El Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (Gepif) és el cos forestal del Departament d’Agricultura que treballa en gestió forestal i prevenció d’incendis. Amb vuit unitats operatives i una seixantena de membres tenen seus a Vilamalla (Alt Empordà), Torreferrussa (Vallès Oriental), Calaf (Anoia), Tremp(Pallars Jussà), Ulldemolins (Priorat), Benifallet (Baix Ebre), Arnes (Terra Alta) i Constantí (Tarragonès), i estan equipats amb 26 vehicles tot terreny amb autobomba i camions cisterna, un tractor amb desbrossadora i arada de discos i tres robots desbrossadors que trituren i eliminen restes vegetals.

La unitat de Torreferrussa treballava la setmana passada al Pla dels Soldats, al massís de Montserrat. Aquest pla que fa de cruïlla entre l’asfaltat i concorregut camí de Sant Miquel a Sant Joan i els camins que porten a Collbató i a la Santa Cova, és una zona de refugi i seguretat per als visitants en cas d’incendi forestal. L’equip del Gepif neteja la zona cada dos o tres anys depenent de la pluviometria. Hi extreuen alzines a tocar de la pista per tal d’aclarir la massa vegetal i arrenquen el matollar espès. Dimarts, el dia que visitàvem els treballs, tres membres del grup desbrossaven mates i herbes amb desbrossadores de mà. Quico Gámez, cap de la unitat, explica que, amb les pluges d’aquesta primavera, l’herbassar i les mates han crescut excessivament per donar seguretat a les persones en cas de necessitat de refugi. Tot el pla té aspecte d’espaiós, amb alzines esparses aquí i allà i el terreny net, amb l’herba segada. Només cal mirar al matollar situat camí avall que no ha estat desbrossat per adonar-se de la diferència. A més, Gámez assenyala una “zona pelada” vessant avall en què fins i tot hi podria aterrar un helicòpter en cas necessari. “Les feines més estratègiques les fem a la perifèria del parc de Montserrat perquè normalment el foc ve de fora i el que cal és impedir que escali la muntanya”, explica, abans de precisar que a Montserrat mantenen netes les zones de refugi del Pla dels Soldats i de Can Jorba.

També han fet manteniment a l’àrea de seguretat del Garraf, a la zona del monestir budista, on han pogut operar amb el tractor desbrossadora. Aquesta àrea ha de funcionar com a refugi de persones però també com a zona de trànsit segur per als equips d’extinció.

Les estassades per eliminar “càrrega” en punts forestals estratègics formen part d’una de les quatre campanyes anuals del Gepif. L’hivernal, d’octubre a març, són cremes controlades que fan per recuperar pastures que han estat ocupades per matollars de bàlec o argelaga i que, en cas d’incendi, cremen amb virulència. Abril i maig fan la campanya del borrissol d’àlbers i pollancres. Aquest plomissol molt inflamable encatifa el terreny a les ribes de cursos fluvials que són a tocar de carreteres i autovies. Les unitats Gepif xopen el borrissol fins a convertir-lo en una pasta que perd la condició d’inflamable. Al juny fan la campanya de la sega a la Catalunya Central, amb unitats situades als punts de més risc. En cas d’un inici de foc poden actuar amb els vehicles lleugers que porten 500 litres d’aigua. Si el foc creix, actuen al costat dels bombers amb els camions d’entre 3.000 i 4.000 litres. Aquesta campanya coincideix amb la de vigilància i intervenció en incendis, de juny a setembre. Es regeixen pel mapa de risc i fan vigilància i actuació d’emergència. “Abans, quan hi havia poca tecnologia, ens situàvem en punts alts per tenir millor visió. Ara que els avisos de fum arriben ràpid vigilem en punts estratègics d’accés ràpid als llocs de risc.”