El riu Besòs obre el camí

De claveguera a l’aire lliure, amb una altra concentració d’agents contaminants fruit de la presència d’indústries, a parc fluvial. Els municipis del tram final de la conca del Besòs –Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada– van obrir a finals del segle passat el camí de la recuperació de la qualitat hídrica i mediambiental en combinació amb el gaudi ciutadà a Catalunya. Era una demanda veïnal a crits i el 1995 van decidir firmar un conveni, al qual posteriorment s’hi va afegir el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs, amb el compromís de fer-hi un canvi radical, invertint en nou quilòmetres 37 milions per millorar la qualitat ambiental, la capacitat hidràulica del riu i l’efluent de la depuradora de Montcada i permetre que determinades zones de la llera s’ocupessin per a lleure de la ciutadania retirant les torres d’alta tensió. La subvenció mitjançant fons de cohesió de la Unió Europea (UE) va permetre sufragar-ne el 80% del cost i estrenar un Parc Fluvial del Besòs fet per etapes i que des del 2000 gestiona l’equip del Servei de Gestió de Parcs Naturals de l’Àrea d’Espais Naturals i d’Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona. Un espai que s’ha dotat d’un sistema d’alerta hidrològica del riu Besòs (Sahbe) que en temps reals permet predir crescudes del nivell del riu i emetre avisos acústics i òptics en casos d’inundacions.

Però un cop canalitzat, recuperat l’espai ambientalment i convertit en parc fluvial, el Besòs també està immers en un procés de renaturalització des del 2018 amb el projecte Refugi de Biodiversitat presentat per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet per interconnectar diferents espais com a connector ecològic des del riu Ripoll fins a la desembocadura, amb un pressupost de 7 milions en què hi intervenen diferents administracions com l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els ajuntaments i compta amb ajudes dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (Feder).