MEDI AMBIENT
El litoral metropolità nord ha perdut 30.100 m2 de superfície de sorra en cinc anys
Més temporals, un nivell del mar 14cm més elevat i onades més altes, principals conclusions d’un estudi de l’AMB sobre el canvi climàtic
Les platges de Montgat, les més afectades
El nivell del mar de la costa metropolitana no deixa de pujar i les onades són cada vegada més altes. Les dades del mareògraf de Barcelona mostren un augment de 5,6 mm anuals des del 2003, fet que implica una pujada de 14 centímetres en 25 anys. Aquest fenomen, juntament amb un increment de la força de l’onatge i de canvis en els patrons dels temporals, ajuda a entendre la regressió estructural del litoral metropolità, que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està constatant i explicant des del 2017.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’Estudi sobre les tendències de canvi climàtic a les platges metropolitanes que l’AMB presenta aquest dijous a la jornada tècnica Monitoratge del litoral de l’àrea metropolitana de Barcelona”, juntament amb els darrers resultats de l’evolució de les platges de Sant Adrià, Badalona i Montgat. Les principals conclusions de l’informe del clima marítim recullen un increment del nombre total de temporals i un augment significatiu dels temporals de sud i sud-oest en detriment dels episodis de llevant a la costa metropolitana. És a dir, al litoral metropolità nord es produeixen tres temporals de component sud més per dècada, mentre que els temporals de llevant es redueixen. Pel que fa al delta del Llobregat, l’increment de temporals de garbí és el fet més rellevant, amb quatre temporals més per dècada d’aquest tipus.
Paral·lelament, es produeixen temporals més energètics i potencialment més destructius. Cada temporal descarrega més energia que l’anterior. L’escalfament global provoca que hi hagi més vapor d’aigua disponible a l’atmosfera, fet que causa un increment de la força i la virulència de les tempestes.
Onades més altes
L’estudi també destaca que les onades són més altes. L’alçària d’onada en temporals augmenta de manera molt significativa al litoral metropolità, però amb diferències importants entre els diferents sectors i en funció d’on ve el temporal (garbí, llevant, etc.). Als municipis del nord, l’onatge de component S-SE té un increment mitjà anual d’1,32 cm, uns 26 cm més en total en els últims 20 anys. En canvi, al delta del Llobregat les tendències més acusades són amb temporals de S i SE, amb un increment mitjà anual d’1,58 cm, fet que suposa 30 cm més en 20 anys. L’augment d’onatge es fa palès amb temporals que venen de totes les direccions, encara que els increments més importants d’alçària d’onada es produeixen en els temporals de gregal o llevant —est o sud-est (ESE) — i els episodis de migjorn o garbí —sud i sud-oest (SSW).
Daniel Palacios, cap del Servei de Platges de l’AMB, afirma que “uns canvis tan evidents en l’arribada de l’energia que descarrega sobre les platges afecta clarament la seva estabilitat. Juntament amb la manca d’entrada de sediments, provoca el problema de la regressió estructural que pateix el litoral metropolità”. Palacios afegeix que “els canvis en els fluxos energètics, els vents i l’alçària d’onada poden fer que les estructures construïdes per protegir la costa durant el segle XX deixin de complir la seva funció”. Als temporals s’hi ha d’afegir la pujada del nivell del mar i l’increment d’onatge, ja que hi ha quasi mig metre més respecte de l’any 2000. A aquests 50 cm addicionals, cal sumar-hi les marees meteorològiques, que van in crescendo”.
Pèrdua de sorra
El Barcelonès nord i el baix Maresme han perdut uns 30.100 m2 de superfície, que suposa el 13 % en quatre anys. L’únic municipi que creix una mica és Sant Adrià de Besòs, gràcies a l’aportació de sorra del riu Besòs. Pel que fa al volum, hi ha una pèrdua de 83.000 m3, xifra que implica un 15 % menys de volum de platja emergida.
L’última campanya batimètrica del litoral metropolità feta pel Servei de Cartografia de l’AMB el passat maig del 2024, constata que les reduccions de volum de sorra fins a una fondària de dos metres són molt similars a les observades a la platja emergida. A dos metres sota l’aigua, s’ha produït una pèrdua del 16 % de sorra. Com més fondària hi ha, la situació és diferent, ja que la pèrdua és menor.
Als municipis de Badalona i Montgat s’ha guanyat sorra en zona submergida (part de la que s’ha perdut a la platja emergida) a uns 30-40 metres de la costa, i s’ha situat a una profunditat d’uns 3-4 metres. S’ha produït un sistema de barres de sorra, però menys marcat que a la zona sud. Una gran part de la sorra que ha perdut la platja emergida va a parar a una fondària entre 2 i 10 metres sota l’aigua. De manera natural, el corrent marítim a la costa catalana, que va de nord-est a sud-oest resseguint el litoral, funciona com una mena de cinta transportadora de sediments que va regenerant les platges. Però quan aquests corrents disminueixen o es trenquen, la sorra s’acaba quedant sota l’aigua perquè té més dificultats per pujar o desplaçar-se cap a la platja emergida de manera natural. A més, l’artificialització de la costa i les estructures i ports que hi ha al llarg del litoral provoca que concretament a les platges de Badalona i Montgat l’entrada de sorra sigui gairebé nul·la.
L’amplada mínima idònia de les platges davant d’una situació marítima habitual és d’uns 25 metres, mentre que davant de temporals importants o excepcionals, necessitaríem uns 40 metres més, per tant, uns 75 metres d’amplada (xifra variable en funció de cada platja). Segons aquest estudi, es necessitarien 965.045 m3 de sorra per regenerar les platges del Barcelonès nord i baix Maresme amb la regressió estructural que pateixen, xifra que equival al volum de gairebé 400 piscines olímpiques.
Montgat, crític
Els casos més crítics es troben a Montgat. Concretament, a les platges de Can Tano, Montsolís i Toldos, amb 0 metres d’amplada, on la platja ha desaparegut totalment. Altres casos crítics són el de la platja de les Barques, també a Montgat, i la de la Barca Maria, a Badalona. Per contra, la zona que s’ha mantingut més estable a Badalona és la platja dels Pescadors, que tot i haver patit pèrdues, encara conserva una amplada de 50 m. El cas més òptim és a la platja del Fòrum de Sant Adrià de Besòs, amb 100 metres d’amplada. Les platges del Fòrum i del Litoral, a Sant Adrià, així com la platja de la Marina de Badalona, es troben en situacions gairebé òptimes i, segons l’estudi, no caldria aportar-hi més volum de sorra. En canvi, en el cas de Montgat es necessitarien 391.383 m3 de sorra per regenerar les platges.