Quan l'Eudald Salvat va néixer a Riudoms, el desembre del 1939, feia set mesos que el seu germà havia desaparegut mentre feia de portalliteres a la Guerra Civil, a Andalusia. L'impacte de la pèrdua, de la qual mai van saber les circumstàncies, va fer que els seus pares li posessin el nom del desaparegut. “Tot i que me l'haurien canviat per David si al final l'haguéssim descobert viu en un camp de concentració”, explica. Amb l'esperança, però, de trobar ara el seu cos, ahir l'Eudald va ser un dels 23 familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme que van fer-se a l'hospital Joan XXIII de Tarragona les proves genètiques que, impulsades per la Generalitat de Catalunya, serviran per crear un banc de dades que es compararan amb les de les restes que es vagin localitzant en fosses.

A tota la demarcació, són ja 600 els familiars que s'han inscrit en el registre públic i gratuït creat pel govern (a tot Catalunya, ja en són 5.400). Amb la sessió d'ahir a Tarragona, ja s'hauran recollit mostres de 63 persones a la demarcació, i s'espera que d'aquí a dos anys s'hagin completat totes les proves, que també es fan a Barcelona, Lleida i Girona.

A tota la demarcació, es tenen localitzades 34 fosses que encara no s'han obert, i el pla de fosses preveu enguany 26 actuacions entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Precisament, la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia, va avançar ahir que “en els propers mesos” s'iniciaran les tasques d'identificació de les restes exhumades al Memorial de les Camposines, a la Fatarella (Terra Alta), un dels primers llocs, per tant, on es podran fer servir les noves dades.

Precisament, entre Vilalba i la Fatarella va desaparèixer l'oncle d'un altre dels familiars que ahir es van sotmetre a les proves, Josep Pons, de Calafell. El germà del seu pare va ser membre de la “lleva del biberó” i va morir l'agost del 1938 amb tan sols divuit anys. “No sabem on el van enterrar; volem portar-lo amb la seva família, és una cosa que tenim pendent”, explicava.

Molts dels que ahir es van arribar al Joan XXIII, però, tenen desapareguts fora de Catalunya. El govern, de fet, vol negociar amb altres comunitats per compartir les dades genètiques en cas que també exhumin els cossos de les fosses. “El meu oncle va ser voluntari de la CNT, un idealista, i va morir al front a Jaén”, explicava Dolors Palau, de Valls. “No tenim esperances que es trobi el cos, però ho hem de fer. És necessari que no es perdi aquesta memòria”, va sentenciar.