Societat

Oci

Cinema a l'Auditori

Santa Coloma de Farners tornarà a tenir projeccions regulars durant un any prorrogable gràcies a un acord amb l'Acadèmia del Cinema Català

Feia dues dècades que no hi havia sessions en una sala del municipi, que recuperarà el setè art a partir de dissabte que ve, amb el documental ‘Espanya en dues trinxeres'

El Círcol Columbensei els cinemes Fèmina i Catalunya han estat alguns dels llocs amb projecció de films

Un acord amb el Cicle Gaudí, el cir­cuit de cinema esta­ble de l'Acadèmia del Cinema Català, per­metrà que a Santa Coloma de Far­ners hi torni a haver cinema un cop al mes i, com a mínim, durant un any. Serà el ter­cer dis­sabte de cada mes a les set de la tarda, a l'Audi­tori. L'estrena serà dis­sabte que ve, dia 22, amb el docu­men­tal Espa­nya en dues trin­xe­res, de Fran­cesc Escri­bano i Luis Car­rizo.

L'his­to­ri­a­dor Miquel Bor­rell i Saba­ter (Santa Coloma de Far­ners, 1953) explica que, pro­ba­ble­ment, les ante­ri­ors pro­jec­ci­ons de cinema regu­lar al muni­cipi s'havien fet al cinema Fèmina, a l'actual Audi­tori, fa dues dècades. Bor­rell ha escrit gai­rebé una cin­quan­tena de lli­bres, entre d'altres, Ens ho hem pas­sat bé. Memòries d'un pro­fes­sor d'història fill, net i nebot de boti­gue­res (2015), El Cer­cle Cul­tu­ral Colo­menc. El Círcol (1998) i Enci­clopèdia far­ne­senca (2006). Explica que tor­nar a veure cinema un cop al mes no és ben bé recu­pe­rar el setè art, però “està molt bé”: “És un suc­ce­dani perquè no té res a veure amb el que havia estat. És dife­rent.”

Fent memòria, Bor­rell recorda que havien arri­bat a coin­ci­dir el Fèmina, el Círcol i les ses­si­ons que havien fet els ger­mans de La Salle. Eren ses­si­ons infan­tils per a la mai­nada que havien començat el 1957, segons recorda l'autor a Enci­clopèdia far­ne­senca. El doc­tor en història moderna per la UdG recorda que, entre els anys trenta i els setanta del segle pas­sat, el cinema era “el que arti­cu­lava el poble, era allà on es bar­re­ja­ven les gene­ra­ci­ons i les clas­ses soci­als, els joves i els grans, els rics i els pobres”.

En l'obra esmen­tada en l'ante­rior paràgraf, Bor­rell exposa que el pri­mer cinema a Santa Coloma data del 1905, a la plaça del Firal, quan Pere Tun, de Vila­nova i la Geltrú, va ins­tal·lar un cine­matògraf de 22 metres de llar­gada per 8 d'amplada. El 1906, també hi havia una cabina de cine al Círcol Colum­bense, on, el 1912, van començar les ses­si­ons regu­lars. Les pel·lícules sono­res van arri­bar el 1929 i la pan­ta­lla panoràmica del Cer­cle, el 1955. El Cer­cle va com­prar l'antiga sala del car­rer Nou, el cafè tea­tre del Sin­di­cat, i la va recon­ver­tir en el Fèmina, explica Bor­rell.

Un com­plex, dos cine­mes

El nou com­plex del Cer­cle va fer que, el 1976, hi hagués dos cine­mes, el Cer­cle, ara ano­me­nat Cata­lu­nya, i el Fèmina, que va pas­sar del car­rer Ver­da­guer al nou com­plex. Els dos cine­mes (el Fèmina i el Cata­lu­nya) van con­viure, com a mínim, entre l'abril del 1979 i el maig del 1985. Del Fèmina hi ha ras­tre a l'heme­ro­teca d'aquest diari fins al 2 de maig del 2004, amb Bal­se­ros.

Quan va dei­xar d'haver-hi un cinema cada set­mana, es feien, de tant en tant, pro­jec­ci­ons al Cata­lu­nya i cinema al car­rer a l'estiu –a la plaça del Firal o a la plaça Artur Prat. Al Cata­lu­nya, per exem­ple, el 1993, s'hi van poder veure El fugi­tivo, amb Har­ri­son Ford, i Mor­ta­delo y Filemón, el 2008. Més recent­ment, hi ha hagut cicles de Cinema i drets humans a la bibli­o­teca Joan­Vi­nyoli, en què van par­ti­ci­par Mans Uni­des, Samba Kubally, Fun­dació per la Pau, Creu Roja i Càritas.

A banda de l'estrena del dia 22, estan con­fir­ma­des les pro­jec­ci­ons d'Un mons­truo viene a verme (A mons­ter calls), de Juan Anto­nio Bayona (20 de maig), i Incerta glòria (17 de juny), l'adap­tació de la novel·la de Joan Sales. El Cicle Gaudí arriba a Santa Coloma i a altres muni­ci­pis giro­nins, com ara Sant Feliu de Guíxols, la Bis­bal, Cadaqués i Ribes de Fre­ser.

L'articulació del poble
L'historiador colomenc Miquel Borrell explica que, durant molts anys, el cinema era “el que articulava el poble, era allà on es barrejaven les generacions i les classes socials, els joves i els grans, els rics i els pobres”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.