Medi ambient
Destinen més de 747.000 euros per arranjar rieres a Terrassa
Els barris veïns de les rieres de les Arenes i del Palau arrenquen el compromís del consistori de ser part activa en reunions amb l’Agència Catalana de l’Aigua
Volen neteja i obres per no repetir la riuada del 1962
Les entitats veïnals de Terrassa que conviuen amb el pas de les dues grans rieres de Terrassa que travessen el municipi de nord a sud –la de les Arenes i del Palau– van aconseguir en l’últim ple el compromís de totes les forces polítiques perquè puguin participar activament en les reunions que el govern municipal manté amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per desencallar la neteja de les lleres i fer les obres de manteniment que s’han anat demorant durant anys. I no només això, sinó que van rebre la notícia que les dues institucions estan a punt de segellar un acord per destinar-hi 747.000 euros entre aquest any i el que ve, com va explicar el tinent d’alcalde de Territori, Marc Armengol.
Les dues comissions en què s’han agrupat les entitats, i que sumen uns 25 barris, van poder intervenir en el ple en boca d’Oriol Vicente i Ruth Hibernon i també, presentar un proposta de resolució que va recollir la CUP per poder arrencar una unanimitat en els compromisos.
Concretament, els quatre acords que es van aprovar van ser netejar i retirar la vegetació de les dues rieres i torrents, exigir a l’ACA que faci un calendari per arreglar talussos i espigons, a més de construir murs abans del desembre del 2018, demanar a l’agència que les associacions de veïns puguin estar a les reunions i que els facin arribar la informació i documentació que les dues administracions comparteixin en un termini de 15 dies. El darrer acord és constituir urgentment la Taula Municipal de Les Rieres i Torrents de Terrassa, que depengui del consell de Medi Ambient, i en què puguin debatre el pressupost municipal dedicat al manteniment i els convenis de col·laboració entre les administracions.
Aiguats del 1962
Tant Vicente com Hibernon van alertar de la perillositat que suposa l’estat actual de les rieres, recordant el tràgic episodi de les riuades del 25 de setembre del 1962 , que van causar centenars de morts i desapareguts. Vicente va acusar l’ACA de fer “poca neteja i manteniment” des del 2010, tot i reconèixer que pel 2017 i 2018 “ha començat a donar senyals” anunciant aportacions de 100.000 i 300.000 euros respectivament, “quantitats insuficients”, ja que xifren totes les obres pendents en cinc milions. Per la seva banda, Hibernon va retreure que l’ACA i l’Ajuntament juguin “al gat i al ratolí amagats darrere un problema de competències que no fa més que mostrar la seva incompetència” per arreglar el problema. També va recordar que els darrers anys els veïns havien fet reunions, plantejat solucions i manifestat sense èxit, o que “les promeses de l’alcalde esdevenen pocs fets”, al mateix temps que qualificava els pressupostos municipals “d’engrunes per acontentar ingenus i silenciar consciències”.
Armengol, tot i compartir els acords, es va mostrar crític amb aquest relat fet pels veïns per utilitzar un “to alarmista no adequat”, ja que calia fer confiança en els tècnics que asseguren que “en termes generals, les rieres són més segures que l’any 1962”.
LA FRASE
Pendents encara de contenciosos
Tant el tinent d’alcalde de Territori, Marc Armengol, com el portaveu del PDeCAT, Miquel Sàmper, van admetre que la pugna entre l’ACA i l’Ajuntament pel manteniment de les rieres ha alentit la millora del seu estat. Sàmper assegurava que aquesta lluita als tribunals “no pot afectar el fet que les rieres no estiguin com han d’estar”, però també explicava que s’estan fent reunions amb l’ACA perquè aquestes aportacions econòmiques siguin de més quantitat després d’anys de no tenir respostes. Per la seva banda, Armengol justificava que el contenciós es va interposar per “defensar els interessos de la ciutat”.
Xavier Matilla, portaveu del principal grup de l’oposició, TeC, va aprofitar també per demanar que se sigui més ambiciós, a banda del manteniment, i que geogràficament i mentalment, es col·loquin “les rieres en el centre del mapa de la ciutat” perquè tenen molt de potencial.
