Medi ambient

La plaga de cada any

Catalunya té una mitjana de 701 incendis forestals cada any

Aquest hivern s'ha cremat tanta superfície com els darrers dos anys junts

En dinou anys s'ha cremat el 7,5% de la superfície forestal del país

Les plu­ges de la set­mana pas­sada han estat un petit res­pir per als bos­cos cata­lans. L'hivern més sec des que se'n regis­tren dades, és a dir des del 1914, ha pro­vo­cat que els bos­cos esti­guin res­secs i siguin alta­ment infla­ma­bles. La com­bi­nació de sequera, baixa humi­tat ambi­en­tal i forts vents ha pro­vo­cat que en els pri­mers tres mesos de l'any ja s'hagin cre­mat tan­tes hectàrees com en els dar­rers dos anys junts.

Segons els experts fores­tals, l'epi­sodi de plu­ges de la set­mana pas­sada s'hau­ria de repe­tir diver­ses vega­des durant aquesta pri­ma­vera per evi­tar que l'estiu sigui d'un risc d'incendi extrem quan a la situ­ació ante­rior s'hi sumin les altes tem­pe­ra­tu­res.

Cada any hi ha 701 incen­dis a Cata­lu­nya, segons la mit­jana dels dar­rers dinou anys. D'un any al següent varia molt l'afec­tació. La cli­ma­to­lo­gia mana. El pit­jor any a Cata­lu­nya va ser el 1994. Es van cre­mar 76.625 hectàrees, la majo­ria durant el mes de juliol a la Cata­lu­nya cen­tral, en uns incen­dis que van devas­tar grans mas­ses fores­tal i van pro­vo­car la mort de cinc per­so­nes i el desa­llot­ja­ment de casa seva de 6.500 veïns. En canvi, el 2006 només es van cre­mar 577 hectàrees, i l'any següent la superfície cre­mada es va mul­ti­pli­car per sis.

En total, en els dar­rers dinou anys s'han cre­mat a Cata­lu­nya 1.553 km² de massa fores­tal. Això repre­senta el 7,5% dels 20.505 km² de superfície fores­tal del país. Això no vol dir que el foc hagi des­fo­res­tat el 7,5% del país, ja que en la majo­ria dels casos la massa fores­tal es rege­nera, però en gene­ral el ter­reny cre­mat perd qua­li­tat i bio­di­ver­si­tat.

Negligències i piròmans

Segons les dades de la Gene­ra­li­tat reco­lli­des entre el 2006 i el 2010, el 38% dels incen­dis són deguts a negligències diver­ses (cre­mes agrícoles mal apa­ga­des, fogue­res), men­tre que un de cada qua­tre (el 23,6%) són pro­vo­cats per piròmans. L'11% dels incen­dis són per cau­ses natu­rals, men­tre que s'atri­bu­eix a la xarxa de sub­mi­nis­tra­ment elèctric el 6% dels incen­dis.

Tot i això, hi ha un nom­bre impor­tant d'incen­dis en què no s'acon­se­gueix deter­mi­nar què els va pro­vo­car. Entre el 2006 i el 2010 van ser 360 els incen­dis en què no es van poder deter­mi­nar les cau­ses. Això repre­senta el 12,6% dels 2.849 incen­dis que es van pro­duir en aquells cinc anys.

Per comar­ques, l'Ides­cat té dades publi­ca­des des del 1999 i en aquest període des­ta­quen l'Alt Empordà i el Bages. La pri­mera, a causa de l'incendi que l'agost de l'any 2000 va cre­mar prop de 6.000 hectàrees. Es va decla­rar a Gar­ri­gue­lla i va arri­bar fins al mar, i va afec­tar una part del Port de la Selva i Cadaqués. El Bages, que va resul­tar molt afec­tat pels incen­dis del 1994, va regis­trar també incen­dis impor­tants el 2003 i el 2005.

Aquest any ja s'han cre­mat més de 1.500 hectàrees i afec­ten el Piri­neu i el Baix Empordà. És una cir­cumstància doble­ment atípica: en els mesos d'hivern els incen­dis no són habi­tu­als i la regió del Piri­neu és la que menys incen­dis ha regis­trat durant la dècada del dos mil. Però la sequera i l'escassa humi­tat d'aquest hivern, uni­des a un epi­sodi de vents forts, van moti­var que a prin­cipi de març es decla­res­sin cinc incen­dis simul­ta­nis al Piri­neu i un altre l'endemà a l'Empordà. Els bom­bers van neces­si­tar una set­mana per donar-los per extin­gits.

Encara no s'han deter­mi­nat ofi­ci­al­ment les cau­ses d'aquests incen­dis d'hivern. Les pri­me­res inves­ti­ga­ci­ons dels agents fores­tals indi­quen un ori­gen elèctric per al de Gerri de la Sal, el Pont de Suert i la Riba­gorça, i una crema de fus­tes mal apa­gada al de les Valls de Valira, al cos­tat de la Seu d'Urgell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.