La cinglera té vida pròpia
La paret de basalt de Castellfollit de la Roca està en un procés natural d’erosió i retrocés per esllavissades
No hi ha risc per als habitatges de la part superior, però sí que se’n fa un seguiment per evitar riscos
Durant els últims anys, se’n fa un seguiment monitorat i es frena el procés natural netejant la vegetació
La cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca està viva, és a dir, que pateix el procés d’erosió i de regressió característic i completament normal d’una estructura geològica d’aquestes característiques. Això no tindria més rellevància que la que té un fenomen natural si no fos que, al cim d’aquesta popular cinglera, hi ha assentat bona part del nucli antic de Castellfollit. Els que hi viuen, però, poden estar ben tranquils, perquè, per una banda, aquest procés de degradació de la paret de basalt és molt lent, encara que, a vegades i periòdicament, hi hagi esllavissades, que, en alguns casos, són molt espectaculars pel despreniment de blocs sencers de basalt. Mai, però, hi ha hagut perill per als habitatges més propers al cingle. D’altra banda, i això és el més rellevant, es tracta d’un cingle que està permanent monitorat per vigilar amb mitjans electrònics a temps reals qualsevol petit moviment que s’hi pugui produir. A més, s’hi fan neteges de vegetació periòdiques, perquè la vegetació que creix entre les escletxes del basalt és un dels elements que poden accelerar-ne la degradació, i això encara fa més efectiva la vigilància.
La tecnologia per al control d’aquesta paret gegant ha evolucionat durant els últims anys i, a més, s’hi han incorporat diversos equips d’investigadors. Actualment, hi ha un seguiment de les parts amb més risc d’esllavissades i s’han incorporat els drons, els radars i les càmeres fotogràfiques per a un control més global. Amb un sistema de control que, a Catalunya, només s’aplica a la muntanya de Montserrat, ara els experts han monitorat la cinglera i en volen actualitzar el mapa geològic que, als anys vuitanta del segle passat, va elaborar el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb els mitjans que hi havia aleshores, molt més precaris.
El primer d’aquests controls es du a terme amb les diverses càmeres que hi ha instal·lades al carrer de les Fàbriques, davant per davant de la cinglera, a l’altre costat del riu Fluvià. Aquestes càmeres van fent fotografies periòdicament diverses vegades al llarg del dia i, com que estan enfocades sempre en punts geolocalitzats, donen informació als geòlegs per poder detectar moviments imperceptibles a l’ull humà entre els blocs de basalt. És una prova pilot a càrrec de la Universitat Politècnica de Catalunya per controlar els punts que els geòlegs han determinat que són més propensos a experimentar-los.
El segon control va a càrrec de membres de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya amb l’ajuda d’uns drons equipats amb làsers òptics que escanegen el cingle i donen informació digital molt precisa als experts, perquè puguin detectar-hi petits despreniments, bombaments, noves esquerdes, etc. i fer aixecaments amb models geomecànics. Així mateix, els radars sintètics fan una lectura de la paret a través de l’emissió i registre d’ones.
El control es completa amb les neteges vegetals que, periòdicament, es fan a la paret basàltica. Els experts en aquest tipus de tasques se centren en els punts, majoritàriament a les esquerdes, on les arrels de la vegetació existent contribueixen també a la degradació de la paret. L’última s’ha fet a principis d’aquest mateix any. Paradoxalment, hi ha altres punts del cingle on la vegetació fa de barrera protectora de la paret basàltica.
Control en equip
El cingle basàltic de Castellfollit de la Roca és un element geològic singular i gestionar-lo no és fàcil, i més tenint en compte que hi viu gent al capdamunt. Per fer-ne una gestió eficient, s’han aplegat en el marc del pla integral de protecció de la cinglera l’Ajuntament de Castellfollit de la Roca i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Un dels primers resultats d’aquest pla ha estat la reactivació de les neteges regulars de vegetació al cingle, que, fins aleshores, havien estat molt irregulars en el temps, i sempre pendents dels ajuts de la Generalitat.
Des del territori, no s’ha entès mai que una de les reserves naturals més destacades del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i una de les postals de Turisme de Catalunya no tingui una dotació fixa anual per al seu manteniment. Els alcaldes de torn s’han afartat de demanar-ho. L’actual, Miquel Reverter, remarca que la cinglera basàltica és un símbol rellevant del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de Catalunya. Segons ell, un ajuntament de les dimensions del de Castellfollit no pot assumir el cost del seu manteniment, i encara menys el de les accions de control que s’hi han de dur a terme. Últimament, per exemple, estan buscant finançament per a les diferents proves pilot d’estabilització que es volen aplicar a la famosa paret. Es tracta de proves que cal fer als punts en què es poden produir esllavissades. L’alcalde insisteix que ja tenen ajuts de diverses institucions, però ha afirmat que els recursos haurien de ser superiors als actuals.
Paral·lelament, i per la part que pertoca al consistori, s’està treballant per aconseguir acords amb els propietaris d’immobles de la part superior de la cinglera per fomentar les rehabilitacions. Aquests habitatges tenen la seva importància, perquè d’alguna manera estan frenant l’erosió a la part superior de la cinglera. En aquesta mateixa zona, al seu moment, l’Ajuntament va canalitzar-hi les escorrenties de la pluja, que havien estat un altre dels elements que més l’erosionaven.
L’altra cinglera
El cingle de Castellfollit té la cara B, la que dona al riu Turonell. No té la bellesa i l’espectacularitat de la que dona al riu Fluvià, però, déu-n’hi-do. En aquest cas, però, caldria que les neteges vegetals també fossin regulars –fins ara, han estat moltes menys respecte a les de la cara germana–. Es tracta, a més, d’un indret on es pot seguir un itinerari a peu que ressegueix el Turonell, i que condueix fins a les Baumes de Caxurma, la Mare de Déu de la Devesa i a la de Mont-ros i a la font de les Fonoses.
En aquesta cinglera del Turonell, també s’hi han produït esllavissades; l’última, el 2017, amb 70 tones de roca que van anar a parar al riu.
