«Més que l'aiguat dels 500 anys»

Quinze anys després ningú a la Riba ha obli­dat la devas­tació que van cau­sar els aiguats. La riuada va pren­dre part del cemen­tiri i mai més es van tro­bar ni els taüts ni les des­pu­lles dels morts. Avui una placa recorda el nom de tots els difunts des­a­pa­re­guts al cemen­tiri mateix, on després es va cons­truir un mur de con­tenció. «Va ser una revin­guda supe­rior a la que es pre­veu cada 500 anys. Aquells aiguats van esbor­rar per sem­pre més la feso­mia de la llera del riu i van fer des­a­parèixer molts dels punts on es banyava la gent», recorda Albert Besora, l'actual alcalde. Aquest paratge natu­ral és gai­rebé l'únic ele­ment que avui no s'ha pogut recu­pe­rar. La resta, com el pont de les roques cai­gu­des o la cons­trucció d'un pont, ja pre­vist abans de la pluja, va per­me­tre a la població recu­pe­rar la nor­ma­li­tat. En diver­sos punts del nucli, algu­nes pla­ques mar­quen els nivells que va asso­lir l'aigua que va inun­dar cases, la majo­ria des­ha­bi­ta­des, i va cau­sar esfon­dra­ments. «Va ploure molt, però segu­ra­ment hi havia coses que esta­ven mala­ment, com les lle­res, que esta­ven molt bru­tes», afirma Besora, que apro­fita per avi­sar de la dei­xa­desa actual: «Pre­ci­sa­ment al juliol vaig adreçar-me a l'Agència Cata­lana de l'Aigua per aler­tar de l'acu­mu­lació de sedi­ments al riu; crec que és pre­o­cu­pant però no han res­post.»