De peces de caça a plagues
Catalunya està en emergència per sobrepoblació de conills i senglars, que causen molts danys als cultius
La Generalitat explora mitjans nous per aturar una expansió que la caça intensa no aconsegueix frenar
També s’accelera la captura de cabirols per l’amenaça que esdevingui la tercera plaga al camp
L’any 2016, durant el govern de Carles Puigdemont, estava vigent el pla de prevenció de riscos i danys causats per la fauna cinegètica i la Generalitat calculava que la població de senglars s’havia multiplicat per set des de l’inici de segle, mentre que la de conills ho havia fet per sis. En dotze anys, l’executiu català havia multiplicat per nou els permisos especials de captures atès “l’increment descontrolat de determinades espècies de fauna salvatge”. El govern assenyalava com una de les raons el canvi cultural de la societat, en què la caça s’havia reduït a activitat de lleure i la protecció d’espais naturals havia creat reservoris d’espècies. Per exemple, als anys noranta els governs de Jordi Pujol havien començat a alliberar exemplars de cabirol, un cèrvid que gairebé havia desaparegut a Catalunya. El govern de Puigdemont constatava que aquell canvi cultural havia “anat deixant en segon pla” la caça. Per no dir que, amb l’auge de la consciència ecologista urbanita, els caçadors tenien de feia anys mala premsa. L’any 2014 s’havien registrat 1.900 accidents de trànsit amb animals, un miler dels quals eren per causa del senglar –el 2021, el Departament d’Interior ja apuntava 5.032 accidents de trànsit; la majoria, per senglars–, 3.000 accidents anuals més que els comptats set anys abans. Senglars i conills, peces de caça que havien conviscut al segle XX amb l’agricultura del país, s’han convertit en una plaga que causa danys als cultius i les pastures, i accidents de trànsit. I el cabirol ha començat també a provocar danys.
Fa tres anys el govern de Pere Aragonès alertava que “l’eina més eficaç” per controlar la sobrepoblació d’espècies que representa la caça s’estava debilitant. Si el 2012 s’havien concedit 69.000 llicències de caça, la temporada 2021/22 se’n van atorgar només 33.000, més de la meitat a caçadors majors de 65 anys. L’executiu concloïa que “la capacitat de controlar aquests animals mitjançant la caça disminueix progressivament”. Avui ja es calcula una pèrdua de 2.600 caçadors anuals i fa dos anys en quedaven 60.000, mentre que la Federació Catalana de Caça recorda que als anys noranta hi havia 100.000 llicències. “El col·lectiu de caçadors està envellint, i això comporta una reducció progressiva en el nombre de llicències actives. Les noves incorporacions no s’acosten a les pèrdues anuals. Som un col·lectiu estigmatitzat. La societat cada cop tendeix més a qüestionar la caça per raons ètiques, mediambientals o fins i tot culturals, sovint sense entendre el paper regulador i la contribució a l’equilibri ecològic que exerceix la caça quan es gestiona de manera responsable”, defensa el president de la federació, Joaquín Zarzoso.
El conill s’ha convertit avui en un problema greu a la plana fruitera de Lleida, i el senglar manté en alerta la meitat est del país, des del corredor-Montnegre i el Vallès fins a l’Empordà. La sobrepoblació de fauna cinegètica causa a Catalunya tres quartes parts dels danys declarats en cultius, però també nou de cada deu accidents de trànsit, especialment els senglars. La seva proliferació, a més, té riscos per a la salut de les persones, les espècies ramaderes i la resta d’animals salvatges, i també comporta greus afectacions a la biodiversitat i els espais naturals amb protecció especial. «La fauna cinegètica ha arribat per quedar-se i és possible que en alguns moments ens trobem sobrepassats, perquè les mesures que hem aplicat fins ara no són suficients per controlar aquesta sobrepoblació”, ha reconegut recentment el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig. En la pròrroga del 2024 de l’emergència cinegètica i fins al mes d’octubre, propietaris, caçadors, el Grup Especial de Captura d’Animals (GECA) del Cos d’Agents Rurals, guardes de les reserves nacionals de caça i Forestal Catalana han aconseguit eliminar fins a 232.000 exemplars. El Departament d’Agricultura ha distribuït 589.250 cartutxos segons l’objectiu de captures planejat. En el cens de la darrera tardor, la població de conill ha augmentat en totes les comarques que són zona d’emergència cinegètica (Urgell, Pla d’Urgell, Segrià, Segarra, Noguera i Garrigues), tot passant de 145 individus / km² de l’octubre del 2023 a 190 individus /km² de mitjana a l’octubre del 2024 –al 2021 es calculava que eren 92/km². Fa unes dècades era inviable aquesta plaga en una regió semiàrida com aquesta però, amb la gran expansió del regadiu agrícola, la fauna salvatge hi disposa avui d’aigua i aliment. Tal com reconeix l’administració catalana el conill ha trobat «en els arbres fruiters i les superfícies de cereal un entorn ideal per alimentar-se, viure i, per descomptat, reproduir-se».
El 30 de març del 2023 es declarava l’emergència cinegètica per conill en unes 90 àrees privades de caça de 75 municipis corresponents a 1.889 km² –avui són 5.194 km² de les comarques de Ponent. S’hi autoritzava la caça excepcional del conill fins al 30 de setembre del mateix any en les modalitats d’arma de foc, al salt amb o sense gos, en mà, aguait diürn, amb ús de fura i gàbia trampa. Però, en cas de necessitat, també es podia sol·licitar l’aguait nocturn sota control i supervisió del Cos d’Agents Rurals (CAR). Fins aquella data es van comptabilitzar un total de 463.125 conills caçats –7.340 amb gàbies trampa en actuacions concretes per danys agrícoles i 18.200 en captures nocturnes amb el CAR–, una xifra que feia evident la magnitud del problema fa encara no dos anys.
La darrera emergència cinegètica per senglar a Girona es va declarar des del març de 2023 fins a l’agost del mateix any, i només als massissos de les Gavarres i Rocacorba. La temporada 23/24 es van complir els objectius de captures a Girona (25.963 senglars) però no van ser aquestes les que van causar la davallada registrada. Agricultura reconeix que la causa principal va ser la sequera, sobretot la de la primavera del 2023. El pronòstic dels experts és que aquesta temporada 2024/25 hi hagi més senglars i, per tant, més captures perquè la primavera del 2024 ha estat més plujosa a la zona però Agricultura indica que, de moment, “no es veuen gaires senglars i tot just a la tardor es varen començar a veure exemplars joves” segons informaven els caçadors.
La temporada 2022/23 es va assolir el rècord amb 31.386 captures (73.000 a tot Catalunya), però cal no oblidar que la darrera dècada s’han eliminat més de 12.000 senglars anuals a Girona i l’augment de captures no ha parat de créixer fins al descens del 2023/24. Entre 200.000 i 250.000 exemplars és la població estimada de senglar a tot el país.
El cabirol reintroduït també acaba fent mal
El cabirol és un cas a banda perquè ha estat reintroduït. Els anys 1971-72 l’organisme estatal Icona va deixar anar els primers 18 exemplars a l’Alt Pallars-Aran. La progressió va ser molt lenta, però a mitjan anys vuitanta van començar a entrar exemplars cap a la Val d’Aran, també per l’expansió de la població de la part francesa. Des d’aquell moment, es produeix una extensió de l’espècie cap al Pallars Sobirà, la Cerdanya i el Ripollès. A partir del 1993 i fins al 2008 la Generalitat i la Federació de Caça aborden projectes conjunts o per separat per retornar l’espècie a diferents indrets. És el cas del Montnegre-corredor, la serra de Prades, la Garrotxa, el cap de Creus, el Moianès, el Montmell, el Montseny i els Ports de Tortosa. Com a curiositat, l’actual conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va ser titular de Medi Ambient quan es van fer alliberaments als Ports a inicis de segle. Se’n van reintroduir 542 exemplars i a partir de la temporada 2001/02 es van donar permisos de caça. Al Camp de Tarragona hi ha hagut un creixement exponencial que ha començat a causar danys, amb densitats de 4,29 cabirols/km² en algunes zones. A la Conca de Barberà es van declarar 932 exemplars caçats la temporada passada, 2.012 arreu del país.