Salvar els cavallets de mar
Biòtop Un equip de submarinistes de Vilanova i la Geltrú busca finançament per repoblar la costa En perill La població s'ha reduït notablement per l'excés de la pesca i els projectes de regeneració de la sorra
L'associació Promar, integrada per una desena de submarinistes de Vilanova i la Geltrú, al Garraf, busca aquest estiu finançament per ampliar els biòtops d'esculls artificials que ja hi ha a la costa del Garraf i crear una zona per reintroduir les poblacions de cavallet de mar que hi ha a la Mediterrània (Hippocampus hippocampus i Hippocampus guttulatus), una espècie qualificada de vulnerable segons la llista vermella d'espècies amenaçades i protegida pel Ministeri de Medi Ambient. El col·lectiu treballa des de fa dos anys en la recuperació d'aquesta espècie després de veure com la població que hi havia repartida per la zona s'ha reduït notablement.
El col·lectiu, que s'encarrega del seguiment dels esculls artificials i l'observatori del fons marí que hi ha a la costa, ha recollit més de 200 cavallets de mar gràcies al treball d'un pescador que utilitza nanses per recollir sípies i calamars i, en comptes de retornar l'exemplar al mar quan se'l troba entortolligat a la nansa –amb la qual cosa es converteix en presa fàcil dels peixos–, l'entrega al col·lectiu, que el torna a introduir en zones properes a les prades de posidònia que hi ha a la costa del Garraf o en zones protegides.
El grup de submarinistes intenta ara cercar finançament per al projecte, amb finalitats mediambientals i educatives, després de veure que la instal·lació rudimentària que fa temps va situar en un amagatall proper a les prades on han anat deixant exemplars s'ha començat a poblar. La intenció del grup és ampliar l'acord amb els pescadors, crear el biòtop i adquirir una peixera refrigerada a Vilanova on poder mostrar els exemplars capturats que seran reintroduïts.
Òscar Montferrer, membre fundador del col·lectiu i apassionat de la fotografia submarina, explica que, si no es fessin aquest tipus d'actuacions, probablement la població acabaria desapareixent. “Són molt territorials i es desplacen molt poc i molt lentament. S'alimenten de plàncton i tenen una fragilitat extrema. Els canvis a la costa catalana i els excessos en la pesca d'arrossegament han fet molt de mal al cavallet de mar.”
Sense estudis
Tot i que consta com una espècie vulnerable, no hi ha cap estudi científic que hagi avaluat l'estat d'aquesta població a la Mediterrània. L'únic projecte que s'ha presentat, però que encara no s'ha fet per falta de finançament, és el control amb colors d'una part de la població, amb la col·laboració Submón, una entitat dedicada a la realització de projectes i estudis en l'àmbit de la conservació, l'estudi i la divulgació del medi marí.
El biòleg i ictiòleg Enric Cahner, director de l'Escola del Mar de Badalona, va proposar ara fa uns deu anys fer un estudi seriós sobre la població que hi havia a la costa badalonina, perquè hi havia molta gent vinculada al sector pesquer que sabia els llocs on hi havia aquestes poblacions. La sorpresa va ser quan es va voler iniciar. La població havia desaparegut quasi totalment. Cahner diu que, tot i que no hi hagi cap estudi sobre la població, sospita que la creixent davallada de la població a la costa catalana es deu “als projectes de regeneració de sorra que hi ha hagut a la zona del Maresme”. “Aquesta espècie depèn molt del substrat del fons marí, i sospito que aquestes campanyes han afectat molt la població”, hi afegeix. Cahner, que també és submarinista, diu que avui, a la costa de Badalona, se n'hi tornen a veure, però que “és difícil”.
La població de cavallet de mar està localitzada sobretot a la Costa Brava i al delta de l'Ebre, en zones on hi ha prades d'algues o zones fangoses amb nombrós material on enroscar la seva cua. No és comestible i està prohibida la seva comercialització, tot i que té sortida en el mercat asiàtic: a les Filipines, Tailàndia, l'Índia i el Vietnam, on es considera una exquisidesa. A Catalunya, abans que es qualifiqués l'espècie com a vulnerable, s'utilitzava com a element ornamental. Hi ha llocs web que recomanen posar cavallets de mar com a decoració, cosa que està prohibit.
LES FRASES
Element mitològic i referent pels neuròlegs
Els cavallets de mar són peixos de la família dels singnàtids amb un cos envoltat per plaques òssies, una morfologia que s'assembla a la d'un cavall, una peculiar cua amb la qual s'agafa per evitar els corrents i una sorprenent capacitat per canviar de color i adaptar-se a l'hàbitat on viu. A la costa mediterrània destaquen bàsicament dues espècies d'aquest peix, que té un tret distintiu respecte a d'altres peixos. La femella inocula a la panxa del mascle i és el mascle qui fa l'eclosió dels ous, dels quals pot treure fins a 400 descendents. El cavallet de mar és, a més d'un peix amb avantpassats datats fa 13 milions d'anys, un element mitològic. L'element apareix en les cròniques homèriques com a símbol de Posidó, el déu dels oceans, i és un element amb força iconografia als mosaics grecs. Potser per això el cavallet de mar té un aura que l'acompanya encara avui. En el mercat asiàtic s'assequen i es converteixen en pols per tractar l'asma, la incontinència o la impotència sexual, segons asseguren. Amb tot, els que coneixen potser més l'animal, amb el nom oficial d'Hippocampus, són els neuròlegs. Al segle XVI l'anatomista Giulio Cesare Aranzio va posar el nom a la regió cerebral que avui es relaciona amb funcions cognitives vinculades amb l'aprenentatge.
