Medi ambient

L'ós té casa al poble d'Isil

A partir d'aquest estiu faran rutes per seguir el rastre de l'ós

Tímidament, la presència de l'ós al Pirineu està començant a ser aprofitada com a reclam turístic i divulgatiu per part del territori. L'entitat municipal descentralitzada d'Isil i Alòs, al municipi d'Alt Àneu, i la Generalitat ha impulsat a Isil un centre d'interpretació de l'ós que gestiona Món Natura (de la Fundació Catalunya-La Pedrera) i que va tenir a l'inici la implicació de la Fundación Oso Pardo, participant també del projecte Life+, concedit a la Generalitat. El centre ocupa Casa Sastrès, un edifici històric del poble, i ofereix audiovisuals i un recorregut didàctic per diversos espais on s'explica la història de l'ós bru al Pirineu (el darrer exemplar abans de les reintroduccions iniciades el 1996 va ser abatut l'any 1948 per un caçador, tractat llavors com un heroi), la seva biologia, la seva alimentació (bàsicament és herbívor, tot i que abans d'hibernar acostuma a menjar altres animals per proveir-se de proteïnes), el seu comportament respecte als humans (els evita i se'n manté tan allunyat com pot, tot i que en cas de trobar-se un ós a la muntanya es recomana ignorar-lo i retirar-se de manera tranquil·la i silenciosa, i en canvi es desaconsellen del tot els crits per espantar-lo, que interpretaria com una amenaça, i podria intentar defensar-se), quin rastre visible deixa al bosc (marques als arbres, excrements, restes de pèl) i també les característiques concretes de la població que hi ha al Pirineu, amb imatges dels seus principals protagonistes. A partir de l'estiu hi haurà visites guiades per la zona per seguir el rastre dels óssos a la muntanya. Audit Bozzo, tècnica de la Casa de l'Ós, explica que un dels objectius del centre és eliminar les idees errònies i els falsos mites que, segons constaten des del centre, encara hi ha respecte a l'ós: “Hi ha la creença que són animals agressius, quan en realitat són fugissers i eviten el contacte amb altres espècies i especialment amb l'home.” També assegura que se li atribueixen més atacs als ramats dels que fan en realitat. “Els gossos assilvestrats sí que són un autèntic problema per als ramaders, però els óssos sempre són els primers a ser assenyalats”, apunta. Segons Bozzo, l'experiència a la serralada Cantàbrica, a on hi ha uns dos-cents exemplars, demostraria que la presència de l'ós en un territori pot ser compatible amb el turisme i la ramaderia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.