Els límits dels canvis genètics

La societat viu esperançada amb els avenços científics, perquè han de millorar la qualitat de vida de les persones i en un futur fins i tot podrien curar malalties genètiques com ara el càncer, la diabetis i les distròfies musculars. La comunitat científica també viu la seva revolució amb una nova tècnica anomenada CRISPR/Cas9, que permet editar de manera precisa el genoma de qualsevol ésser viu, avenç que alhora ha posat en alerta els comitès d’ètica d’arreu.

Óscar Flores, enginyer informàtic, doctor en biotecnologia i director executiu de Made of Genes, i Helena González, doctora en biomedicina i comunicadora científica (que va substituir la directora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB, María Casado, que va tenir un accident domèstic), van explicar ahir de manera didàctica i amena els reptes actuals, en un nou Esmorzar de Ciència, organitzat pel restaurant 7 Portes, El Punt Avui, l’Associació Catalana de Comunicació Científica i l’entitat Big Van, amb la col·laboració de La Caixa i Alumni UB.

“L’ètica és molt present en tots els laboratoris, ja que tota investigació ha de ser aprovada per un comitè d’ètica”, va assegurar González, que hi va afegir que la descoberta de la tècnica CRISPR “permet dirigir l’acció cap a un punt concret de l’ADN, i no caçar mosques a canonades com es feia fins ara, quan, per exemple, per combatre un càncer s’atacaven tots els gens”. Flores va fer un símil informàtic ben il·lustratiu amb la nova tècnica: “És com si féssim un Ctrl+C i un Ctrl+V en un embrió per modificar malalties, però aquí tenim uns límits ètics.”

Els dos científics van admetre que la tecnologia permet fer aquestes modificacions genètiques tan precises –provades en animals–, però encara calen anys d’investigació per esbrinar la manera com realment pot afectar la supressió d’un gen, quan, per exemple, la persona es fa gran, ja que “alguns gens tenen més d’una funció o bé s’interrelacionen”, segons González.

A més, Flores va assegurar que actualment “la tecnologia ha superat el raonament humà”. “Com que en alguns casos no l’entenem, no l’apliquem”, indica. En aquest sentit, el jove executiu també va assegurar que “no és tan fàcil fer els canvis en el plànol de la vida d’una persona”. Flores va detallar que, tècnicament, es poden eliminar uns gens, però després hi ha el factor ambiental, que també influeix en el desenvolupament de la persona i del seu cos. “No tenim un Ctrl+Z per desfer les modificacions dutes a terme en una població mutada”, va dir amb humor González. Tots dos van coincidir a assenyalar que no s’inverteix en investigacions que podrien crear greus discriminacions en certs països, com ara saber si l’homosexualitat té un component més genètic o ambiental.

Amb tot, l’experta en biomedicina va defensar aquesta “medicina personalitzada, com quan es van inventar els antibiòtics”. “Ara no deixaríem morir una persona per una infecció de queixal”, va sostenir González.

Entre la seixantena de comensals, es van fer força reflexions, com ara la de l’investigador i malalt de càncer Daniel Infante: “Els avenços són molt adients, però molt perillosos si després de 40 anys descobrim greus canvis com els que es reflecteixen a Parc Juràssic”.

Flores també va compartir que tota la informació del mapa de la vida d’una persona i la seva família pot ser utilitzat de manera negativa per empreses. La revolució de la seva premiada start-up Made of Genes consisteix a protegir les persones. Guarden de manera encriptada al núvol d’internet la seqüència del genoma d’una persona, i és l’única que hi pot accedir. “Per fer aquests canvis no hi ha una única ètica, hi ha d’haver un pacte social”, va cloure Flores.