La caça dels senglars amb arc exigeix un tir precís des de 10 metres
A Catalunya hi ha prop de 400 caçadors que practiquen la caça amb arc i fletxes
La Federació Catalana de Caça ho considera un sistema eficaç per abatre animals en espais urbans
La Federació Catalana de Caça disposa d'entre 300 i 400 caçadors que practiquen la captura d'animals utilitzant arc i fletxes. D'aquest grup sorgiran els especialistes que en els pròxims dies portaran a terme, a Barcelona, una prova pilot per reduir la població de porcs senglars de Collserola, tal com avançava ahir aquest diari. El president de la Federació Catalana de Caça, Paco Piera, assegurava que es tracta d'un sistema fiable per portar a terme en espais de forta densitat urbana, ja que “no crea alarma social, perquè és una activitat silenciosa”. A més, considera que es tracta d'una pràctica eficaç si bé requereix per part del caçador de molta concentració, paciència i destresa, ja que aquesta pràctica exigeix que el tret sigui precís a zones vitals de l'animal i moltes hores d'esperar fins que es descobreixi l'animal. Habitualment el tir es dispara des d'una posició elevada i a uns 10 o 15 metres com a màxim d'on es troba l'animal. “L'arc pot ser sovint més potent i segur que una arma de foc, perquè disposa d'unes politges que permeten disparar la fletxa amb prou força per abatre l'animal”, explica Piera. Amb tot, el president de la federació diu que ara caldrà estar atent al resultat de la prova, perquè “en cas que funcionés es podria ampliar a altres zones de Catalunya molt castigades també per la presència del porc senglar. Piera també explica que la pràctica d'aquest tipus de caça passa molt desapercebuda, perquè el caçador es mimetitza amb el paisatge i fins i tot s'impregna d'olors per evitar que la presa el localitzi.
Piera va evitar concretar la prova pilot que es durà a terme a Barcelona, ja que les dates i el nombre de caçadors estan subjectes a estudi per part de la comissió formada per l'Ajuntament, la Generalitat i el Consorci. Piera, però, creu que la prova podria comptar amb uns 40 o 50 caçadors, tot i que no actuarien tots de manera conjunta.
La prova pilot, que ha estat autoritzada per la direcció general de Medi Natural de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, no ha estat ben rebuda per part de les organitzacions animalistes. L'Associació en Defensa dels Animals (ADDA) considera inacceptable que “en ple segle XXI s'utilitzin pràctiques medievals que suposen una mort lenta i cruel de l'animal”. ADDA fa responsable totes les administracions d'haver arribat a una superpoblació de porcs senglars. L'associació aposta per altres mètodes com l'esterilització de les femelles o el trasllat d'aquests animals a altres indrets. Uns mètodes, però, que des del Consorci es descarten per l'alt cost econòmic i perquè els animals que s'han intentat traslladar acaben tornant allà on troben el menjar.
Silenci municipal
La regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament, Imma Mayol, ha rebutjat fer declaracions. El PP, en canvi, considera que la situació demostra que les campanyes d'informació a la població han fallat i que caldria revisar-les.
Entre el consum i la incineració
Què fer amb el porc senglar un cop és mort?
La Federació Catalana de Caça recomana la incineració de l'animal tot i que són molts els porcs senglars que poden arribar cuinats a taula. El president de la federació, Paco Piera, assenyala que d'acord amb les recomanacions que els han fet arribar els responsables de la facultat de Veterinària de la UAB, no aconsellen que es consumeixi el porc senglar que es caça a Collserola, a causa, precisament, dels hàbits alimentaris en aquesta zona.
El senglar és un animal omnívor que s'alimenta de tot el que troba en qualsevol tipus de medi, ja siguin fruits, aglans, cargols, rosegadors i també carronya. La presència de porcs senglars en zones urbanes comporta que una de les principals fonts d'alimentació d'aquests animals siguin precisament els contenidors de les escombraries, on es poden trobar tot tipus de restes que els serveixen d'alimentació. Per aquest motiu, “quan es captura un porc senglar, cal eliminar-lo com un residu biològic, perquè, en aquest cas, és molt difícil disposar de totes les garanties sanitàries que en requereix el consum”, diu Piera.
L'altre destí és el plat. Abans i un cop caçat, cal recollir mostres de cada animal per separat, correctament identificats, i de diferents parts del cos, perquè una inspecció veterinària determini si és comestible.
“Ja no baixen tant”
Els barris de Canyelles i Montbau viuen la presència dels porcs senglars amb normalitat i recorden que fa tres anys “la situació era molt pitjor”
La gent s'ha conscienciat i pocs alimenten els animals
-
Manuel Serrano i la seva família a la zona de matolls on fa anys es podia trobar una femella que els veïns van batejar com a Mariana. ORIOL DURAN. -
Justo Rodríguez i la seva filla ORIOL DURAN. -
Un veí assenyalant el lloc on donaven de menjar a la Mariana ORIOL DURAN.
La decisió del govern de permetre la captura controlada de porcs senglars amb arcs i fletxes ha sorprès els veïns de Canyelles (Nou Barris) i Montbau (Horta-Guinardó), dos dels barris més assetjats durant anys per aquests mamífers de morro trencat. I no és que els veïns no es continuïn trobant de tant en tant un porc senglar a pocs metres de casa. És que la situació està a anys llum del que passava fa tres o quatre anys. “Va arribar un moment que es va fer insostenible. Es van haver de fer campanyes a les escoles, perquè la gent deixés d'alimentar-los”, expliquen fonts de l'associació de veïns de Montbau. En aquest barri, els porcs senglar van arribar a perdre la por a la gent. S'havien convertit en un veí més. Fins al punt que, com recorda Justo Rodríguez, un avi de la zona, “anaven cada tarda a un bar que hi havia al carrer Harmonia, perquè sabien que allà els donaven menjar”.
L'associació de veïns va exigir mesures contra els animals, perquè “espatllaven els jardins i s'havien convertit en un perill per al trànsit”. Però a Justo els senglars no el molestaven. “Son mansos. Un dia jo anava caminant i al meu darrere venia una femella amb dues cries. No em van fer res”. La Roser Rodríguez, la seva filla, és més contundent. “Venien amb normalitat fins que van començar a matar-los a tots”, explica. Fa un any i mig, assegura, “van fer una batuda a les casetes blanques, a pocs metres dels jardins de Montbau, i des de llavors ja no baixen tant”.
L'associació de veïns, però, matisa les declaracions de la dona i assegura que si els senglars baixen menys “és perquè la gent pràcticament ja no els dóna de menjar i perquè es fan més batudes a la muntanya”.
El barri de Montbau, al peu de Collserola, té moltes zones verdes. Algun cop, segons relaten alguns veïns, els animals havien travessat la ronda de Dalt pel pas subterrani i havien arribat fins a la Vall d'Hebron. “Es té constància que dos o tres van arribar fins a la plaça Lesseps”, comenten. El Manel, que viu a les casetes blanques, no està d'acord que es prenguin mesures per eliminar-los. “A mi no em molesten”. Ara bé, reconeix que algun cop “un cotxe s'ha endut algun ensurt i que el bus 10 també ha tingut problemes amb ells”.
Al barri de Canyelles l'afluència de senglars també ha baixat. El Manuel Serrano caminava ahir amb la seva dona i la seva filla per una zona de matolls en direcció a Torre Baró. “Ara no n'hi ha tants, però aquí mateix fa quatre o cinc anys era habitual trobar-hi una femella amb les seves tres cries. Li van posar Mariana i la gent venia a donar-li menjar”. La troba a faltar.
