la contra
El vandalisme contra Pius XII
El monòlit amb què Tortosa recorda el pontífex ha sobreviscut a les obres del carrer Llarg de Sant Vicent, però ha estat objecte de pintades que recorden la seua simpatia pels feixismes
Tortosa està a punt de finalitzar les obres de reforma integral del carrer Llarg de Sant Vicent, el projecte més important dels que l'Ajuntament ha finançat amb els 6,1 milions d'euros del fons estatal d'inversió local (FEIL). En concret, la millora del carrer Llarg de Sant Vicent té un pressupost d'1,4 milions d'euros, i també inclou la reforma de la plaça Pius XII. El projecte representa l'ampliació de l'espai destinat a les persones, amb una zona nova de jocs infantils, bancs i arbres, si bé es mantindrà el traçat actual del carrer Om amb un paviment diferenciat, per permetre el pas dels vehicles. Això ha obligat l'Ajuntament a eliminar algunes de les places d'aparcament que abans hi havia a la plaça, com a la resta del carrer Llarg de Sant Vicent. En canvi, el que no ha desaparegut és el monòlit en memòria de Pius XII. Per fer compatible la reforma i el record al papa número 260 de l'Església de Roma només ha calgut moure el monòlit a un costat.
Fa pocs dies han aparegut al monòlit unes pintades en què es llegeixen les frases de «Papa nazi» i «CiU?», un acte de vandalisme que ha tingut altres rèpliques en el passat més recent. La darrera va ser fa uns mesos, però en aquella ocasió les pintades es van netejar al cap d'unes hores. En aquest sentit, qualsevol amb dos dits de front condemnarà accions com aquestes, però també és cert que al carrer s'ha generat un debat que hauria de fer reflexionar el govern de CiU i ERC. Fa pocs dies, mentre érem en una ferreteria de l'avinguda de la Generalitat, vam escoltar que una veïna amenaçava d'enderrocar el monument d'un cop de roc. La dona, que fa poc que viu a Tortosa, es preguntava indignada com era possible que un municipi català tingués encara un monument franquista al mig del riu, i un monòlit dedicat a Pius XII al mig d'una plaça pública.
Eugenio Maria Giuseppe Giovanni Pacelli va ser Papa des del 2 de març del 1939 fins al 9 d'octubre del 1958, data de la seua mort. Pius XII va confraternitzar obertament amb l'Alemanya nazi i també amb el règim de Franco. Ja abans de ser Papa, el 1933, va ser un dels impulsors del concordat imperial, que regulava les relacions entre l'Església catòlica i l'Alemanya de Hitler. A partir d'aquest acord, el Vaticà demanava als bisbes catòlics alemanys que canviessen la seua oposició a la ideologia nazi, ja que els interessava l'aspecte anticomunista del Tercer Reich. Alguns historiadors han afirmat que durant la Segona Guerra Mundial, període que coincideix amb l'inici del papat de Pius XII, el Vaticà va conèixer i tolerar els crims contra la humanitat comesos pel nazisme, i especialment el genocidi jueu. Fins i tot han acusat Pius XII d'haver afavorit la fugida dels criminals nazis, després de la derrota de Hitler. A banda, Pius XII va reconèixer explícitament el règim sorgit després de la Guerra Civil, i l'any 1953 va signar un concordat amb Franco que posava les bases jurídiques del nacionalcatolicisme, a canvi d'importants privilegis per a l'Església catòlica.
És a dir, potser sí que ha arribat el moment de plantejar-se, de manera serena i sense recórrer al vandalisme, si Tortosa ha de mantenir una plaça dedicada a Pius XII. L'any 1958, quan va morir el pontífex, a Tortosa els comerços van tancar dues hores perquè la gent anés als funerals, multitudinaris, oficiats a la catedral. Però eren altres èpoques. Potser ha arribat l'hora de recuperar l'antiga plaça del Pou.
El nom original de la plaça és perquè al bell mig hi havia un pou per a l'ús dels veïns i com a abeurador d'animals. Encara l'haurien pogut trobar ara, amb les obres de la plaça, si haguessen foradat uns tres metres. A la plaça també hi havia la taverna d'unes dones conegudes com les Xinxes, tombada per fer les obres de l'església del Roser, i el Royal Concert, més conegut com El flamenco, un cabaret en què actuaven dones de la vida, cantants i ballarines. Era el lloc preferit dels joves els dies de Carnestoltes, un local amb passis de pel·lícules i jugadors de cartes. Per tant, hom no s'imagina Pius XII entre la clientela. Però sí els nazis de Cabaret.