Municipal
De cel·les a aules
L’Ajuntament ha anunciat un procés participatiu per determinar com serà el nou espai que deixa la Model. Una escola serà el primer equipament que es construirà
-
De cel·les a aules Arxiu. -
Dues imatges virtuals de com pot quedar l’espai de la model si se segueix el pla de transformació del 2009. AJUNTAMENT DE BARCELONA. -
Dues imatges virtuals de com pot quedar l’espai de la model si se segueix el pla de transformació del 2009. AJUNTAMENT DE BARCELONA. -
De cel·les a aules Arxiu.
Els responsables municipals creuen que d’aquí a un any es podran començar a encarregar els primers projectes executius
L’Ajuntament assumeix la responsabilitat de garantir que un cop tancada la presó no es degradi més el recinte
L’any 2009 ja es va consensuar com s’havien de distribuir els equipaments i els espais verds i de memòria històrica
Aconseguir el tancament de la presó Model és una fita anhelada per tots els veïns del barri. “I la primera raó han estat els presos: les condicions en què viuen aquí són indignes”, explica el president de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample, Toni Colomina. Dit això, guanyar l’espai equivalent a dues illes d’edificis és una oportunitat única per al barri. Què se n’ha de fer ara, d’aquest espai, és el que s’haurà de debatre en el procés participatiu que l’Ajuntament obrirà en la segona meitat d’aquest any.
D’entrada ja hi ha el precedent del pla director de transformació de la presó Model, que es va redactar el 2009 quan l’alcalde era Jordi Hereu. “El pla va ser el fruit d’un compromís molt important, de molta feina feta prèviament, i no el volem tombar en absolut, però és cert que han passat vuit anys i és necessari veure quines són les necessitats actuals del barri i actualitzar-lo”, explica la regidora del districte de l’Eixample, Montserrat Ballarín. Per això, l’Ajuntament està dissenyant com serà el procés participatiu: “Que en qualsevol cas volem que sigui ràpid”, hi afegeix.
Un dels punts que s’haurà de debatre de nou, perquè el 2009 no es va fer, serà l’ús de 5.000 m² a tocar del carrer Nicaragua que l’Ajuntament s’havia reservat en l’anterior mandat. Però primer de tot s’haurà de veure en quin estat es troben el recinte i els edificis.
“Ens preocupa que quan es faci el tancament l’espai no es degradi encara més ràpidament”, admet Ballarín. De fet, qualsevol espai buit a la ciutat presenta riscos, des del deteriorament de l’entorn fins a la possibilitat d’ocupacions. Per això els responsables municipals són conscients que a partir del juny hauran d’entomar la responsabilitat que l’antiga presó no es converteixi en un niu de problemes. “És una gran responsabilitat, sobretot tenint en compte que es tracta d’un espai que ja està força degradat, amb construccions que tenen més de cent anys. Però és una responsabilitat carregada d’esperança, perquè en un temps raonable podrem tenir una illa d’equipaments, de memòria històrica i de verd molt important per al barri i per a la ciutat”, hi afegeix Ballarín.
ASSUMIR LA TRAMA CERDÀ
El pla aprovat el 2009 preveu –com era d’esperar– tirar a terra el mur de la presó, així com l’edificació perimetral, i aconseguir així un espai obert que assumiria la trama Cerdà però mantenint els edificis singulars del cos central de la presó per fer-ne equipaments públics. De fet, aquests edificis, que si se seguís el pla ocuparien el 20% de la superfície total de les dues illes, tenen la categoria de béns urbanísticament protegits des de l’any 2000. Segons el pla, per tant, es mantindria l’estructura en forma d’estrella que es pot veure clarament si s’observa la presó des de dalt. Això inclou el panòptic central –la part rodona del mig de l’estrella– i cinc dels sis braços actuals –les sis galeries– que en surten.
Aquests cinc braços es convertirien, tal com es pot veure als plànols de les pàgines anteriors, en una escola de primària, una escola bressol, una residència assistencial, un casal de joves i un espai memorial on es recordés què ha significat la presó Model en la història de la ciutat i del país. A més, el projecte també preveia diversos equipaments esportius i un pàrquing per a 200 vehicles, tot en una planta subterrània. Tot plegat es completaria amb un edifici nou per fer-hi una residència per a gent gran i un centre de dia.
Ara bé, la transformació d’aquest gran espai dependrà de com estiguin actualment els edificis i d’allò que s’acabi acordant en el procés participatiu. “Tenim el repte de crear un espai de discussió posant diferents estudis sobre la taula –arquitectònics, patrimonials, etc...– per decidir quins equipaments hi tenen cabuda i com s’han de distribuir”, explica la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz. També recorda que s’ha de crear aquest espai de discussió amb els veïns en l’àmbit de territori però també en l’àmbit de ciutat, implicant les diferents àrees municipals que hi hauran d’intervenir: el mateix districte de l’Eixample i també els responsables d’àrees com Urbanisme, Memòria, Equipaments i Habitatge. La idea inicial és que, tot el projecte, el coordini Ton Salvadó, director de Model Urbà de l’Ajuntament, concreta Sanz. “Crec que d’aquí a un any podrem començar a encarregar alguns projectes executius. Volem agafar una velocitat de creuer. Estem parlant d’un districte molt dens, amb moltes necessitats d’equipaments i que per a nosaltres té un gran valor estratègic”, conclou.
12.000 m² de parc
El pla del 2009 preveu que quedin 12.000 m² de zona verda a l’espai de la Model. Molts veïns ja han reclamat que aquest futur parc sigui ordenat i segur. “No volem un altre parc de l’Escorxador, on a la nit fa molta por passar-hi”, insisteixen.
Visites guiades
Una de les opcions que està estudiant l’Ajuntament és organitzar visites guiades o rutes perquè tan bon punt la presó sigui buida els ciutadans la puguin visitar, en paral·lel a la celebració del procés participatiu. “És molt important fer aquest procés, però també és cert que les obres no es faran en un dia, hem de tenir les idees clares i saber per on començar, perquè aquesta és una obra importantíssima, és un espai gegant, i la seva execució trigarà temps. Crec que el més important és que tan aviat com sigui possible puguem aprofitar el màxim d’espai”, diu la regidor del districte, Montserrat Ballarín.
