Quan la feina ja s'ha fet

Em planto a Arenys de Munt poc després del mig­dia. Vinc de fer la ruta pels muni­ci­pis de l'Alt Maresme que s'han afe­git a la con­sulta popu­lar i reco­nec que porto els nivells de sobi­ra­nisme un pèl alts. Tanta senyera, tanta eufòria cata­la­nista i tan­tes ganes d'acon­se­guir la inde­pendència no poden dei­xar indi­fe­rent. Entro a la riera con­vençuda que tro­baré un pano­rama sem­blant. Pot­ser no tan eufòric, però com a mínim ple de sim­bo­lis­mes de suport a la resta de pobla­ci­ons que s'han emmi­ra­llat en aquest petit poble, bres­sol del futur de Cata­lu­nya. El cotxe em porta riera amunt, un viatge ple de sots que demana màxima pre­caució i que aixeca una pol­se­guera digna del millor wes­tern. La zona és plena a ves­sar de cot­xes apar­cats a cos­tat i cos­tat. Molts cot­xes, cap senyera. Em sorprèn l'absència de ban­de­res. D'acord que Arenys de Munt ja va fer la feina que li tocava, molt bé per cert, i que mig món va veure en directe. Però, un cop cele­brada la glòria per­so­nal, on és ara el cor­po­ra­ti­visme amb la resta de pobles que li seguei­xen el camí? Ni una mica de soli­da­ri­tat amb la gent del cos­tat? Segueixo sense detec­tar cap senyera al balcó i opto per dei­xar el cotxe en l'únic lloc lliure que trobo. Surto i quan aixeco el cap la trobo al balcó del pri­mer pis. Únic i minso expo­nent de la com­me­mo­ració en l'àmbit local de la pri­mera jor­nada muni­ci­pa­lista pel dret a deci­dir. Sem­bla prou nova i neta per fer poc temps que hi està pen­jada i em con­forto cre­ient que no se l'han dei­xat obli­dada des de l'11 de setem­bre.

A fora fa fred i la gent endiu­men­jada pas­seja nens i gos­sos per un cen­tre amb força boti­gues ober­tes. Es res­pira ambi­ent de pre-Nadal. Enxampo al vol més d'una con­versa. Cap fa referència a les con­sul­tes popu­lars. El Barça-Espa­nyol gua­nya per gole­jada, i mai més ben dit, a qual­se­vol altra opció. M'apropo a un gru­pet d'avis que hi ha asse­guts en un banc i els etzibo allò de com veuen el gra­pat de referèndums que s'han orga­nit­zat pels vol­tants. Es miren entre ells i un em res­pon: «Oi que en fan un els d'aquí al cos­tat?». Entenc que fa referència a Arenys de Mar i li res­ponc afir­ma­ti­va­ment. «Doncs m'hi jugo el que vul­guis que no arri­ba­ran al 41% com nosal­tres!» Beneïda com­petència ter­ri­to­rial!