Detecten més presència del fadrí al nord del Cap de Creus
L'augment de la temperatura del mar ha fet augmentar la població d'aquest peix termòfil
L’augment de la temperatura del mar provocada pel canvi climàtic ha fet incrementar la presència d’un tipus de peix termòfil, el fadrí, a la zona nord del Cap de Creus. Aquesta espècie de peix de colors sol buscar aigües càlides i antigament era molt present a la banda sud del parc, però molt difícil d’observar a la zona coneguda com la Mar d’Amunt, en poblacions com Llançà, el Port de la Selva o Cadaqués. “Els darrers estius, que han sigut tant càlids, s’estan veient amb facilitat diversos exemplars, fins i tot desenes, en diferents punts”, explica el director del parc, Ponç Feliu.
El parc n’ha tingut coneixement gràcies a projectes de ciències ciutadana en què, a través del voluntariat, s’informa de troballes d’aquest tipus. En el marc d’aquest projecte iniciat entre el 2021 i el 2022, també s’ha analitzat la presència d’altres espècies com la guiula, la vaca serrana o el serrà. Hi han participat, entre d’altes observadors, el biòleg Eduard Marquès, i Manel Ortega, dels Amics del Cap de Creus.
La investigació, que continua en marxa, es va centrar en dos punts de la banda sud del cap de Creus (L’Almadrava i la Pelosa, a Roses) i a l’anomenada Mar d’Amunt (a la Cativa i Cros, entre Port de la Selva i Llançà). Els observadors han analitzat per una banda agrupant per parelles la guiula i el fadrí –que comparteixen nínxol ecològic– i, per l’altra, el serrà i la vaca serrana. En el cas de la guiula i el serrà, es tractaria de peixos més habituats a les aigües fredes i els fadrins i les vaques serranes, a les temperatures més càlides.
Un dels canvis més notoris que han observat és la presència del fadrí a la zona nord del cap de Creus, on fa 10 o 15 anys era purament testimonial. El fadrí és un peix termòfil, més adaptat a les aigües amb temperatures més elevades. Es tracta d’un peix de colors, que pot recordar als climes tropicals. La seva presència, de fet, ha augmentat exponencialment als quatre punts investigats i en zones com l’Almadrava, a més, s’està notant que aquest increment va en detriment d’una altra espècie amb qui comparteix espai i alimentació, la guiula.
Fa una dècada, excepcional a la Mar d’Amunt
“El fadrí és un peix que si tu parles amb gent gran del Port de la Selva veuràs que ni saben de quin peix estem parlant, perquè és que no hi era. Fa 15 anys no se’n veia ni un, o sigui, que era excepcional trobar-ne”, explica Marquès. “Si fem la comparació del que serien l’Almadrava, entre uns i els altres, encara hi ha una certa distància. Encara la guiula, a tots els llocs, està per sobre. Però l’Almadrava ja comença a arribar a nivells alts”, afegeix el biòleg. Això, que admet que pot estar associat també a d’altres factors, pot acabar desplaçant la guiula en aquest punt amb el pas del temps.
En el cas del serrà i la vaca serrana, també han detectat una disminució dels primers, tot i que Marquès admet que es pot deure a múltiples factors. “Per exemple, a l’Almadrava, aquí, des de l’agost del 23, tot l’any passat i mig any de l’altre, s’ho tenen zero serrans. No en veiem”, assegura.
Sobre això, Ponç Feliu explica que hi ha diferents espècies que són termòfiles, adaptades a medis marins més càlids, que “estan proliferant a casa nostra”. “Aquest era el cas de moltes espècies fins i tot invasores, espècies que antigament no hi eren, o eren presents de forma molt escassa, molt esporàdica. Això és una amenaça per a espècies d’aquí, que estan veient amb regressió les seves poblacions”, remarca. Aquest, però, no és el cas del fadrí, ja que es tracta d’una espècie autòctona, tot i que més habitual al sud de Catalunya.
