Quatre columnes, quatre barres catalanes

Era pre­vi­si­ble que l'anunci de les dates de res­ti­tució de les Qua­tre Colum­nes, obra de Puig i Cada­falch a Montjuïc, monu­ment que sim­bo­litza les qua­tre bar­res cata­la­nes, aixe­ca­ria una amal­gama d'opi­ni­ons, favo­ra­bles les unes i contràries les altres. Mai no s'ha fet res a gust de tot­hom, el que no convé és l'opinió ten­den­ci­osa.

La Xarxa d'Enti­tats Cíviques i Cul­tu­rals ha tre­ba­llat gai­rebé set anys per arri­bar a veure coro­nada per l'èxit la decisió d'apro­var per una­ni­mi­tat a pro­posta d'Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya en el ple del 27 de juny del 2008 la tan desit­jada res­ti­tució. Nova­ment donem les gràcies a ERC per la seva empenta final.

La feina feta pro­du­eix una meres­cuda satis­facció i jus­ti­fica el temps que s'hi ha inver­tit, i més encara si aquesta ha estat feta gratuïtament, per amor al país, per tor­nar una part de la dig­ni­tat robada per un dic­ta­dor al qual hem doble­gat la volun­tat de des­truir el monu­ment més mag­ni­fi­cent i simbòlic de Cata­lu­nya, mal­grat que sigui en el vui­tantè ani­ver­sari de l'ender­ro­ca­ment de les qua­tre colum­nes de Puig i Cada­falch. És just que una democràcia res­ti­tu­eixi el que una dic­ta­dura va des­truir.

Poder res­ti­tuir-les ha com­por­tat vèncer mol­tes difi­cul­tats, inver­tir mol­tes hores per llui­tar con­tra la ini­cial incom­prensió d'alguns par­tits o gent molesta pel sim­bo­lisme, arti­cu­lis­tes, peri­o­dis­tes i –per què no dir-ho?– reben­tis­tes cata­lans incapaços de veure més enllà de neces­si­tats soci­als, incapaços de sen­tir auto­es­tima per les pròpies arrels.

Afor­tu­na­da­ment, també hem tin­gut la ines­ti­ma­ble col·labo­ració de cata­lans i no cata­lans d'ori­gen que han vol­gut col·labo­rar en el pro­jecte, gent entu­si­asta de tots els estrats soci­als que s'hi han adhe­rit espontània­ment, i també per­so­nat­ges repre­sen­ta­tius de totes les bran­ques de la soci­e­tat: arqui­tec­tes pres­ti­gi­o­sos, peri­o­dis­tes de renom, rec­tors de totes les uni­ver­si­tats cata­la­nes, noto­ris polítics, per­so­na­li­tats del món eclesiàstic, del sin­di­cal, etc. Els hono­ra­bles expre­si­dents de la Gene­ra­li­tat i del Par­la­ment de Cata­lu­nya, i també de l'actual.

A tots ells, una vegada més els volem donar les més sin­ce­res gràcies per haver-nos fet cos­tat en aquesta llarga sin­gla­dura; quan encara tot era incer­tesa. Final­ment hem vist la llum del final del túnel i ens sen­tim molt orgu­llo­sos perquè hem reco­brat part de la dig­ni­tat que totes les dic­ta­du­res volen pren­dre als pobles que no es dei­xen sot­me­tre.

Tal com es va anun­ciar en la roda de premsa cele­brada el 10 de novem­bre a l'ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, es pre­veu l'acte de col·locació de la pri­mera pedra el febrer del 2010. Espe­rem la màxima par­ti­ci­pació de la ciu­ta­da­nia cata­lana en una efemèride que no afecta sola­ment Bar­ce­lona sinó tot Cata­lu­nya.