Premi per a les joies que apoderen

El premi a la millor col·lecció de la 080 se l’ha endut la dis­se­nya­dora de joies Elena Estaun, que ha debu­tat en la mos­tra amb una col·lecció en la qual la roba s’inte­gra i cedeix pro­ta­go­nisme a la joie­ria con­tem­porània d’ins­pi­ració tri­bal, ètnica, indus­trial i futu­rista donant forma a una dona potent i ele­gant. Molt ago­sa­rada. Com també ho és la bar­reja de mate­ri­als, i la sen­sació a mig camí entre for­ta­lesa i fra­gi­li­tat que trans­met la fan­ta­si­osa roba de la jove Maria Fon­ta­ne­llas (Mie­tis), el premi a la millor col·lecció d’un talent emer­gent. La línia mas­cu­lina de Tor­res, ins­pi­rada en el món beat, va com­ple­tar ahir la tríada de gua­nya­dors de la 20ena edició d’una pas­sa­rel·la on s’han vist mera­ve­llo­sos ves­tits flo­rals per a l’estiu que ve de fir­mes com Loa by Lídia Agui­lera, Col­mi­llo de Morsa, Sweet Mati­tos i Lebor Gabala, roba de bany i també pro­pos­tes see now buy now, de l’hivern imme­diat, com les de Custo Bar­ce­lona.

L’estre­lla con­vi­dada de la set­mana va ser Marg­he­rita Mac­ca­pani Mis­soni, una bellesa morena de 34 anys, hereva d’una dinas­tia amb pedigrí de la moda ita­li­ana, que fa uns anys es va men­jar Nova York com a it girl lluint els dis­senys que fir­mava la seva mare Angela, ha tre­ba­llat en l’empresa fami­liar i ara té la seva pròpia firma de nens. “Em vaig apar­tar de Mis­soni perquè les meves pri­o­ri­tats van can­viar en tenir fills, i vaig tro­bar que al sec­tor de la moda infan­til hi havia menys oferta”, asse­gu­rava dime­cres, poc abans de reco­llir el premi a tota la tra­jectòria que la pas­sa­rel·la 080 con­ce­dia a la seva mare.

“Als anys noranta, quan jo era petita, Mis­soni era una marca clàssica i va ser ella qui la va moder­nit­zar. La gent va apre­ciar el canvi, les ami­gues em dema­na­ven des­comp­tes i lla­vors m’ado­nava que fun­ci­o­nava. Era emo­ci­o­nant. La mare va tor­nar a posar de moda l’estil boho chic rela­xat que van inven­tar els meus avis.” Parla de Rosita i Otta­vio, fabri­cants tèxtils que van ser capaços de donar iden­ti­tat a la marca amb la seva pecu­liar ziga-zaga de colors als anys sei­xanta, en plena con­tra­cul­tura i tot just quan la moda començava. “Aquest patri­moni no l’hem per­dut, sinó que l’hem anat nodrint”, explica quan se li pre­gunta pel secret de man­te­nir-se 20 anys en el sec­tor. Angela també sabia atreure l’atenció “fent cam­pa­nyes amb gent lla­vors molt jove com ara el fotògraf Mario Tes­tino”.

De Marg­he­rita n’hem vist imat­ges en el casa­ment de Tati­ana Santo Domingo (“m’agrada molt la seva sen­zi­llesa i natu­ra­li­tat”, diu d’ella) amb Andrea Casi­raghi i en seu propi, envol­tada d’ami­gues riques que llu­ei­xen també aquest pecu­liar estil hip­pie de luxe colo­rista, flo­ral i sen­sual. S’acon­se­gueix amb la bar­reja de peces, que ara també aplica a la roba de nen. Aquí es ven per inter­net a preus “d’entre 30 i 80 euros”.

Nas­cuda a Milà, cri­ada en un ambi­ent que, segons diu, desen­vo­lu­pava el seu cri­teri en lli­ber­tat” i ara casada amb el pilot Euge­nie Amos, diu que no des­carta en el futur arri­bar a ser l’hereva de Mis­soni, però no de moment “per poder man­te­nir una bona qua­li­tat de vida” Ho expli­cava al cos­tat de Lisa Lovatt-Smith, exdi­rec­tora del Vogue britànic, que va dei­xar una vida de gla­mur per tre­ba­llar amb petits orfes a Ghana en l’ONG OAfrica, amb la qual Marg­he­rita col·labora. “Els nens han sigut sem­pre la meva debi­li­tat”, con­fessa, i remarca la importància de fer una moda sos­te­ni­ble i con­nec­tada a la rea­li­tat social.