Un segon informe encarregat pel TSJC veu risc d'inundació a Muntanyans II
La plataforma Salvem els Muntanyans, que va recórrer contra el pla parcial de Torredembarra, espera una sentència «imminent»
El dictamen pericial, signat el mes de maig, està elaborat per l'enginyer de camins, canals i ports Lluís Mestras i forma part de l'expedient del recurs contenciós administratiu que la plataforma Salvem els Muntanyans va presentar contra l'aprovació definitiva, per part de la Generalitat, del pla parcial Muntanyans II, que preveu la construcció de 550 habitatges en una zona que els seus opositors consideren inundable. En aquest cas, l'informe el va demanar la promotora del pla, Vegas de Guadaira, per tal que un tècnic independent valorés si a les dues illes de sòl on està previst alçar edificis existeix algun risc d'inundació.
Entre altres aspectes, aquest nou informe considera insuficient la rasant amb què s'han construït part dels carrers del pla parcial, que es va acabar d'urbanitzar ara fa més d'un any. A més, l'enginyer que signa el document també posa en dubte la capacitat hidràulica de la canalització del torrent d'en Gibert al seu pas per sota l'N-340, i, sobretot, del col·lector de pluvials construït també durant la urbanització dels terrenys. De fet, l'informe constata la necessitat d'un informe hidràulic més detallat de la zona per tal de valorar correctament els elements previstos per evitar inundacions a la zona.
El document també és especialment crític amb l'informe elaborat sobre Muntanyans II per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) l'any 2004. «No sembla raonable que es permeti urbanitzar uns carrers que poden tenir risc d'arrossegar els vehicles en cas d'avingudes», constata l'autor, que considera que l'organisme hauria d'elaborar un informe nou ja que aquest estaria «invalidat».
Com que les mesures per corregir el risc d'inundació serien molt costoses d'aplicar ara que els carrers ja han estat construïts, l'informe recomana que es busquin proteccions alternatives, tot i que adverteix que les més efectives xocarien amb els interessos del Departament de Medi Ambient de protegir l'EIN de la línia de costa.
Confiança
Gràcies als resultats d'aquest informe, la plataforma Salvem els Muntanyans ha accentuat el seu optimisme sobre la sentència del contenciós, que, segons el portaveu de la plataforma, Jordi Vázquez, s'espera que ja sigui «imminent». «Creiem que l'informe ens dóna la raó quan diem que és un espai inundable i que pot afectar negativament l'EIN», va defensar Vázquez.
L'any 2008 el jutge que porta el cas ja va encarregar un primer informe independent, en aquest cas a petició de la mateixa plataforma. Llavors, el tècnic va concloure que el projecte posava en perill la protecció de la línia de costa i que, en cas de pluges fortes, es posaria en situació de risc els habitants de la futura urbanització.
L'Ajuntament, a l'expectativa de la resolució
Una sentència contrària a l'aprovació del pla parcial Muntanyans II és, de moment, l'únic baló d'oxigen que queda als contraris a l'execució del projecte, de moment aturat com a conseqüència de la crisi econòmica. L'Ajuntament de Torredembarra, on de moment no s'ha sol·licitat la llicència necessària per començar la construcció d'habitatges, ja va fer un intent l'any passat d'implicar la Generalitat en la recerca d'altres terrenys on traslladar l'edificabilitat prevista per tal d'alliberar les hectàrees ara afectades. Davant la negativa del govern català a cedir solars de titularitat pública a la regió, l'Ajuntament va estudiar la possibilitat de fer construir els habitatges en un altre punt del seu terme municipal, però, davant l'elevat cost i la inexistència de terrenys que poguessin assumir els 70.000 metres quadrats de sostre edificable, es va haver de renunciar a aquesta carta. Des del govern local ara reconeixen que l'única opció serà que la via contenciosa doni la raó a la plataforma.
Sense resposta sobre les zones verdes
Un altre front en què els contraris al pla parcial Muntanyans II fa molt que esperen respostes concretes és el de la Generalitat. Després que durant aquest mandat el Parlament de Catalunya instés el govern a ampliar l'EIN Platja de Torredembarra i Creixell amb els terrenys corresponents a les zones verdes de Muntanyans II, cap departament de la Generalitat ha fet un pas en ferm per executar aquesta decisió. Ni des de l'Ajuntament de Torredembarra ni des de la Plataforma Salvem els Muntanyans tenen notícies al respecte, i aquests últims lamenten «la falta de valentia política» de les institucions que estan implicades en el procés.
Esperant des del 2008
L'acord va ser fruit d'una resolució que es va debatre a la comissió de Medi Ambient del Parlament el gener del 2008. Després que la majoria governant a la Generalitat (PSC, ERC i ICV) rebutgés mesos abans una proposta de resolució de CiU que apostava perquè la totalitat del pla parcial passés a ser un espai protegit mediambientalment, el tripartit va tornar a posar sobre la taula una proposta menys ambiciosa respecte de Muntanyans II i que apostava per limitar les zones protegides als espais lliures; és a dir, a les zones verdes previstes dins del projecte d'urbanització. La moció es va aprovar finalment per unanimitat el 30 de gener del 2008.
Això suposava, en cas d'aplicar-se, que el 56,60% del total de terrenys afectats pel projecte urbanístic quedarien dins de l'EIN. A més, a aquest espai caldria sumar els 8.000 metres quadrats de més que hi va afegir l'Ajuntament de Torredembarra gràcies a una modificació del pla d'ordenació urbanística municipal que va impulsar també l'any passat. Així, gràcies a una permuta de terrenys amb el pla parcial veí de La Malla XIII, Muntanyans II va incrementar els seus espais lliures i la probabilitat de protegir-lo mediambientalment s'elevava al 61% del total del projecte. Com a contrapartida, l'Ajuntament també obtenia terrenys per poder construir la quarta escola de la població.
De moment, i malgrat tots els tràmits del Parlament i a nivell local, des del Departament de Medi Ambient no s'ha fet el pas de declarar zona protegida tota aquesta part dels terrenys ni s'hi ha fet cap tipus d'actuació de recuperació.
Tampoc s'ha complert un altre dels preceptes que preveia la resolució aprovada el gener de 2008, i que instava a analitzar si hi havia més terrenys susceptibles de ser protegits, fet que autoritzava el govern català a prendre les mesures cautelars corresponents.
