Els guardes rurals es despleguen als Aiguamolls de l’Empordà i ja cobreixen tots els parcs naturals gironins
Els guardes rurals s’han desplegat als Aiguamolls de l’Empordà i ja cobreixen tots els parcs naturals gironins, segons informa l’ACN. S’encarreguen d’informar els visitants, vigilar que no perjudiquin les espècies o malmetin el medi i, si detecten alguna infracció, també aixequen acta. Des de fa uns dies, una parella de guardes recorre l’àmbit del parc durant unes hores. Segons explia a l’ACN el director dels Aiguamolls, Ponç Feliu, destaca que fan una feina complementària a la dels Agents Rurals. “Ara és un moment de molta sensibilitat pel que fa a la nidificació. Per tant és important evitar incidències en un entorn natural tan sensible i fràgil”, afirma. Un dels guardes, l’Adrià, explica que els gossos deslligats i la pesca furtiva són dos dels problemes principals que es troben.
“Som els ulls del parc”. Amb aquestes paraules l’administrador de l’empresa GuardNatur i guarda rural, l’Adrià, defineix el servei que des de fa unes setmanes ha estrenat el parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà. En equips formats per dues persones, ressegueixen a peu o en vehicle els diferents itineraris i els espais de la reserva fent tasques d’informació, vigilància i divulgació. A més, si es troben alguna persona cometent alguna infracció o activitat prohibida al parc, també tenen potestat per aixecar-ne acta.
L’empresa GuardNatur té deu treballadors fixes, que augmenten a una quinzena en temporada alta. Amb l’inici del servei als Aiguamolls de l’Empordà, els guardes rurals ja tenen presència a tots els parcs naturals gironins.
Durant els darrers anys, també s’han desplegat al Cap de Creus, a les Capçaleres del Ter i el Freser, a la Zona Volcànica de la Garrotxa i al Montgrí, illes Medes i Baix Ter. També porten a terme el servei a l’espai natural protegit del massís de l’Albera. A més de tenir presència als parcs naturals, els guardes rurals també s’encarreguen de vigilar els gorgs i les zones de bany dels rius gironins i determinats vedats de cacera.
La sequera dels últims anys ha perjudicat tots els espais naturals, però especialment ha estat dura en ecosistemes que depenen de l’aigua com són els Aiguamolls de l’Empordà, recorden les mateixes fonts. El director del parc assenyala que la manca de pluges “ha hipotecat” moltes espècies de flora i fauna. “Aquí haurien de ploure uns 600 litres l’any, però en els darrers anys n’han caigut menys de 500 i fins i tot, en algun de molt dolent, menys de 200”, lamenta. Ara, però, amb el canvi de tendència del pluviòmetre, Ponç espera que “es puguin recuperar les llacunes, els estanys, les closes, els aiguamolls en general, perquè l’època de reproducció, que ve ara a la primavera, pugui ser exitosa”. No obstant això, Feliu indica que faria falta molta més pluja per recuperar els ecosistemes malmesos per la sequera. “És complex revertir-ho perquè la inèrcia que portem acumulada és molt negativa. Faltarà que plogui normal uns quants anys i, tot i això, hi haurà zones com Els Estanys on costarà”, admet.