La batalla contra els sorolls avança només als aeroports

El combat contra el soroll a les grans aglomeracions urbanes no és una lluita perduda. Un informe europeu que ha fet una avaluació del compliment de les normatives europees sobre contaminació acústica, entre el període 2007-2012, ha conclòs que l'agressió que suposa la generació del soroll per a l'ésser humà s'ha incrementat en un 60% de les ciutats estudiades de l'Estat espanyol però ha disminuït en la pràctica totalitat dels aeroports sotmesos a control.

La difusió d'aquestes dades coincideix amb la celebració de la primera setmana contra el soroll, iniciativa d'àmbit català, i amb la commemoració avui del Dia Internacional de Conscienciació del Soroll. L'informe emgloba el quinquenni entre el 2007 i el 2012 i es completarà amb un altre que ja s'està elaborant amb les dades del 2017 i que permetrà comparar l'evolució.

En l'elaboració de l'estudi, hi han intervingut investigadors de la UAB que han treballat amb l'anàlisi de les dades de mesurament que els estats entreguen a la Unió Europea. En el cas de Catalunya s'han estudiat les aglomeracions urbanes de Barcelona i Sant Adrià del Besòs, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet del Llobregat amb Esplugues, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern, Gavà amb Viladecans i Sant Boi, Sabadell amb Badia i Barberà del Vallès, Terrassa amb Viladecavalls, Mataró i, finalment, Girona amb Salt.

El soroll que és objecte de mesurament és el que genera el trànsit –que es considera que n'és el principal agent causant–, l'activitat industrial i la ferroviària, a més dels moviments de la navegació aèria als aeroports. A les instal·lacions aeroportuàries de l'Estat s'ha detectat una disminució de fins al 95% del nombre de persones exposades al soroll. Especialment rellevant és el cas de l'aeroport del Prat de Barcelona, que no ha deixat de créixer en trànsit d'avions i, tot i això, ha aconseguit reduir la contaminació acústica.

En canvi, en l'àmbit urbà destaca la tendència de l'Estat espanyol perquè és la contrària que es viu al conjunt del continent. Mentre que el 65% de les ciutats europees estudiades ha aconseguit reduir els nivells de contaminació acústica, a l'Estat el percentatge de persones exposades al soroll ha crescut un 60% a les ciutats. La dada és preocupant perquè s'ha produït en un moment en què la crisi econòmica havia fet reduir l'activitat industrial i el trànsit de vehicles privats.

A escala global, l'estudi ofereix un conjunt de dades que fan feredat: 31 milions d'europeus són víctimes de molèsties acústiques i més de 13 milions tenen problemes de son a causa de viure exposats al soroll. En els casos més greus, fins a 72.000 europeus han de ser hospitalitzats cada any per culpa de l'impacte sonor i es produeixen fins a 16.000 morts prematures cada any per culpa d'aquesta problemàtica. També s'estima que almenys 100 milions d'europeus viuen exposats a nivells de soroll superiors al establerts per les autoritats europees.