El foc va protegir Montserrat
Es compleixen tres dècades des que es va declarar parc natural la muntanya, després que se'n cremés el 41%
Renovar el pla especial de protecció i ampliar l'espai protegit, les prioritats de futur
El foc va ajudar a protegir la muntanya de Montserrat. Per contradictori que sembli, els sis incendis que l'agost de 1986 van cremar un 41% de l'actual àrea protegida del massís, van ser devastadors però alhora van precipitar la declaració de la muntanya com a parc natural, pocs mesos després. Aquest any se celebra el 30è aniversari de la creació del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, el gener de 1987. Una efemèride que arriba quan el patronat que gestiona l'espai té sobre la taula dos grans reptes de futur: l'ampliació del parc natural i l'actualització del pla especial de protecció, l'eina que marca la conservació.
Entre el 7 i el 18 d'agost del 1986 el foc va cremar bona part de la muntanya de Montserrat. Es van calcinar 3.216 hectàrees de les 7.760 que ara formen l'àrea protegida. Mig any després es va signar el decret 59/1987 de creació del parc natural. Segons el text, “el massís de Montserrat representa un dels espais més significatius i representatius de l'àrea propera a la zona més poblada de Catalunya” i el fet que estigui “afectada d'una for ta pressió humana” fa necessària “una normativa adient que pugui compaginar les activitats humanes amb la protecció del medi natural”. I fa referència al detonant dels focs dient que “malauradament fets recents han fet palesa la necessitat de reforçar” la protecció.
El decret va entrar en vigor el 6 de març d'aquell mateix any i el 16 de febrer de 1988 es va aprovar el pla especial de protecció, l'eina que ha marcat les línies de gestió. Montserrat ja havia tingut un primer nivell de protecció quan el 1950 es va crear el Patronat de la Muntanya de Montserrat –ens gestor de l'espai des de llavors– i quan el 1975 es va declarar com a “paratge pintoresc”. Però és amb la declaració de parc natural i amb la llei d'espais naturals quan es comencen a posar les bases del model actual.
Els aiguats del 2000
El gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat, Xavier Aparicio, destaca que és un altre desastre el que desencadena un nou impuls per donar a conèixer que Montserrat és un parc natural. “Els aiguats del juny del 2000 van destrossar la muntanya. Va caure una quantitat d'aigua brutal que va afectar sobretot la banda de Monistrol i Marganell”, recorda. Explica que llavors es van començar a recuperar els espais que van quedar malmesos. Però a la vegada “es comença a veure la necessitat d'explicar a la gent que Montserrat és un parc natural”, Aparicio assegura que llavors per a la gent Montserrat era “un santuari, un lloc de sentiment nacionalista, un espai amb unes muntanyes fantàstiques i un lloc de trobada, però no un parc natural”.
Des d'aquell moment el parc natural viu una etapa centrada a mantenir i consolidar la muntanya i millorar, per exemple, la senyalització, els accessos i els aparcaments “per posar-ho fàcil a la gent perquè gaudeixi del parc”. També és l'època en què es crea el logo del parc natural, per exemple.
Però a partir del 2010 Montserrat viu un boom de visitants que no ha parat de créixer i que ha portat a una massificació que l'any passat es va traduir en 2,5 milions de turistes que van visitar el recinte del monestir i 750.000 que van accedir al parc natural. El Patronat passa a prioritzar l'ordenació, la regulació i l'educació, sense oblidar la prevenció dels focs, la seguretat del visitant i la protecció de la muntanya per evitar despreniments. Precisament, l'any passat es va posar en marxa la regulació de les activitats en grup. I anys abans s'havia reglat l'escalada. Xavier Aparicio ho explica: “No podem prohibir l'accés, però sí donar unes recomanacions bàsiques a la muntanya. Per exemple, parlo de recomanar que es vagi ben calçat, que es porti gorra i aigua si fa sol. Que tinguis cura de l'entorn i que el deixis fins i tot més net del que l'has trobat.” El gerent del Patronat reclama respecte pel medi –cada vegada que es fa una neteja es treuen 400 quilos de porqueria– però també consciència perquè la gent no faci activitats per a les quals no està preparada per reduir rescats que es podrien evitar. “No es pot venir amb xancletes”, diu. Reivindica l'èxit de recuperar l'aufrany (una àguila) i destaca la feina feta per evitar despreniments i consolidar la muntanya.
L'ampliació, el futur
Pel que fa al futur, Xavier Aparicio assegura que els grans reptes són l'ampliació del parc natural, sobretot a l'entorn d'Esparreguera i Olesa de Montserrat, i, de manera paral·lela, actualitzar un pla especial de protecció que ha quedat antic. “L'any 1988 el parapent o les BTT no existien, i això vol dir que ara hem de regular amb unes normatives que no acompanyen.” Avança que els tràmits de l'ampliació i de la renovació de l'eina de gestió podrien començar l'any que ve, quan s'obriria una nova etapa amb un parc amb 3.000 hectàrees més i una normativa adaptada als nous temps.