El radar més eficient de Catalunya ‘caça’ cada any 44.000 cotxes infractors
Un 30% dels punts de control de velocitat són cabines buides sense càmera que no multen
El RACC reclama un criteri de senyalització uniforme
Catalunya dona la benvinguda als visitants que entren al país pel sud, a través de l’autopista AP-7, amb un retrat en forma de multa de trànsit. A la comarca del Montsià, entre el municipi fronterer d’Ulldecona i Amposta, del quilòmetre 343 al 325, funciona el que es coneix com un radar de tram que és el que més sanciona de tot el país. En concret, aquest punt de vigilància de velocitat imposa 44.000 multes al cap de l’any, amb una mitjana de 8,1 multes anuals per cada 1.000 vehicles, exageradament per sobre de la mitjana de la resta de radars del país, de 0,73 sancions per any.
Els experts en trànsit atribueixen aquesta circumstància al fet que pel peatge d’Ulldecona hi circulen conductors que no són habituals en aquest tram, ja que quan es té coneixement d’un radar en un punt fix d’una via els conductors que hi circulen amb freqüència acostumen a moderar la velocitat, per tant, molts d’aquests 44.000 sancionats deuen ser conductors que entren per primer cop a Catalunya.
El d’Ulldecona té encara una altra peculiaritat, ja que es tracta d’un radar de tram, que vol dir que mesura la velocitat mitjana en un recorregut de 18 quilòmetres i no en un punt concret. És pràctica habitual en els conductors aixecar el peu de l’accelerador quan s’arriba a un radar i prémer-lo quan aquest ja s’ha superat, però els radars de tram obliguen a conduir ajustat als límits en un tram més llarg.
El radar d’Ulldecona forma part d’un grup de catorze que són els que més sancions imposen. Per comarques, el Montsià lidera el rànquing de multes, seguit del Barcelonès, el Maresme, el Baix Empordà i el Baix Ebre.
L’elevada producció sancionadora del radar d’Ulldecona és un dels elements compresos en un estudi sobre la senyalització d’aquests punts de control de velocitat a les carreteres catalanes que ahir va presentar el RACC. El treball arriba a la conclusió que, dels 249 radars de Catalunya, 228 de fixos i 21 de tram, un 40% tenen una senyalització deficient, ja sigui per la distància entre l’indicador i el punt de control, perquè no es detalla la velocitat a què s’ha de circular o per altres motius.
A l’estudi es fan diverses recomanacions de com hauria de fer-se la senyalització d’aquestes màquines sancionadores, que la llei no obliga a senyalitzar; és a dir, un radar posat en una autovia sense cap avís previ no infringeix cap norma.
Els radars indocumentats són legals, però el fet que hi siguin no vol dir que multin. Un 30% del total són caixes buides sense l’aparell que capta i fotografia les infraccions.
Una roda de premsa amb sorpresa d’última hora
La presentació de l’estudi sobre els radars, matèria sensible que sempre ha enfrontat automobilistes i administració en aquell debat no resolt de si es tracta d’eines de seguretat viària o simples màquines recaptadores, va acabar ahir amb la intervenció per sorpresa d’un responsable del Servei Català del Trànsit que era entre els periodistes que seguien l’acte. Després de les intervencions i el diàleg entre informadors i el director del RACC, Josep Mateu, i el director tècnic del club, Lluís Puerto, va prendre la paraula Òscar Llatje, responsable de seguretat viària i mobilitat del Servei Català de Trànsit, que va defensar les bondats del sistema de control per radar. Llatje va desmentir Puerto, que moments abans havia denunciat la inseguretat jurídica que provoca el fet que la senyalització dels radars no estigui ben regulada, i va defensar el sistema de radars sorpresa situats en punts estratègics i sense cap advertència prèvia.