D'Amades a Guardiola
El caganer és una de les figures més populars del pessebre català. A la seva imatge tradicional, s'hi han afegit famosos del món
Des que Amades recollia dades, dibuixos, costums i festes del folklore de casa nostra per als seus llibres, esdevinguts clau en l'estudi de la cultura popular catalana, fins avui dia, el caganer ha evolucionat en la manera de presentar-lo. I és que en l'evolució d'aquesta figura, una de les més populars del pessebre català, el que mana és l'actualitat i popularitat del més immediat. Els conceptes, canviats i traslladats a una total comercialització del moment puntual, han fet que en alguns pessebres d'aquest any, o simplement per tenir-lo en una prestatgeria de les llars catalanes, millor potser dir barcelonistes, en Pep Guardiola sigui un dels caganers preferits. En aquesta nova fauna inspirada en la figura del que era conegut com a Jeroni caganer, hi surten tots els personatges que omplen els titulars de la premsa escrita i mitjans de comunicació radiofònics i televisius. Només cal entrar al web caganer.com, empresa establerta a la vila baix-empordanesa de Torroella de Montgrí, i veure l'impressionant catàleg de caganers de tots colors, nacionalitats i especialitats.
L'homenet del pessebre
Segons explica Joan Amades en el llibre El Pessebre (recentment reeditat per Arola Editors, gràcies a l'impuls de l'Associació Cultural Joan Amades i a la revisió de l'obra dels investigadors Albert Dresaire, Josefina Roma i Antoni Serés): «Aquesta figura era obligada en els pessebres vuitcentistes, car la gent deia que amb la seva deposició femava la terra del pessebre, que esdevenia fecunda i assegurava el pessebre per a l'any següent i amb ell la salut i la tranquil·litat de cos i d'ànima que cal per a fer el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal vora la llar.» Després de narrar que «aquest homenet en el pessebre portava sort i alegria i no fer-ho comportava desventura», el destacat etnòleg i folklorista català va escriure: «Era obligat que el personatge portés barretina i fumés amb pipa, feta d'una engruna de filferro que simulava el broquet i d'una miqueta de fang, que volia ésser el buc amb el tabac.»
El personatge
Intentar esbrinar per què va aparèixer aquest personatge (home o dona, ajupit, amb els pantalons o faldilles abaixats i les natges al descobert fent les seves necessitats fisiològiques) als pessebres populars, no és fàcil d'aclarir. I d'altra banda, encara que la figura del caganer sembla ser que no és pas exclusiva del pessebre, ja que es troba en diverses espècies de la imatgeria popular, sobretot en capçaleres de romanços de tema escatològic, en auques i en rajoles antigues, farem cas una vegada més del que ens diu el mestre, i recollirem el que va deixar escrit Amades: «La crisi espiritual que en certs aspectes va aplanar la gent durant els segles XVIII i XIX va originar una era de pobresa, de mal gust i de grolleria que van conduir a un ambient favorable a la creació d'aquest personatge i per a l'acte que figura i representa.»
Efectivament, els orígens de la tradició del caganer, que està arrelada sobretot a Catalunya, sembla que se situen en ple barroc, un moviment cultural les característiques del qual eren les d'un realisme exagerat, a les acaballes dels segles XVII i XVIII. Amb tot plegat, des de fa molts anys, no es fa estrany a ningú trobar-se amb el caganer, atès que als pessebres populars es va anar convertint en un costum la convivència de personatges pertanyents a la vida quotidiana amb altres d'estricte caire bíblic. Com tampoc no és gens estrany que cada cultura se'l faci seu i tingui una manera peculiar d'entendre i fer el que és el pessebre.
I encara que a Catalunya és el lloc on té més tradició, popularitat i arrelament (a França, una figura semblant és coneguda amb el nom de Pêre La Colique), el caganer que es posa al pessebre no és pas una figura exclusiva nostra. De caganers també en trobem als pessebres de Múrcia, al País Valencià, a les illes Canàries, a Portugal i a Nàpols. Per aquesta raó, hi ha diferents noms pels quals també és conegut el personatge, com pot ser: home que caga, home que fa ses feines, cagones, cagöes i cacone o pastore che caca.
El racó del caganer
És costum, i és un fet evident, que en la majoria dels pessebres populars nadalencs de les nostres contrades, el caganer és una figura que resta amagada en un racó. Allà, a l'aire lliure, se suposa que és el lloc on fa les seves necessitats. El caganer, que és un personatge que també ha estat incorporat a alguns pessebres vivents, té un cert aire parsimoniós i desentès dels esdeveniments que l'envolten. En la seva imatge més clàssica, el caganer se sol representar fumant amb pipa i vestit amb camisa blanca i/o armilla, pantalons foscos i barretina. Però per més que s'hagi evolucionat i la comercialització s'hagi decantat cap a la recreació de personatges famosos de la vida quotidiana, sobretot de l'àmbit polític i del món del futbol, el caganer és un clàssic que costarà molt que desaparegui de l'escenari pessebrista popular de casa nostra.
Mostra de caganers
Aquest diumenge, dia 20 de desembre, s'exposarà, a l'oficina de turisme de Peralada, una part de la col·lecció de 2.000 caganers de l'escultor Guillem Duran, que va aconseguir quedar inscrita en el llibre Rècord Guinness l'any 2001. La sèrie ofereix una representació ben diversificada de la societat i els oficis.
Les dones també són caganeres
Tal i com ja ha quedat explicat anteriorment, la figura tradicional del caganer és un pagès que es cobreix el cap amb una barretina. Sol fumar una pipa o portar un cigarret als llavis mentre compleix la seva obligació natural en algun racó del pessebre, i també segons l'han descrit en ocasions, «algunes vegades té a la mà un tros de paper o un diari obert per amenitzar la tasca amb la lectura i emprar-lo per a la posterior neteja.» Amb tot, pel que fa referència a la variant femenina d'aquesta popular figura que és costum que es pugui veure en un racó del pessebre català, cal dir que en la col·lecció que va permetre a Guillem Duran entrar al llibre Rècord Guinness, hi ha moltes caganeres, i val a dir que d'uns trenta anys ençà també es fabriquen models de «caganera». I és que, coincidint amb l'aparició de les primeres minifaldilles, el figurista barceloní Lluís Vidal en va ser el creador. A part d'aquestes tipologies, que són les més comunes, hi ha també models vestits amb la indumentària hebraica.
