Societat

A DUES BANDES

Ciència i investigació a Catalunya: amb la independència no n’hi ha prou

S’ha de prioritzar la recerca excel·lent, en contra de la idea de la recerca per a tothom, encara que això soni malament
La clau és nostra. Si tenim una majoria estable, persistent i implacable, això no es pot aturar
Tenim companyies multinacionals, però el seu centre de recerca és a altres països. La recerca no és excel·lent
Ho hem de fer bé. La independència per ella sola no és cap garantia

Els doctors Josep Maria Llovet i Ramon Gomis són dos científics vinculats a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps)-Hospital Clínic, una de les institucions més punteres del nostre país. En aquesta conversa parlen de com la independència podria influir en la recerca.

En la cita apareixen idees molt clares: tenim una bona base estructural d’investigació, però encara hem de fer més. La independència no servirà de res si repetim els errors d’Espanya. També aprofiten per posar els deures a la futura república: cal apostar per l’excel·lència i recuperar el talent que ha marxat.

Anem a pams. Ara mateix, quin lloc ocupa Catalunya en la classificació mundial de la recerca científica? El doctor Llovet, una de les màximes autoritats mundials en la investigació del càncer de fetge i catedràtic a Mount Sinai, és clar: en el territori de la biomedicina “des del punt de vista europeu, som una potència”. Si analitzem la generació de recursos per habitant, som “la quarta o cinquena potència europea” en aquest territori.

La Icrea (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), ideada per Andreu Mas-Colell fa quinze anys –i a la qual els dos contertulians es refereixen elogiosament–, hi ha ajudat molt, ja que ha atret “250 investigadors d’altíssim nivell”, calcula el doctor Llovet. I així s’ha aconseguit, de retruc, la meitat de beques de gran complexitat de la Unió Europea (UE). Per al doctor Llovet, la Icrea ja es pot considerar una “estructura d’estat”.

Carències

També hi ha carències. La inversió en investigació i desenvolupament (I+D) a la UE és del 2 per cent, però a Catalunya només arriba a l’1,6 per cent. “És a dir, que encara hi hem d’invertir molt més”, remarca el doctor Llovet. Tot i que, afegeix el doctor Gomis, amb invertir no n’hi ha prou. A més s’ha de crear una bona infraestructura, i això “no és fàcil”.

El doctor Gomis coincideix amb el seu col·lega que hi ha molt camí per recórrer. Matisa que Catalunya disposa d’una xarxa hospitalària, a la qual pertany el Clínic, que permet fer recerca mèdica molt capdavantera. “Els instituts de recerca –afirma– han ajudat moltíssim, en aportar aquell coneixement que ens mancava als clínics.”

Tenint en compte com estava la ciència catalana fa unes dècades, com hem arribat a aquest punt tan encoratjador? Els dos doctors coincideixen en una resposta clara i breu: “Treballant molt.”

La independència de Catalunya afectaria la investigació? Els dos investigadors expressen opinions semblants. El doctor Llovet exposa el fet obvi que la recerca “està molt internacionalitzada”. Però sí que caldria veure com s’organitza aquesta recerca i el finançament.

El doctor Gomis creu que el model espanyol d’organització és lluny de ser òptim: “Té una política molt feble.” En la seva opinió, posseïm una bona base, un teixit mixt molt potent, però també una debilitat: la poca participació del sector que no és públic. Fonamenta el seu parer en l’observació: “Aquí tenim companyies multinacionals, però amb el centre de recerca a altres països. Això vol dir que el nostre teixit d’investigació encara no és excel·lent.”

La clau, per al doctor Llovet, és incentivar l’empresa i el mecenatge perquè s’hi engresquin. Elogia el model nord-americà, que coneix bé. Als Estats Units, gairebé el 100 per cent que es dona queda exempt de tributació. “Això, per a les empreses amb voluntat d’ajudar, és fonamental. Aquí, la llei de mecenatge no hi ajuda gens.” I hi afegeix que un canvi així seria bo a Catalunya: “Caldria donar-li la volta, i crec que el nostre govern hi estaria d’acord.”

Amenaces de Madrid

Millorarem amb la república? El doctor Gomis recorda que aquí tenim una trajectòria en investigació molt positiva, independent de qui governi. Esmenta el cas de la Icrea, que va néixer amb CiU i que el tripartit va conservar. “Ningú s’ha atrevit a tocar-la, i funciona bé.” Però ara, avisa, tenim amenaces de Madrid: per exemple, eliminar una part de l’IVA de la investigació que es pot desgravar. O impedir que entrin més investigadors, encara que portin el finançament sota el braç, perquè això augmenta la massa salarial.

El doctor Gomis expressa en diversos moments que el nou estat s’ha de crear bé “o farem el ridícul”. I això implica que el futur govern sigui sensible a la ciència. ”La independència per ella sola no és cap garantia.”

L’exdirector de l’Idibaps també critica la política del cafè per a tothom, que ell no voldria que es repetís a la república. És la idea que hi ha d’haver centres de recerca escampats a tot arreu, quan el que cal és una massa crítica. Aquella política suposaria malbaratar recursos.

El doctor Llovet hi coincideix. En el futur, diu, s’hauran de fer dues coses: “La primera, prioritzar la recerca d’excel·lència, en contra de la idea de la recerca per a tothom, i això s’ha d’explicar de forma transparent.” És a dir, “ha de fer recerca qui té la capacitat de fer-la i qui té coneixements per poder rendir a àmbit internacional”, un punt que secunda el doctor Gomis, per a qui s’ha de donar oportunitats a tothom, “però això –diu– és una piràmide, i només els que arriben a dalt poden competir”.

El doctor Llovet insisteix en la nefasta política basada en territoris. Recorda com “de vegades s’ha perjudicat centres d’aquí amb l’argument que ja hi ha massa catalans”.

Recuperar talent

I la segona cosa que, en opinió de l’investigador, s’ha de fer és recuperar talent. “Hi ha hagut una fuga important de talent d’investigadors entre els 30 i els 45 anys. I resulta que aquests joves són el xassís de la investigació del futur.” Aquests joves podrien retornar si es recuperés el programa Icrea júnior. “Hem de repescar el talent català que tenim a fora. Gent que vol retornar i no ho pot fer dignament”, insisteix.

I, en aquest punt, la investigació científica ha de ser una aposta d’estat? Hi ha unanimitat, però amb matisos. El doctor Llovet posa com a exemple els Estats Units, on una aposta decidida de l’administració, amb fons públics, per la lluita contra el càncer va esperonar un munt de grups americans.

El doctor Gomis alerta que al nostre país hi ha una xarxa de serveis públics molt important, que mobilitza una gran part del PIB, i que per tant és difícil que s’hi pugui dedicar molts fons. Però també remarca com Catalunya, sense ser un estat, sí que s’ha beneficiat de la política europea perquè som un país competitiu. I insisteix: “No hem de pensar que tindrem una posició elevada només amb la independència.” Ens hem de preocupar per ser competitius, perquè és el que farà que continuïn arribant fons, afirma. Per això, insisteix el doctor Llovet, és prioritari fitxar gent excel·lent: ells aconseguiran aquest finançament internacional.

Es lamenta el doctor Gomis que l’Estat espanyol no hagi fet una política d’investigació adequada. Una carència que és una gota més en altres greuges. “El referèndum es planteja perquè hi ha hagut una política global d’anar en contra dels interessos amplis d’un sector, en aquest cas de la societat catalana”, diagnostica.

Història interminable

Encara és possible una sortida? El doctor Llovet no hi confia. Va seguir la moció de censura contra Rajoy. Hi havia polítics favorables al dret a decidir, cert. “Però aquesta gent mai arribarà a ser majoria. És la història de mai no acabar.”

Com hem arribat al punt on som ara? El doctor Llovet evoca greuges que van culminar amb la sentència del Constitucional. I el doctor Gomis creu que la Transició no va ser, com es ven sovint, un pacte, sinó una concessió. “Per això –raona– ara ens amenacen amb prendre’ns competències.”

Tots dos aniran a votar el primer d’octubre. I el doctor Llovet conclou amb aquestes paraules: “Però la clau és nostra. Si nosaltres tenim una majoria estable, persistent i implacable, això no es pot aturar. Ara: hem de tenir aquesta majoria.”

Ramon Gomis Catedràtic i exdirector de l’Idibaps

“Hi ha amenaces de Madrid a la nostra recerca”

“No hem de pensar que tindrem una posició elevada només amb la independència”

“El referèndum es planteja perquè hi ha hagut una política global d’anar en contra dels interessos de la societat catalana”

Professor de recerca Icrea a l’Idibaps J.M. Llovet

“Catalunya és una potència europea en investigació”

“Un estat català hauria d’apostar per l’excel·lència i reactivar un programa per recuperar joves investigadors”

Els polítics de Madrid a favor del dret a decidir “mai seran majoria. És la història de mai acabar”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.