La Confederació de l'Ebre accepta per primer cop que aigua del Segre vagi al sistema Ter-Llobregat

Per subministrar aigua a quatre pobles de l'Anoia i la Conca de Barberà

El pro­jecte, pro­mo­gut per la Gene­ra­li­tat a través de l'Agència Cata­lana de l'Aigua (ACA), con­sis­teix a abas­tir amb aigua de l'embas­sa­ment de Rialb diver­sos muni­ci­pis de la Segarra, l'Urgell, la Conca de Bar­berà i l'Anoia. L'abas­ta­ment anirà a través del canal Segarra-Gar­ri­gues, en cons­trucció.

La majo­ria dels muni­ci­pis són dins la conca de l'Ebre, però n'hi ha tres els nuclis dels quals en que­den fora i que per­ta­nyen a les con­ques inter­nes cata­la­nes (tot i que part del terme muni­ci­pal sí que per­tany a la conca de l'Ebre), i un quart té el nucli urbà com­par­tit entre la conca de l'Ebre i les con­ques inter­nes. Són les Piles, Santa Coloma de Que­ralt i Forès (Conca de Bar­berà), i Mont­ma­neu (Anoia).

Encara que l'abas­ta­ment fora de la conca és una part molt petita del pro­jecte, tècni­ca­ment es con­si­dera una trans­ferència inter­con­ques, de manera que es neces­sita el permís espe­cial del Minis­teri de Medi Ambi­ent a través de la Con­fe­de­ració Hidrogràfica de l'Ebre sem­pre que el volum no superi la quan­ti­tat d'1 hectòmetre cúbic a l'any. La quan­ti­tat per a l'abas­ta­ment fora de la conca és de 0,6 hm³, de manera que com­pleix els requi­sits.

Així ho va mani­fes­tar dilluns la junta de govern de la Con­fe­de­ració Hidrogràfica de l'Ebre, que reu­nida a Sara­gossa va accep­tar tra­mi­tar la petició de l'ACA. Ara, la Con­fe­de­ració està obli­gada a donar audiència als regants de la conca afec­tada i altres orga­nis­mes poden sen­tir-se afec­tats pel pro­jecte. Els regants havien dema­nat a la Con­fe­de­ració que ajornés uns dies la decisió, per poder estu­diar amb més detall el pro­jecte de l'ACA, però final­ment la Con­fe­de­ració no va ajor­nar la decisió amb l'argu­ment que la tra­mi­tació con­ti­nua i els regants encara hi poden dir la seva.

Pri­mera con­nexió

Tot i que els regants reco­nei­xen que la quan­ti­tat és mínima, veuen amb recel aquesta ope­ració, que és la pri­mera con­nexió entre con­ques des del Segre. Durant el dur epi­sodi de sequera del 2006, el govern de la Gene­ra­li­tat apos­tava per con­nec­tar el Segre des de la seva capçalera cap al sis­tema Ter-Llo­bre­gat, per tal d'alleu­ge­rir el dèficit de les con­ques inter­nes i sub­mi­nis­trar un aigua que començava a dei­xar d'estar garan­tida a l'àrea de Bar­ce­lona i la resta del sis­tema. En canvi, el govern de l'Estat va apos­tar per un mini­trans­va­sa­ment d'urgència des de l'Ebre i el Camp de Tar­ra­gona cap a Bar­ce­lona, però l'ope­ració es va des­car­tar a última hora gràcies a les plu­ges que, mira­cu­lo­sa­ment, van reom­plir els embas­sa­ments del sis­tema Ter-Llo­bre­gat.

Des de lla­vors, el debat ha que­dat apar­cat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.