Gemma Montull: «Jo no vaig veure mai cap factura on digués ‘obres a l'Ametlla'»

Gemma Montull va començar a treballar al Palau de la Música el desembre del 2003 com a adjunta al director administratiu del consorci i de la fundació. Dos anys després va ser nomenada directora financera, estrictament «per motius de màrqueting», segons va explicar en la seva declaració davant del jutge, com a imputada pel saqueig del Palau. Una declaració en què es va dedicar a rebaixar les atribucions del seu càrrec, el nivell dels seus coneixements financers i jurídics, i a repartir responsabilitats entre l'expresident del Palau Fèlix Millet i l'exdirector administratiu Jordi Montull (el seu pare), així com al bufet de l'advocat Raimon Bergós, que assessorava el Palau. «Jo no veia totes les factures que entraven al Palau», va indicar davant del jutge, i a pesar del càrrec que ocupava, va assenyalar: «Totes les factures que venien no me les llegia.» «Normalment venien amb el visat del director, per la qual cosa per nosaltres eren vàlides i les passàvem a comptabilitat», va precisar. En aquest sentit, va assenyalar, per exemple, que no tenia coneixement de factures per obres a la casa de Millet a l'Ametlla del Vallès o per a viatges familiars de Millet i Montull, ni tampoc del pagament de comissions. «Jo no vaig veure mai cap factura on digués ‘obres a l'Ametlla del Vallès'», va afirmar.

«No planificava vostè quines factures necessitaven per justificar les sortides de diners?», li va preguntar el fiscal, Francisco Bañeres. La resposta va ser sempre negativa: «Jo no planificava res; ells (Millet i Montull) feien les seves pròpies planificacions i a mi em donaven ordres del que s'havia d'anar fent i pagant.» També va inquirir que «l'ordre de fer el pagament en efectiu venia directament de la direcció», i que aquests pagaments no sabia on quedaven anotats. «Si sortien diners en efectiu i el que es feia després amb aquests diners, jo no en sabia res», va concloure.

Gemma Montull també va negar qualsevol intervenció en la falsificació de factures orquestrada arran de la inspecció d'Hisenda, l'any 2003. I l'atribueix a una decisió exclusiva dels advocats del bufet Bergós que assessoraven Millet i Montull. Pel que fa a com van preparar la documentació d'aquesta inspecció, una vegada més Gemma Montull es va limitar a dir que va complir les ordres dels advocats, per facilitar la documentació que els demanaven. «Els vaig fer de secretària», va arribar a dir.

A l'hora de definir les seves tasques i funcions com a directora financera, Gemma Montull va fer equilibris lingüístics davant del jutge: «Jo feia de transmissora de les ordres de Millet i Montull, no estava en el control del departament de comptabilitat.» I va afegir, encara: «No era ben bé una supervisió, era com un suport, com si fos una més, però amb línia directa pel que fa a acatar ordres de presidència.» En la seva investigació, el fiscal considera Gemma Montull l'executora material del desfalc del Palau de la Música.