L'Audiència reobre la investigació sobre l'actuació de l'ACA en l'aprovació de Muntanyans II
Després de la denúncia d'un particular, es va imputar un delicte contra l'ordenació del territori a un tècnic de la Generalitat
L'any 2006, Morros (que també es membre de la plataforma Salvem els Muntanyans) va denunciar de manera individual davant de la fiscalia presumptes irregularitats en l'aprovació de Muntanyans II. Finalment, el jutjat d'instrucció número 3 de Tarragona va rebre la denúncia a través de l'òrgan fiscal i va citar a declarar com a imputat el tècnic de l'ACA que va fer l'informe favorable sobre el pla parcial l'any 2004, Juan Manuel Sánchez. L'octubre del 2007 es va decidir arxivar el cas, però ara l'Audiència Provincial de Tarragona ha optat per anul·lar la decisió i ordenar que continuïn les diligències.
Contradiccions
Amb aquesta resolució, l'Audiència dóna tant la raó al recurs contra l'arxiu presentat per Morros com al fiscal, que també reclamava que es continués investigant el cas. Segons la interlocutòria, «alguns punts d'interès de la causa provoquen alguns dubtes». El jutge, a banda de considerar que les diligències fetes pel jutjat d'instrucció són insuficients, també entra a valorar l'informe de l'ACA que es denuncia.
En aquest document, amb data de 18 de març del 2004, el tècnic reconeixia la inundabilitat dels terrenys de Muntanyans II però donava el vistiplau a la seva urbanització si es prohibia l'estacionament a tres carrers i s'hi indicava el risc d'avingudes d'aigua. Segons el jutge de l'Audiència, «sembla de tota lògica pensar que estem davant de situacions incompatibles i que l'informe mateix es contradiu». El magistrat considera que l'instructor del cas hauria de preguntar-se «què va poder portar aquest senyor a doblegar la seva consideració d'inundabilitat en l'apartat de conclusions del seu informe i a la vegada consignar dues condicions que són sospitoses de desvirtuar completament la favorabilitat». A banda, el jutge recorda que deu dies abans el mateix tècnic va realitzar un informe sobre el mateix tema amb resultat negatiu. «No pot entendre's que en deu dies canviés de criteri», manifesta el jutge a la resolució.
Segons la denúncia del fiscal, aquesta actuació del tècnic de l'ACA presenta indicis d'un presumpte delicte contra l'ordenació del territori ja que s'informa favorablement tot i ser conscient de la seva inundabilitat, mentre que la llei d'urbanisme de Catalunya prohibeix edificar en terrenys d'aquestes característiques.
Més informació
A l'hora de reprendre les diligències, l'Audiència estableix la necessitat de demanar un informe pericial per analitzar l'actuació del tècnic, a més d'estudiar altres informes de la mateixa temàtica fets tant per l'ACA com pel treballador imputat. El magistrat també considera necessari conèixer els termes exactes de la petició de l'informe a l'ACA per part de l'Ajuntament.
Cinc-cents habitatges qüestionats
El pla parcial Muntanyans II preveu la construcció de 550 habitatges en uns terrenys situats a la part nord de Torredembarra, en una zona que està tocant a l'espai d'interès natural (EIN) Platja de Torredembarra i Creixell. De fet, el projecte urbanístic, impulsat per la promotora Vegas de Guadaira, queda limitat per la via del tren (que el separa de l'espai protegit) i l'N-340, a poca distància de la línia de costa. El pla parcial té els seus orígens a final dels anys vuitanta, però no va ser fins a l'any 2004 que l'Ajuntament de Torredembarra el va aprovar provisionalment. Llavors, la Generalitat de Catalunya va suspendre'n la tramitació per indicis d'inundabilitat dels terrenys, una decisió que va propiciar l'impuls d'un moviment civil en contra del projecte urbanístic, encapçalat per la plataforma Salvem els Muntanyans. El govern finalment va decidir aprovar el pla parcial canviant-ne alguns paràmetres, i l'estiu del 2007 es van iniciar les obres d'urbanització, que es van acabar ara fa un any, tot i que encara no s'ha començat a edificar cap habitatge. L'oposició al projecte continua viva per via judicial amb els recursos contenciosos presentats per la plataforma i les denúncies de Morros.
La denúncia contra els exalcaldes, arxivada
On sí que ja s'ha acabat de manera definitiva la investigació judicial és en el procés iniciat després que el mateix Silvestre Morros presentés una querella contra dos exalcaldes de Torredembarra, Manuel Jiménez (PSC) i Miquel Àngel Lecha (CiU), per un presumpte delicte contra el medi ambient en permetre l'aprovació del pla parcial de Muntanyans II. El jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell ja va decidir el juny del 2008 l'arxiu de la causa tan sols vint-i-quatre hores després que els dos polítics declaressin, i ara l'Audiència Provincial de Tarragona ha descartat la reobertura del cas, tal com havia reclamat l'acusació particular. D'aquesta manera, s'ha decretat el sobreseïment definitiu del cas, amb el suport també de l'òrgan fiscal, que s'havia mostrat contrari a continuar la investigació.
Mentre que Morros considerava els dos batlles responsables d'haver permès que s'aprovés un projecte urbanístic en uns terrenys inundables, la resolució judicial va considerar que ambdós polítics no eren responsables d'aquesta actuació ja que, en qualsevol cas, la responsabilitat d'aprovació del pla parcial corresponia a un òrgan superior, la Generalitat de Catalunya.
L'acusació, denunciada
El breu procés judicial, però, continuarà ara tenint conseqüències. Tal com ja havia anunciat, l'exalcalde Manuel Jiménez, ara retirat de la política, ha presentat una denúncia contra Silvestre Morros perquè considera que aquest havia atemptat contra el seu honor tant en la querella que va presentar contra ell com en les declaracions que va fer en alguns mitjans de comunicació. Morros, de fet, va anar a declarar com a imputat la setmana passada davant del jutge, que ara haurà de decidir si el cas arriba a judici o si s'arxiva.
Prèviament, Jiménez ja havia plantejat a Morros un acte de conciliació al jutjat de pau per tal d'arribar a un acord i no haver d'iniciar un procediment judicial. El membre de la plataforma Salvem els Muntanyans va rebutjar aquesta sortida. «No em vull fer enrere en el que vaig dir i prefereixo que el tema vagi a judici, ja que no vaig dir cap mentida», ha explicat Morros.
