L'estudi del tramvia fixa en 54.500 el nombre d'usuaris diaris al tram de Girona i Salt

Les previsions per al 2026 són que hi haurà més viatgers els dies festius que els laborals en tot el traçat

La proposta de la Diputació al sistema urbà de Girona preveu tres línies diferents. Una utilitzaria la línia del tren convencional entre Flaçà i Riudellots, des d'on es faria un ramal cap a l'aeroport connectant també amb l'eix transversal ferroviari, i afegint una estació al polígon de Mas Gri. Una altra aniria de la zona esportiva de Salt fins al campus de Montilivi de la UdG, passant pel passeig d'Olot, Emili Grahit i Lluís Pericot. I finalment, la tercera uniria, de nord a sud, el nou hospital Trueta fins al Perelló i Sant Pere Màrtir de Vilablareix, passant per on ara hi ha el viaducte del tren convencional, i no pel pont de Pedra com es deia en la informació de dilluns.

Aquestes línies tindrien una demanda màxima estimada el 2026 de 54.500 passatgers de mitjana cada dia –16,3 milions l'any–, una quantitat que el 2006 es rebaixava als 29.400 diaris de mitjana i els 8,8 milions passatgers anuals. Si s'hi sumessin altres trams, com ara el que hi hauria entre Riudellots i Palamós, aquesta demanda podria augmentar fins als 30 milions de passatgers anuals, i fins als 35 si es fes l'anella de les Gavarres completa. En cas que s'allargués fins a Banyoles, es calcula que amb el 2026 com a horitzó s'arribaria als 38 milions com a màxim, amb una captació de base de 25,4 milions. Fora dels viatgers de Girona, Salt i Vilablareix, la majoria de desplaçaments serien entre pobles, i els que quedarien dins un mateix municipi serien residuals. A més, les previsions indiquen una afluència més gran els dies festius. Les estimacions s'han fet tenint en compte la població actual de tota l'àrea, de més de 300.000 habitants, i les projeccions que indiquen que el 2026 podria ser de 440.000 a 539.000 residents, i de gairebé 700.000 en temporada alta.

Què li sembla la proposta d'un tramvia que uneixi els municipis de l'àrea de Girona?

Cal un tramvia per unir Girona i Salt? Cal enllaçar amb un tramvia els municipis que formen l'anella de les Gavarres? Ens interessa saber la seva opinió. Ens pot fer arribar el seu parer accedint a l'espai per a comentaris que trobarà al final de la informació que sobre aquest tema hi ha a www.elpunt.cat.

Suport per al creixement

L'estudi contextualitza el perquè de la necessitat d'un trentram a les comarques gironines. Segons els redactors –Most Enginyers–, avui dia l'anella de les Gavarres està «greument mancada d'unes bones infraestructures de comunicació regionals», amb un dèficit en ferrocarrils, col·lapse freqüent de les carreteres i manca de transport públic de qualitat. Per això considera que aquests elements poden perjudicar el creixement esperat a les comarques gironines, com ara el que produirà el TAV o l'aeroport de Girona. Sense una bona intercomunicació regional, «s'incrementen els desequilibris territorials i els creixements descontrolats».

La PTP defensa l'estudi i diu que cal canviar la mobilitat a la demarcació

L'associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) va defensar ahir la viabilitat del projecte, i en paraules del seu president, Ricard Riol, «l'estudi reforça la tesi que és una infraestructura necessària a les comarques gironines». La PTP, de fet, ja havia elaborat un informe en què defensava aquesta opció per a l'entorn de les Gavarres i l'àrea de Girona: «Les comarques gironines tenen molta carretera i poc tren, al revés de la tendència europea, i el que cal és canviar l'estratègia de mobilitat», afirmava Riol, que també apostava per començar a projectar algun tram concret, i destinar-hi diners de la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures. Per Riol, el trentram «no és cap utopia, i podria competir amb el cotxe».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.