CrÒNICA
Quan venien trens plens de Perpinyà
Temps era temps, tant com 750 anys clavats, que el rei Jaume I va concedir la Carta Pobla a Figueres, un document que passava a considerar-la com una vila reial i que, entre altres beneplàcits, permetia poder celebrar-hi fires i mercats. Amb aquell document es pot dir que va començar la projecció d'un nucli que, a l'època, no superava un centenar d'habitants, que vivien concentrats en un poblat limitat pels carrers Besalú, la Jonquera, Pujada del Castell i Canigó. Aquest espai ara és una quarta part de la zona de vianants. I és, doncs, a la Carta Pobla, de 1267, que es fonamenten els orígens de les fires que se celebren aquests dies. Vuit segles suposen moltes transformacions, canvis i evolucions però la fórmula es manté: fer coses per atraure la gent i ser espais de socialització.
Actualment no hi ha la fal·lera que hi havia dècades enrere, però encara la gent surt al carrer. Els llibres de l'època expliquen que durant el primer terç del segle passat arribaven a la ciutat trens ben carregats procedents de Perpinyà per assistir als espectacles de les Fires. Alguns amb una clara vocació transfronterera, com els Jocs Florals Empordà-Rosselló, que s'organitzaven en temps de la República, o l'actuació de la banda republicana de París. L'any 1950, quan es va reobrir la frontera després del període de guerres, les cròniques parlen de la vinguda a Figueres de 120 autobusos, prop de 500 vehicles particulars i un tren especial procedents de la Catalunya Nord. Més de 8.000 nord-catalans en una ciutat que, en aquells moments, tenia al voltant de 17.000 habitants. I en aquest contingent cal afegir-hi les milers de persones que venien dels pobles o d'altres comarques.
Si parlem de la presència francesa a les Fires, un capítol destacat va ser l'agermanament, l'any 1969, amb la ciutat de Marinhana (Marignane). Aquest agermanament es feia ben visible pel que suposava la presència, molt celebrada a l'època, de les majorets i bandes d'aquesta ciutat que hi ha a tocar Marsella. Les relacions amb Marinhana es van liquidar quan la ciutat va passar a ser governada per l'extrema dreta –va ser una de les primeres de França a tenir un alcalde del Front National–.
Un darrer capítol transfronterer va ser fa deu anys quan l'alcalde Armangué va convidar el seu homònim de Perpinyà, Jean-Paul Alduy, a fer el pregó inaugural, un fet que tot sovint recorda l'alcalde convidat. Ara no cal esperar aquesta època per veure nord-catalans i francesos pels carrers de Figueres. Les Fires ara són Zara, són Dalí i se'n veuen tot l'any... i que duri.