 i el 2017, l’abundància d’anguila va començar a reduir-se en tots els ambients. La pèrdua ha estat superior al 80%, però, en aquesta ocasió, no afecta una població abundant, com va passar a finals del segle XX, sinó una espècie que ja és en risc extrem de desaparèixer.”

No són clares les causes, si bé la coincidència temporal amb la irrupció al Delta del cranc blau (Callinectes sapidus), una espècie invasora depredadora, fa pensar que els dos fenòmens estan relacionats.

“És urgent reavaluar l’estat dels estocs d’anguila, particularment a l’àmbit mediterrani, on hi ha poca informació sobre l’espècie si comparem amb el centre i el nord d’Europa”, afirma Clavero. El grup d’experts en anguila que impulsa l’ICES (l’organisme assessor sobre pesqueries de la UE) fa més de dues dècades que aconsella portar les captures d’anguila “tan a prop de zero com sigui possible”. Ara bé, la UE i la majoria dels estats membres han ignorat aquesta recomanació.

“La situació de l’anguila pot ser encara pitjor que la que va portar l’ICES a demanar el tancament de la pesqueria, i que empitjora a un ritme molt accelerat”, remarca Clavero. Els autors del treball proposen que el cessament total de l’explotació s’associï a un esforç per implicar el sector en el seguiment de l’espècie i un sistema de suport per a l’adaptació de les activitats. “En qualsevol cas, si volem conservar l’espècie, si volem que l’anguila europea segueixi existint, hem de començar per deixar de pescar-la i comercialitzar-la”, remata l’investigador. Segons les estadístiques de captures catalanes, l’any passat es van pescar 707 quilos d’angules a Deltebre i 686 quilos a Sant Carles de la Ràpita. L’anguila sencera envasada costa actualment uns 100 euros el quilo, mentre que l’angula (l’anguila encara no desenvolupada) costa uns 800 euros el quilo.