«Molins de vent igual a ruïna»
La construcció dels parcs eòlics de la Terra Alta avança imparable i els principals afectats en denuncien els efectes
«Molins de vent igual a ruïna», diu amb sarcasme Carme Balsebre, propietària de la casa rural Mas Torrenova de Vilalba dels Arcs. La seua va ser la primera casa de pagès que es va posar en marxa a la Terra Alta, l'any 1993, i és també l'habitatge habitual dels seus propietaris. «Em sembla que haurem de plegar i marxar d'aquí, no només perquè els turistes deixaran de vindre a la casa, sinó també perquè no volem viure envoltats de molins», afegia Balsebre. I és que des de Mas Torrenova, un antic mas que durant la Guerra Civil va fer d'hospital de l'exèrcit republicà, hi haurà vistes «privilegiades» tant dels aerogeneradors del parc eòlic Bon Vent de Vilalba dels Arcs, que ja està molt avançat, com del de Corbera d'Ebre, que ara estan començant a construir. De fet, la primera fase del parc eòlic de Bon Vent –11 aerogeneradors d'1,8 megawatts i 90 metres d'alçada més 40 metres més de pales– ja funciona, des de fa uns dies, en període de proves i un d'aquests onze aerogeneradors està a només 300 metres –la distància mínima permesa per la llei– de la casa de Carme Balsebre i Baltasar Segura, i això els ha permès constatar l'impacte no només paisatgístic sinó també acústic. «És una remor constant que segons d'on bufa el vent se't posa al cap. Aquí fora no s'hi pot estar», assenyalava Segura, que precisava que a més a la nit els aerogeneradors emeten llums irregulars «com flaixos», segons precisa. Aquest matrimoni, que viu amb els seus fills en aquesta casa rural i que porten una finca de 50 hectàrees d'avellaners, ametllers i oliveres, denuncien que no van ser a temps de presentar al·legacions al projecte i que no els ha escoltat ningú, «ni l'Ajuntament, ni l'administració ni l'empresa». En aquest sentit, afirmen que han intentat més d'una vegada negociar amb l'empresa –primer Copcisa i ara EDP Renováveis– perquè traslladessin l'aerogenerador que tenen més a prop de la casa a una distància més raonable. «Jo entenc que han actuat malament. Haurien d'haver tingut en compte que aquí hi ha una casa i que hi viu gent», va afirmar Martí Segura, un dels fills, per qui els 3.000 euros l'any que rebran per tindre l'aerogenerador al costat són «una burla». D'entrada descarten qualsevol tipus de denúncia «perquè lluitar contra l'administració és inútil», diuen.
En una situació similar però més greu estan una parella d'anglesos, John i Jean, que van comprar una finca amb una casa a la partida de les Comes també de Vilalba. Fa cinc anys que s'hi van posar a viure i al cap de dos anys els van plantificar un dels dos aerogeneradors del parc eòlic Les Comes a només 90 metres de la casa. El problema amb què es troben és que la casa no està legalitzada, encara que els la van vendre com a habitatge, i això els lliga de mans i peus. Han posat el problema a les mans d'un advocat d'ofici perquè diuen que s'han gastat tots els estalvis en aquesta finca. Ara els fa por que els facen fora de casa seua, perquè segons la llei no hi pot haver cap habitatge a una distància inferior de 300 metres d'un aerogenerador. El desconeixement de l'idioma i de la legislació espanyola encara els fa més indefensos en aquesta situació. De fet, ni tan sols no saben quina empresa eòlica gestiona aquest parc que va promoure en un inici Ecotècnia i que ara és propietat d'Acciona i Wind Power. «Quan van comprar la finca ningú els va advertir que allí hi hauria un parc eòlic», afirma Dick Scoones, de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta. A més les obres de construcció d'aquest parc eòlic van provocar esquerdes a la part posterior de la casa i a la barbacoa del pati.
A l'expectativa
Més enllà d'aquests casos particulars, el sector turístic de la comarca també està molt preocupat pels efectes que la proliferació de parcs eòlics pot tindre en la imatge de la comarca. De fet, s'estan desenvolupant catorze projectes eòlics amb la construcció de 223 aerogeneradors que permetran en un termini de dos anys evacuar a la xarxa elèctrica prop de 500 megawatts, més del que es produeix ara a tot Catalunya. «No volem que se'ns relacione amb una comarca d'indústria eòlica», deia Núria Martí, del restaurant i allotjament rural Cal Cigarrer d'Horta de Sant Joan. «Si ha de ser així, demanem segregar-nos i associar-nos amb el Matarranya», afegia. A més, Martí també està molt preocupada pels efectes que tindrà sobre el seu negoci el parc eòlic dels Pessells d'Horta, situat molt a prop seu. «D'impacte visual no en tindré, però em preocupa que se senti el soroll», afegix.
