Societat

opinió

Fem Feina, Fem Llengua

L'exemple lingüístic quebequès com un possible model pel català

Vaig aprendre, durant la meva carrera de professor universitari de llengües i de cultura, que això és possible: gràcies a un ensenyament apropiat, anomenat funcional, es pot arribar a posseir molt bé la seva llengua materna, i poder espavilar-se i treballar en altres llengües. En el nostre cas, les similituds lingüístiques entre el català, el castellà i el francès fan possible un ensenyament funcional d'utilització dirigit a situacions precises. El meu cas n'és la prova, estic aprenent el català, i puc sense haver estudiat el castellà, sense parlar-lo, entendre l'essencial d'una conversa gràcies el català... (Un petit curs de castellà durant un any em permetria de posseir d'una manera funcional el castellà).

Per a nosaltres, que vivim a dintre les regions catalanes, es tracta de crear un mètode d'ensenyament únic per respondre a les nostres necessitats de comunicació. Em recordo el cas del govern canadenc que va crear el seu mètode d'ensenyament del francès pels canadencs anglesos, Dialogue Canada, i també va inventar la noció d'escoles d'immersió. No vacil·lem ! Creem el nostre mètode multilingüe "Diàleg Catalunya".

Que m'expliqui! Es tracta, pels catalans d'origen o d'adopció del nord, d'aprendre obligatòriament el francès (llengua nacional), i el català (llengua regional) d'una manera profunda com a idiomes "materns" de funcionament - utilitzo el mot matern per oposar-me al mite perillós francès segons el qual una altre llengua afebliria el francès. És fals, al contrari, milloraria el francès -i al mateix temps el castellà i l'anglès bàsics; respecte als catalans del sud, com a llengües de funcionament "matern" pel que fa l'ús real, el català (llengua oficial del Principat), el castellà (llengua nacional), i el francès i l'anglès bàsics. Ja puc visualitzar el mètode plurillengua que podrà ser creat en dos o tres anys. Seríem a l'avantguarda d'una visió europea plural i sense fronteres.

Per als catalans, Europa ofereix noves possibilitats per reforçar l'economia i la llengua. L'eurodistricte anomenat Eurodistricte de l'Espai Català Transfronterer (ECT), agrupament dels Pirineus Oriental i de la província de Girona, serà llançat al gener 2010. Es tracta, segons les informacions disponibles en aquest moment, d'activar la cooperació, de promoure projectes amb vocació eurocatalana. Entre altres, acords entre municipis del nord i del sud, amb un finançament inicial europeu, i a partir de 2013, un programe especial i important d'Europa per promoure projectes de cohesió dedicats als espais comuns entre estats. Exemples concrets d'aquesta col·laboració són mitjans de comunicació disponibles als dos costats de la frontera, harmonització de xarxes de telefona mòbil, de servies de correu, la millora dels transports. El llibre blanc de l'Eurodistricte publicat en 2008 elabora 9 dominis de desenvolupament : economia, agricultura, cultura, turisme, medi ambient, planificació i habitatge, treball, sanitat i transport.

He d'admetre que estic una mica, sinó vertiginosament, confós sobre la vocació veritable de l'ECT comparada a la nova Euroregió Pirineus Mediterrània (ja acceptada a Brussel·les com a Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), formada per la Catalunya autònoma, Catalunya del Nord, les Illes Balears, el Llenguadoc i Migdia-Pirineus. La AECT, que té la seva seu a Tolosa així com una seu pels consells econòmic i social de les cinc regions a Barcelona, pot aprovar, amb l'acord de les seves 5 regions, projectes de cooperació territorial amb fons europeus i territorials.

Malauradament, hi ha ambigüitats i confusió total en la premsa sobre aquestes entitats i doncs amb la gent en general respecte als rols que han de jugar l'Eurodistricte (ECT), l'Euroregió o la AECT (mateixa cosa?). Sovint, sentim i llegim referències a l'Euroregió de l'espai català... que no existeix, L'AECT, sí !

Bé, per intentar de clarificar aquesta nebulositat - una urgència, perquè qui diu confusió diu falta d'acció - he decidit de preguntar al president de Fem Feina, Joan Gaubi.

Joan Gaubi. PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ FEM FEINA

«Montpeller ens xucla l'oxigen»

– Joan, podeu explicar-nos la direcció que voleu que «Fem Feina» prengui pel futur ?
– «La nostra associació com ho has esmentat molt bé, té els seus objectius ben clars, i una de les tasques que volem prioritzar es afavorir la vinguda, i facilitar la implantació d'empreses procedent de tots els països catalans aquí a Catalunya del Nord .
Senzillament, per dues raons, la primera es que aquesta presencia enfortiria l'us del català aquí i contrabalançaria l'onada de nou vinguts d'arreu de l'estat Francès i d'europa del nord, la majoria dels quals són, ho bé jubilats atrets pel sol del Rosselló ho bé beneficiaris de subsidis d'assistència social (RMI).
La segona, és que hem identificat els sectors econòmics que molt ràpidament poden ser desenvolupats amb bones perspectives d'èxit. Hem creat al sí de la nostra associació un departament pel desenvolupament, «Espai Econòmic Català», dedicat especialment a la identificació d'empreses a la venda, o creació de negocis en activitats amb bon potencial econòmic. Per això disposem d'un grup de professionals, advocats, notaris, fiscalistes, experts comptables, asseguradors, amb capacitat d'assessorar una empresa de cara a la legislació francesa. Catalunya del Nord pot esdevenir una bona basa avançada per empreses del sud, de cara al mercat Europeu.»
– Parlem molt de l'Eurodistricte, de l'espai català i també de l'Euroregió Pirineus Mediterrània ara acceptada com Agrupació Europea de Cooperació Territorial. Que penseu d'aquestes entitats, i quina mena de col·laboració preveieu com a president de Fem Feina?
– «Penso que tota entitat que permeti el desenvolupament d'aquesta zona que nosaltres identifiquem com l'espai econòmic català, amb proximitat i autonomia de cara als estats centralitzadors, és una bona cosa per Catalunya i els Catalans. L'euroregió Pirineus Mediterrània, és entre les mans dels polítics, entre altres la Generalitat de Catalunya, els Consells regionals francesos, que són els més propers a nosaltres... ja veurem què en sortirà. El que puc dir és que porto molt d'interès per la feina feta sobre el tema de l'economia pels cercles Euram i l'institut Ignasi Villalonga.
L'Eurodistricte triga a esdevenir realitat, avui dia es inacceptable per nosaltres, els Catalans de banda i banda de l'Albera, d'haver de patir aquesta frontera del Pertús que és el lloc el més controlat d'Europa, com si els acords de Schengen no s'aplicaven al nostre país. Sembla ser que les altres fronteres de l'estat Francès s'han esborrat facilment, igual per les de l'estat Espanyol situades més a l'oest.
És evident, l'eurodistricte és un eina per la cooperació en matèria de transports, cultura, salut, etc …la seva existència ha d'afavorir l'activitat econòmica.»
– Respecte a la llengua, estic convençut que sense feina, i els joves d'aquí que cada vegada menys podran utilitzar el català, el català és amenaçat, goso dir fotut ?
– «Comparteixo la teva anàlisi sobre la situació de la llengua a Catalunya del Nord; confio amb la capacitat de reacció del poble Català. Hem obtingut avanços importants amb les escoles Catalanes la Bressola, les bilingues al sí de l'educació francesa, la formació de mestres de Català etc … Deixar de banda el tema de l'economia identitària i l'us de la nostra llengua a les empreses seria un greu error. Això és la nostra feina.»
– Una altre possibilitat seria de mobilitzar la població de la Catalunya del Nord per preparar una demanda oficial al govern francès de creació d'una regió catalana tal com ho permet l'article 72 de la constitució francesa; o, si això es revela difícil, un canvi de nom per a la nostra regió -clarament possible i legal- i un augment de competències per permetre'ns d'aprofitar d'un espai econòmic i lingüístic català encoratjat i ja llançat per Europa. Sabem que sovint tenim dificultats a finançar projectes aquí perquè el poder es troba a Montpeller i no a Perpinyà.
– «És veritat que la constitució Francesa permet aquesta possibilitat, i és evident que la situació aquí podria canviar del tot. S'ha de plantejar amb serietat, fa massa temps que Montpeller ens xucla l'oxigen»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.