Verd nadalenc

L'arbre de Nadal

La tradició de l'avet o arbre de Nadal és hereva de cultures precristianes, com ara la celta, que considerava els arbres sagrats. I se sap, a través de l'estudi d'algunes tradicions locals, que molts pobles centreeuropeus precristians celebraven el solstici d'estiu decorant un arbre amb fruita, flors i cereals.

A Catalunya, el ritual de l'arbre de Nadal s'ha vist sempre com una tradició forana, vinguda dels Estats Units a través del cinema i la publicitat. De fet, la popularització de què va gaudir durant l'últim terç del segle XX va anar carregada de polèmica, perquè era vist com una alternativa laica al pessebre. I la veritat és que ara, tot i que no té el mateix caràcter sagrat que el pessebre, és un element decoratiu de primer ordre en moltes cases per Nadal.

Aquest èxit ha motivat la creació d'importants fires d'avets, com ara la d'Espinelves, la més important i multitudinària de Catalunya, i el cultiu d'aquests exemplars en vivers especialitzats, majoritàriament distribuïts entre les Guilleries i el Montseny, que ocupen gairebé 300 hectàrees de terreny. De fet, Catalunya té en el cultiu d'avets nadalencs un sector líder a l'Estat. Això ha fet que l'arbre de Nadal natural s'hagi consolidat com una opció de qualitat davant dels sintètics o de plàstic, que segons Eduard de Ribot, president dels Cultivadors d'Arbres de Nadal Associats de Catalunya, «estan elaborats amb derivats del petroli, un recurs escàs, no renovable i contaminant». Els cultivadors d'avets de Catalunya no es cansen d'enumerar els beneficis de la comercialització dels seus productes. Segons De Ribot, «els cultius trenquen la continuïtat de les masses forestals i redueixen el perill d'incendis, ja que actuen com a tallafoc». A més, eviten la tala indiscriminada i la desertització de les terres que, si no tinguessin aquest ús, s'abandonarien perquè no són aptes per a altres conreus, i vinculen socialment una part de la població al medi rural. «Els arbres de Nadal naturals –continua De Ribot– són un recurs renovable i reciclable al cent per cent, afavoreixen la diversitat de flora i fauna i, en consumir CO2, contribueixen a disminuir l'efecte hivernacle.» A més, la seva producció està totalment regulada a Catalunya. Amb tots aquests arguments, «s'han acabat les picabaralles d'anys enrere amb els ecologistes, motivades sobretot per la desinformació», conclou De Ribot.

Un altre tema polèmic és la possibilitat de trasplantar l'arbre i que aquest sobrevisqui passades les festes. En aquest sentit, s'estima que només entre un 5 i un 10% d'aquests arbres, acostumats a temperatures sota els 0 graus, sobreviuen en ser trasplantats. Però De Ribot explica que «els avets es comercialitzen en diversos formats (tallats, amb arrel nua i amb pa de terra reduït o amb possibilitats de viure), i dependrà de l'elecció personal del comprador l'ús posterior que es vulgui donar a l'arbre de Nadal». «Amb els avets passa com amb la rosa de Sant Jordi –continua–, que es cultiva amb una finalitat concreta, a més de ser biodegradables i de poder-se convertir en adob.» En aquest sentit, moltes regidories de Medi Ambient organitzen recollides selectives d'avets, que es porten a plantes de compostatge i són transformats en compost o terra vegetal.

Altres símbols nadalencs

Amb les seves fulles brillants i els seus fruits en baia de color blanc, el vesc s'ha convertit també, gràcies a una tradició preromana, en un autèntic símbol nadalenc que, segons el folklorista Ramon Violant, protegeix de les tempestes, foragita les bruixes i els mals esperits i augmenta la producció de llet de les vaques.

El galzeran, per la seva banda, s'utilitza sobretot per raons estètiques, gràcies a l'espectacularitat dels seus fruits vermells sobre un enfilall de fulles (que no són, en realitat, fulles, sinó fil·locladis, és a dir branques modificades) de color verd fosc, planes i punxegudes.

Comparteix amb el galzeran la combinació del verd intens de les fulles amb el vermell viu de les baies el grèvol. Però l'ordre de la Generalitat de l'any 1986, que regula l'ús ornamental de les plantes per Nadal, en prohibeix explícitament a Catalunya la recol·lecció i comercialització. El que es posa a la venda procedeix d'altres comunitats on no té protecció legal. En aquest cas, s'ha d'acreditar la seva procedència amb una targeta identificativa. De totes maneres, arreu de l'Estat s'han fet moltes campanyes en contra de l'ús del grèvol, ja que els seus fruits són bàsics per a la supervivència de moltes espècies d'animals.