Raons per voler un parc natural
Al Pla de l'Estany, el parc natural interessa perquè és una eina de protecció i alhora un segell de qualitat turística
L'anunci que no s'aprovarà a curt termini ha decebut un ampli sector de la comarca
La zona lacustre de l'Estany de Banyoles està considerada un territori de gran importància científica i mediambiental i, de fet, una part ja té certs nivells de protecció perquè està inclosa en el pla d'espais d'interès natural (PEIN) o en la Xarxa Natura 2000. A l'hora de reclamar que es converteixi en parc natural, els científics i els que es preocupen pel medi ambient argumenten la singularitat dels estanys i estanyols –atès que s'alimenten d'aigües subterrànies de l'Alta Garrotxa–, la varietat de fauna i flora que s'hi conserva i l'interès geològic de determinades formacions rocoses. Des del seu punt de vista, la declaració de parc natural permetria aplicar un major nivell de protecció, que consideren indispensable, així com augmentar el territori protegit. Altres sectors –com ara el del comerç, la restauració i l'hostalatge– veurien amb bons ulls la declaració perquè permetria penjar una etiqueta de qualitat i prestigi a una comarca on es mira de potenciar el turisme de natura, a més de l'esportiu. Per a tots ells, el recent anunci que el parc no serà una realitat a curt termini ha suposat una gran decepció.
Queixa generalitzada
L'inici del procés per crear el parc natural de les capçaleres del Ter i el Freser, al Ripollès, anunciat pel conseller de Territori i Sostenibilitat el dia 8 d'aquest mes, ha fet saltar les alarmes al Pla de l'Estany, on fa dècades que aquesta figura de protecció es demana per a la zona lacustre. El president del consorci de l'Estany –l'organisme que gestiona els espais actualment protegits– i alcalde de Porqueres, Salvador Ros, va ser el primer d'expressar el seu temor que les prioritats de la Generalitat haguessin canviat. Quatre dies més tard, el conseller Santi Vila confirmava que el vell projecte per al Pla de l'Estany s'ajornava. La reacció a la decisió del govern ha estat immediata i molt generalitzada: els principals grups amb representació als ajuntaments de la comarca –amb CiU, que és la força dominant, al capdavant– s'han afanyat a reclamar el parc natural. També s'ha expressat en aquest sentit l'entitat naturalista Limnos.
Aquesta mateixa setmana l'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer (CiU), ha parlat amb el conseller Vila per expressar-li la seva preocupació. “El projecte ha de tirar endavant, però el departament considera que cal revisar-ne determinats aspectes, com ara els límits, la connexió del parc amb les àrees urbanes i els graus de protecció dels espais afectats”, va manifestar ahir Noguer, després de la conversa amb el conseller. Una altra qüestió a concretar –va afegir l'alcalde banyolí, que, a més, és vicepresident del Consorci de l'Estany– és com es vincularia el futur parc amb l'Alta Garrotxa –origen de l'aigua que alimenta la zona lacustre– i si caldria que també fos declarat parc natural.
Una invitació controvertida
En alguns sectors de Banyoles ha causat sorpresa i malestar el fet que el conseller de Territori i Sostenibilitat hagi estat convidat a presidir la cerimònia de lliurament dels premis Banyolí de l'Any, que convoca l'Ajuntament, governat per CiU amb majoria absoluta. La regidora de la CUP Sandra Pazos –en unes declaracions a títol particular– considera que convidar-lo és “com un insult” a la ciutat, atès que el conseller Santi Vila acaba de donar allargues a la creació del parc natural que es reclama a la comarca. D'“estrany” i “lleig” va qualificar ahir el fet el regidor d'ICV, Joan Luengo. “És, com a mínim, estrany que es negui a crear el parc i seguidament se'l convidi a la cerimònia, que paguem entre tots els ciutadans”, va assenyalar. En canvi, el portaveu de Junts per Banyoles, Josep Vicens, hi va treure importància i va considerar que, molt probablement, la invitació es devia cursar mesos enrere. Efectivament, tot i que l'Ajuntament va anunciar aquesta mateixa setmana que seria Vila qui presidiria la cerimònia, segons el consistori la seva presència estava programada des de fa molt de temps.
Com en les quatre edicions anteriors, en la cerimònia, que es farà divendres al vespre als claustres del monestir de Sant Esteve, no hi haurà representació dels tres partits de l'oposició. Totes tres formacions estan en contra del model dels premis, ja que consideren que és elitista i que no respon a una fórmula consensuada. Els ecosocialistes, a més, fa alguns anys que demanen que el premi es digui “Banyolí i Banyolina de l'Any” perquè no sigui discriminatori amb les dones.
La meitat de la comarca i una mica de la Garrotxa
Ramon EstébanLa Generalitat, l'any 2006 va presentar als ajuntaments afectats un avantprojecte en què el parc ocupava aproximadament la meitat occidental dels 262,8 km² de la comarca, i abraçava també unes àrees reduïdes de la Garrotxa. Segons aquell primer mapa [que reproduïm en aquest reportatge], estarien totalment o parcialment dins del parc els municipis següents: del Pla de l'Estany, Banyoles, Camós, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Crespià, Fontcoberta i Esponellà, i de la Garrotxa, Santa Pau, Sant Ferriol i Maià de Montcal.
En el projecte inicial hi ha sis reserves naturals
Si no es toqués el mapa del 2006, al parc del Pla de l'Estany hi hauria sis zones declarades “reserva natural parcial”, una figura de protecció pensada per a llocs que tenen espècies de molt d'interès, tot i que s'hi permet extreure'n recursos. Es tracta dels llits i vores dels rius Fluvià ( a l'illa de Fares) i Ser (entre el Torn i el Fluvià), l'estany de Banyoles, la platja i el saltant d'Espolla i els estanyols i la fageda de la Serra de Portelles, a Sant Miquel de Campmajor. D'altra banda, es preveien unes zones d'interès paisatgístic i agrícola al Pla de Martís i la vall de Sant Miquel de Campmajor.
Els pagesos, farts de tanta protecció del territori
L'increment de les zones protegides i l'augment de les figures de protecció que comportaria un parc natural no agrada, en absolut, als agricultors. “Seria fatal per a nosaltres”, resumeix de manera contundent el cap d'Unió de Pagesos al Pla de l'Estany, Miquel Puigdevall. Per aquest sindicat, les restriccions actuals a les activitats agrícoles i ramaderes, així com les protecció de certes espècies de fauna –moltes, derivades del fet que una part de la comarca està inclosa en el PEIN– ja els estan perjudicant molt perquè –assegura el representant sindical– afavoreixen la proliferació de plagues com ara el senglar i el crancs, i, darrerament, el cabirol, que els malmeten les collites. “És una vergonya, es prenen decisions sense tenir el mínim coneixement del territori”, es queixa Puigdevall. Consegüentment, la posició d'Unió de Pagesos respecte al projecte de parc natural és ben simple i clara: “Per nosaltres, tant de bo no es faci mai.”
