Quan el nom sí que fa la cosa
Els aeroports de Granada i Osca han canviat de nom darrerament, però sense consens Aena deixarà en foc d'encenalls el debat a Cadis... i al Camp
Cada cop sembla més clar, un cop Aena ha reiterat que no aprovarà cap canvi sense consens, que el debat desfermat altre cop al Camp sobre si l'aeroport de Reus ha d'incorporar també el nom Tarragona –després de les declaracions, com a mínim poc meditades, del president d'Aena, Juan Ignacio Lema, durant una visita fa deu dies, en què hi obria la porta– no passarà de foc d'encenalls, malgrat els esforços de l'Ajuntament i la Cambra de la capital, en forma de carta i petició oficial al Ministeri de Foment, d'agafar-se a un ferro roent. Els més crítics, de fet, han aprofitat per carregar contra els tarragonins i titllar el debat de «provincià», si bé en desgreuge també s'ha de dir que, almenys a l'Estat, no és el primer conflicte d'aquest tipus. Hi ha precedents –i més d'un– de baralles territorials sobre la denominació de l'aeroport de referència. I alguns, per cert, han acabat portant canvis.
Granada i Jaén
Ara fa tres anys, el juny del 2006, l'antic aeroport de Granada –situat a 17 quilòmetres de la ciutat, i repartit entre dos termes municipals més– passava a denominar-se oficialment «Aeropuerto Federico García Lorca Granada-Jaén», incorporant així el nom d'una altra capital de província situada ni més ni menys que a 106 quilòmetres de la instal·lació. El canvi va ser fruit d'un acord, sí, entre el govern de l'Estat i els sectors turístics de totes dues demarcacions, però no va agradar pas a tothom. A Granada, per exemple, molts ho van criticar perquè restava protagonisme a la ciutat, i a Jaén tampoc els va convèncer en considerar que amb això se'ls tancava la porta a tenir un aeroport propi. Amb això, el que més consens va generar va ser el d'incorporar-hi el nom de l'universal escriptor granadí.
Per cert, que no és l'únic nom propi proposat per a un aeroport: aquest any mateix s'ha demanat que Madrid-Barajas passi a incorporar el nom del primer president espanyol de la democràcia, Adolfo Suárez. I a l'Aragó hi ha veus que des del 2007, quan es va aprovar la llei de memòria històrica, demanen que l'aeroport de Saragossa General Sanjurjo –exgovernador militar que el 1932 va protagonitzar un intent de cop d'estat contra la República– passi a dur el nom d'algun paisà més il·lustre, com ara el pintor Francisco de Goya.
Osca és al Pirineu
De la mateixa regió, tot i que es tracta d'un cas ben diferent, és el canvi de denominació de l'aeroport d'Osca, aquest sí ja aprovat per la llavors ministra de Foment, Magdalena Álvarez, i publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 4 d'agost del 2006. Aquí l'Estat va invertir, en virtut d'un pla director semblant al que ara està executant a Reus, per transformar l'antic aeròdrom comercial de Monflorite Alcalá –en referència als dos termes municipals on estava situat– en un aeroport civil obert al trànsit internacional, i sobretot al turisme. Així ho van entendre també els dos ajuntaments afectats –que van renunciar al nom– a més òbviament del d'Osca, la Diputació i els agents econòmics de la regió. Amb el consens de tots, doncs, i amb la fita de «crear un alt potencial turístic a la zona del Pirineu, de gran valor estratègic per al conjunt de la geografia estatal» –segons justificava el mateix BOE– va passar a denominar-se «Aeropuerto de Huesca-Pirineos», després, això sí, d'un primer canvi que no havia acabat d'agradar, ja que d'entrada s'havia acordat de dir-ne «de Huesca (Monflorite)».
Jerez i Cadis
Menys consens genera, i per tant més complicat serà, el canvi de nom de l'aeroport de Jerez de la Frontera, que des de fa anys és reclamat també per la capital provincial, Cadis. Coincidint amb els casos de Granada i Osca, l'Ajuntament gadità va reobrir la croada per demanar d'incloure's en la denominació oficial, un canvi en el qual –com en el cas de Reus i Tarragona– Foment ja va dir que no veu cap inconvenient, sempre que tots dos ajuntaments es posin d'acord. I els de Jerez –l'aeroport és al seu terme, a vuit quilòmetres de la ciutat i a 45 de Cadis– no en volen ni sentir a parlar, «llevat que el port també passi a dir-se ‘de Cadis-Jerez'». Els sona, l'argument?
Per cert, que on per ara no s'han queixat és a Pontevedra, malgrat que és capital provincial i l'aeroport de referència és el de Vigo, ciutat –tot s'ha de dir– molt més gran. Tampoc no diuen res a la Corunya, que ja té aeroport, tot i que Santiago de Compostel·la –capital de Galícia, però dins de la seva demarcació– també en té un altre de propi. A banda, dels 47 aeroports que controla Aena a l'Estat, el de Sabadell i el mallorquí de Son Bonet –a més dels casos de les illes Canàries– tampoc duen el nom provincial.
Madrid i Ciudad Real
Un cas contrari representa, en canvi, el primer aeroport privat de l'Estat, a Ciudad Real, que va obrir als anys noranta com a alternativa a la saturació de Barajas, amb el nom de «Don Quijote». El juny del 2007, els gestors van decidir dir-ne «Aeropuerto Madrid-Sur Ciudad Real» –tot i estar a 175 quilòmetres de la capital espanyola–, un canvi que, paradoxalment, on va rebre més crítiques va ser a la comunitat madrilenya, que considerava que podia induir a confusió, i fins i tot els va amenaçar amb demandes judicials. Fruit de les pressions, pocs mesos després tornaria a canviar a la denominació actual de «Central Ciudad Real».
El grup de CiU a Tarragona presentarà avui al registre municipal una proposta de moció per debatre en el ple del 30 de novembre, en què es demana la incorporació del nom de la ciutat al de l'aeroport de Reus. La seva intenció, de fet, és parlar amb els altres tres grups –PSC, PP i ERC– per mirar de consensuar-la abans i presentar-la conjuntament. El text dóna suport «a les accions empreses per l'alcalde i la Cambra de Comerç» en relació amb la sol·licitud que van enviar dilluns a Aena i Foment perquè la nomenclatura oficial passi a ser «Aeroport de Tarragona-Reus», seguint el model de «molts indrets europeus, a l'Estat i al nostre país». CiU entén que el canvi «resultaria beneficiós per a Tarragona i per al conjunt de municipis a l'entorn de l'aeroport». A Reus també preparen una moció unitària, però en sentit contrari.
L'aprovació, del Congrés
Fonts de l'ens estatal Aena han explicat a El Punt el procés que hauria de seguir la petició de canvi de nom de l'aeroport de Reus, la qual hauria de començar per la «proposta unànime de les administracions territorials i la societat civil de la zona: Diputació, ajuntaments i cambres de comerç». La proposta s'hauria de presentar al Ministeri de Foment –també es faria arribar, això sí, subsidiàriament, a Aena–, que llavors encarregaria la redacció d'una proposició no de llei, la qual hauria d'aprovar en darrer terme el Congrés dels Diputats. La publicació en el BOE de l'ordre ministerial seria l'últim tràmit formal del canvi. Les mateixes fonts, en tot cas, interrogades per la falta de consens en el cas de Reus, no auguren gaire futur a la petició de Tarragona: «Tu mateix, mira el procés», deixaven anar.
