Hi ha flors fora del test

El fes­ti­val Temps de Flors con­ver­teix el cen­tre històric de la ciu­tat en un gran apa­ra­dor de com­po­si­ci­ons artísti­ques i flo­rals. N'hi ha un gran nom­bre de con­cen­tra­des al Barri Vell, però més enllà de l'Onyar, i a mesura que ens n'allu­nyem, la quan­ti­tat de pro­jec­tes dis­mi­nu­eix dràsti­ca­ment. Se'n tro­ben a Sant Daniel –el claus­tre del mones­tir, ple de grocs i verds, té aquests dies una bellesa majúscula que val la pena visi­tar–, Torre Giro­ne­lla, l'Eixam­ple, el Mer­ca­dal... però fora d'aquest àmbit el nom­bre de pro­jec­tes és gai­rebé nul. El Barri Vell és com un immens test en el qual durant el fes­ti­val es plan­ten i bro­ten els pro­jec­tes any rere any. Milers de per­so­nes recor­ren com for­mi­gues els seus car­rers cada dia per gau­dir de les com­po­si­ci­ons. Però més enllà –fora del test, en la metàfora que fem ser­vir– també hi ha flors i mun­tat­ges artístics que massa sovint no tenen tanta reper­cussió o que, fins i tot, pas­sen des­a­per­ce­buts. No hi arri­ben gai­res turis­tes, vaja, però han acon­se­guit, sovint, una ànima i un espe­rit de par­ti­ci­pació que té un regust més mar­ca­da­ment popu­lar i casolà que mol­tes de les grans com­po­si­ci­ons. Mirant el plànol ofi­cial, en tro­bem uns quants.

Hi ha, per exem­ple, el del cen­tre cívic Can Nine­tes, de Santa Eugènia. Una com­po­sició que han fet les enti­tats del cen­tre cívic i que gira a l'entorn de la història de Can Nine­tes. La deco­ració ja és evi­dent des de l'exte­rior de la casa. La vidri­era de la part supe­rior de la façana està pin­tada com si fos un camp de gira-sols i dos espan­ta­o­cells els vigi­len. A l'entrada hi ha flors i deco­ració que acom­pa­nya cap a l'inte­rior. La intenció és repre­sen­tar com podia haver estat el pati de Can Nine­tes quan era només una casa. Hi tro­bem cis­tells amb més gira-sols, bales de palla, un jou per al bes­tiar, botes de vi, rodes de carro, estris del camp, bici­cle­tes i bar­rets de palla... tot enmig de flors mul­ti­co­lors i espi­gues, i un gran cor ver­mell ple de papa­llo­nes que pre­si­deix la sala i que sem­bla expres­sar un sen­ti­ment molt de Santa Eugènia: que el cen­tre cívic, i el barri per extensió, és ben viu, i té un gran cor que batega fort.

Seguint una altra pro­posta del plànol arri­bem al cen­tre cívic Onyar, al sec­tor est. Han deco­rat l'entrada amb flors de colors fetes ambam­po­lles de plàstic. Ens diuen, però, que el pro­jecte amb el qual sur­ten al mapa –el número 153– no els cor­res­pon, sinó que és el pro­jecte que s'ha fet al cen­tre cívic de Sant Narcís, a la plaça Assumpció. Hi anem, i al pati inte­rior tro­bem l'apor­tació que han fet per a Temps de Flors els nens de l'escola bres­sol El Tren i de l'escola Àgora, amb l'ajut de les alum­nes de segon de cicles for­ma­tius de grau supe­rior (CFGS) de l'ins­ti­tut Mon­ti­livi. Grans qua­dres plens de mans minúscu­les demos­tren que els infants van gau­dir dels tallers. A més, flors fetes de diver­sos mate­ri­als reci­clats com­ple­ten la com­po­sició.

A Sant Narcís hi ha un altre espai de Temps de Flors. És el de l'escola d'idi­o­mes EIS, a l'avin­guda de Sant Narcís. L'ambi­en­tació és del vell i sal­vatge oest. Tòtems dels nadius ame­ri­cans, ban­de­res ame­ri­ca­nes, els clàssics car­tells amb l'avís “Wan­ted” i la recom­pensa per cap­tu­rar els dolents, els ter­ri­bles i còmics ger­mans Dal­ton i el seu impla­ca­ble per­se­gui­dor Lucky Luke, una presó on tan­car-los, pis­to­les i bar­rets, la barra de bar –amb whisky i tot–, les balla­ri­nes de can­can... no hi falta res. Tam­poc un bon gra­pat de cac­tus i flors. Van començar el pro­jecte amb tot just un parell de plan­tes, però entre veïns i alum­nes els han aju­dat a com­ple­tar la col·lecció, i ara en tenen més d'una vin­tena. A més, apro­fi­ten l'ambi­en­tació per expli­car –en anglès, és clar, que per això n'ense­nyen– la història de l'antic oest ame­ricà.

Per a locals o foras­ters, queda clar, Temps de Flors exis­teix més enllà de l'Onyar.