L'Ajuntament d'Amposta substitueix, finalment, els noms feixistes de dos carrers de la ciutat

Els noms de l'aviador militar franquista, Joaquín García Morato, i el fundador de Falange, Julio Ruiz de Alda, desapareixeran de les plaques de carrer d'Amposta. El ple municipal té previst aquest dilluns el vespre aprovar, finalment, el canvi de nom d'aquests vials pels d'Eugenio Ribera, l'enginyer que va dissenyar el pont penjant, i Ramon Salas, l'arquitecte que va projectar les primeres escoles públiques de la ciutat, respectivament.

El govern municipal, que ha impulsat el canvi a través d'una comissió d'experts, s'ha compromès amb els veïns a ajudar per resoldre les molèsties que a la pràctica pugui suposar el canvi de nom per als veïns, des del punt de vista administratiu i econòmic, el canvi de nom. D'altra banda, el ple ha d'aprovar també la modificació de la relació de llocs de treball que suposarà la creació d'un departament específic de recursos humans al consistori.

Anys després d'intensos debats polítics i diversos intents frustrats per l'anterior govern de CiU, els noms de personatges vinculats al feixisme ja no formaran part del nomenclàtor dels carrers d'Amposta. Són alguns dels principals vestigis de la dictadura franquista que encara estan presents a la via pública de la ciutat i que, segons l'alcalde, Adam Tomàs, van sobreviure als canvis impulsats després de la transició. “Teníem el compromís”, ha recordat. Aquest cop, segons ha subratllat, la mesura no ha topat amb reticències veïnals ni consistorials. Tomàs ha recordat que els governs municipals anteriors mai van veure “necessària” la substitució. De fet, l'any 2008 van donar per bons els resultats rebutjant el canvi d'una consulta en la qual van participar menys de la meitat dels propietaris dels carrers. Ara, l'Ajuntament s'ha compromès a ajudar a resoldre els contratemps administratius que el canvi pugui generar i, fins i tot, a finançar la modificació en rètols o targetes dels veïns afectats.

Així, finalment, l'acord de ple permetrà substituir definitivament el nom de García Morato pel d'Eugenio Ribera, l'enginyer autor del projecte del pont penjant d'Amposta, mentre que el de Ruiz de Alda desapareix perquè ocupi el seu lloc el de Ramon Salas, l'arquitecte que va dissenyar les anomenades escoles nacionals –més tard escoles Miquel Granell i actualment la seu del Museu de les Terres de l'Ebre-, així com responsable de l'eixample del nucli urbà. “No es tracta de posar ara un nom dels nostres. Tenim molt de camí a recórrer en temes culturals i persones que han fet coses rellevants per a la ciutat que posar noms de polítics o partidistes. No toca perquè som l'equip de govern de tothom”, ha justificat Tomàs, que va rebre per part d'algun veí la petició que els carrers rebessin el nom d'algun personatge destacat en la defensa de les llibertats o amb sensibilitat d'esquerres. De fet, les propostes concretes en aquesta línia han sorgit de la comissió del nomenclàtor formada per experts i impulsada pel govern municipal. La idea, ha remarcat l'alcalde, és que sigui aquesta mateixa comissió la que esculli no només els noms que s'han de canviar sinó els que es puguin assignar en el futur a nous carrers, espais públics o edificis municipals.

D'altra banda, el ple té previst aprovar també, de forma inicial, la sisena fase del Pla d'ordenació i ocupació de recursos humans, així com la modificació de la relació de llocs de treball. Una mesura que Tomàs emmarca dins del seu pla de “modernització” de l'estructura consistorial per fer-la “més eficient” i “homogènia” amb la creació de l'embrió d'un departament de recursos humans. Aquesta nova àrea, ha afegit, permetrà fer més equitatives les taules salarials –actualment amb una “gran disparitat”- i regularitzar llocs de treball en un consistori amb més de 200 treballadors, la gran majoria dels quals laborals. El consistori convocarà una nova plaça per a recursos humans després d'haver decidit amortitzar el lloc d'assessor econòmic.

Tomàs ha explicat que negocien una sortida amb la persona afectada –sense plaça de funcionari i nomenada per l'anterior govern de CiU després que l'arribada de la interventora el desplacés d'aquestes funcions-, el lloc de la qual suposava un cost al consistori de 90.000 euros anuals per a tasques que no es consideren “necessàries”. Davant la inquietud entre alguns sectors de la plantilla que ha generat la difusió de la notícia, l'alcalde ha volgut tranquil·litzar els treballadors municipals i els sindicats tot assegurant que no es produiran acomiadaments. “Haguéssim pogut caure en l'error de fer acomiadaments polítics en el moment d'entrar, però si hagués passat seria fa dos anys, no ara. Després de dos anys d'haver entrat i haver fet una anàlisi de la situació es prenen les decisions”, ha respost l'alcalde davant les crítiques convergents, a qui ha retret també la “deixadesa” i “desídia” pel que fa l'optimització de recursos al consistori durant els seus mandats. “Necessitem un departament de recursos humans”, ha afegit, tot assegurant que aquesta mesura permetrà “solucionar” la situació de molts treballadors.

Per últim, la corporació també té previst aprovar inicialment la modificació puntual del POUM per incloure com a Bé Cultural d'Interès Local l'antic convent-escola de les monges Carmelites Terciàries, amb l'objectiu de protegir l'edifici més enllà de la seva futura titularitat. El govern municipal vol adquirir-lo per instal·lar-hi l'Escola d'Art, però tampoc descarta que alguna societat l'acabi comprant per a d'altres utilitats.