Núria rep una còpia suïssa de la verge de fa 77 anys

El santuari de Núria va rebre ahir una còpia de la marededéu que es va fer l’any 1940 per encàrrec d’una família catalana que es va exiliar a Suïssa durant la Guerra Civil. La va encarregar Manuel Carreras, gendre de l’humanista i científic Rafael Patxot, que durant cinc anys va custodiar la talla original del santuari.

El mossèn Bonaventura l’havia tret del santuari i l’havia portat a França d’amagat l’any 1936 per evitar que la cremessin durant el conflicte. La família Patxot es va oferir per endur-se-la a Suïssa i custodiar-la el temps que calgués. Aprofitant que tenien l’original, van demanar a un artesà suís que els en fes dues còpies. Una continua al bisbat de Friburg i l’altra és la que avui ha arribat al santuari.

Han passat 77 anys des que es va construir i és una imatge “molt fidel” a l’original, si bé manté els colors foscos que la talla tenia en aquella època, ja que encara no s’havia restaurat. La fins ara propietària, Núria Carreras Patxot, que té 85 anys, ha volgut donar-la al santuari amb el desig que sigui venerada i exposada en un lloc públic.

L’encarregat de dur-la des de Suïssa ha estat Manuel Castellet, expresident de l’Institut d’Estudis Catalans i amic personal de Carreras. L’ha lliurat al mossèn del santuari juntament amb la documentació oficial de la donació.

Aquest dimecres es definia com un mer “transportista”, però Manuel Castellet, matemàtic de professió i durant uns anys també president de l’Institut d’Estudis Catalans, entre d’altres càrrecs, és conscient que el que va fer ahir és un gest insòlit.

Fa quinze dies va anar a recollir la talla de fusta –que fa 56 centímetres d’alt, els mateixos que l’original– a Suïssa i la va transportar amb cotxe i tren fins a Barcelona. Aquest matí l’ha dut en una bossa esportiva amb el tren cremallera i l’ha entregat al mossèn del santuari, Joan Perera, que ja l’estava esperant a l’estació acompanyat de l’alcaldessa de Queralbs, Imma Constans.

La talla original, que data del segle XII, va desaparèixer del santuari l’any 1936 després que el mossèn Bonaventura la tragués d’amagat per la frontera amb el suport d’unes quantes persones. Volien evitar que acabés destruïda o cremada durant la Guerra Civil. Castellet va publicar fa quatre anys el llibre L’exili de la marededéu de Núria (1936-1941), on reconstruïa el viatge de la talla per França i Suïssa fins al seu retorn, l’any 1941. El llibre volia ser un homenatge a totes les persones que la van custodiar. Entre elles, hi havia la família de Rafael Patxot, científic i mecenes català, que va endur-se la talla original des de Perpinyà fins a Suïssa.

Des del Bisbat han decidit que es posarà a l’ermita de Sant Gil, a prop del santuari. El mossèn ha rebut la còpia amb molta satisfacció i s’ha compromès a col·locar-hi un panell on s’expliqui l’origen de la talla. “Serà venerada i admirada, i serà una manera de fer conèixer la seva història, que també és la història d’un país i una gent que van passar vicissituds a causa de la seva identitat i fe”, hi va afegir.

Aquest 2017 fa cinquanta anys d’un altre episodi que va viure la marededéu de Núria, quan va ser segrestada per un grup de joves antifranquistes la matinada del 9 de juliol del 1967. Coincidint amb aquesta efemèride, la productora Zeba Produccions Audiovisuals presentarà el documental El segrest de Núria, on es reconstrueixen els fets amb els protagonistes originals. La preestrena serà el 6 de juny a la seu de l’IEC, a Barcelona.