Societat
La discoteca La Cage de Salou compleix 50 anys d’història
Mig segle de nits de marxa
És l’espai d’oci nocturn més veterà de la capital de la Costa Daurada
A la primeria, la discoteca va estar instal·lada sota una antiga carpa de circ, fins que l’any 1969 van construir el que és l’edifici actual
-
A l’esquerra, membres del primer ‘staff’ de la discoteca, entre els quals hi ha Izquierdo.A la dreta, la carpa de circ on hi havia la discoteca CEDIDES. -
A l’esquerra, membres del primer ‘staff’ de la discoteca, entre els quals hi ha Izquierdo.A la dreta, la carpa de circ on hi havia la discoteca CEDIDES.
“Abans hi havia una altra manera de divertir-se, la gent era fidel a un lloc”, explica Juan Maria Bartolí, fundador de La Cage, la discoteca en actiu més veterana de Salou. És un espai de nit que, juntament amb les mítiques Tiffany’s (1965) de Platja d’Aro i Pachá (1966) de Sitges, van encetar una altra manera d’entendre l’oci nocturn al país en un temps en què tot just el turisme començava la seva època daurada.
Urbanísticament integrada al Salou actual, l’any 1967 la discoteca La Cage era molt allunyada del nucli. “Havíem de caminar 3 o 4 quilòmetres per arribar-hi o anar amb Mobilette”, recorda un dels antics treballadors d’aquesta discoteca, Fernando Macías. La família del fundador, que també era propietària del desaparegut càmping Salou, va enfocar el negoci cap a “la gent de Reus i el turisme francès, alemany i suís”, que aleshores era el majoritari a aquesta destinació. Era un turisme que, segons Bartolí, no té res a veure amb l’actual. “Estava enfocat al turisme de luxe”, complementa Macías.
Una de les curiositats de la història d’aquesta discoteca és el seu primer espai. “Vam comprar un circ antic a València i vam muntar les carpes”, explica Bartolí. “Sort que no va ploure gaire, aquells primers estius” recorda, bo i explicant que el sòl era de terra i que s’havia de regar prèviament. Per aquest motiu, “es ballava a les gàbies dels lleons”, originàriament. Dos anys més tard, coincidint amb la cursa que va portar l’home a la Lluna, es va construir l’edifici definitiu que va decorar Joaquin Gallardo i que es va ambientar en una mena de nau espacial. “Excepte l’escala d’entrada, que recordava la d’un avió que va fer el meu pare”, explica Bartolí. El mateix 1969 es va posar en marxa una altra discoteca veterana de Salou encara en actiu, la Flash-back.
Julio Iglesias, prohibit
Musicalment parlant, La Cage“era molt avançada”, comenta Bartolí, que assegura: “Julio Iglesias estava prohibit.” Per comprar els discos, Bartolí anava directament a Londres, on feia la selecció que, després, arribava per correu. “Una vegada, a dins del paquet postal hi va arribar, en lloc de l’encàrrec sol·licitat, una matriu dels Beatles que vaig retornar”, i “durant 3 o 4 anys no vaig pagar res” en agraïment per haver retornat la matriu, comenta Bartolí, que també recorda que cada vegada que anava a la capital anglesa “li enviaven una limusina” com a deferència.
En els primers temps, els gogó eren una miss Holanda i un guineà que més aviat “cobrava en copes”, assegura Emilio Izquierdo, un dels cambrers que hi va treballar entre el 1967 i el 1970. Izquierdo també recorda com, en acabar la nit, la seva mare li preparava “unes quantes dotzenes d’ous durs amb sal per vendre-les entre els clients” que sortien amb gana i no tenien cap establiment a prop.
Cristina de Borbó, Àngel Nieto, Andreu Buenafuente… el fundador de La Cage és reticent a comentar els noms dels clients coneguts que han passat les seves nits al local durant l’etapa en què se’n va encarregar directament. Des de fa més d’una dècada la sala està llogada al Pachá. “La festa l’han de fer els clients”, afirma Bartolí, que critica beure al carrer perquè “perjudica la salut i els negocis” a Salou.