El govern rebutja les al·legacions i el nou eix de l'Ebre travessarà el Canalet
Nadal signarà en breu la resolució, que no modifica el traçat de la variant com demanava Tortosa
El director general de Carreteres, Jordi Follia, ja ha comunicat personalment a l'alcalde de Tortosa que la Generalitat no ha tingut en compte les esmenes que l'Ajuntament va presentar al traçat de la variant de l'eix de l'Ebre. Tot i que Ferran Bel ha declinat fer declaracions sobre la reunió que van mantenir a finals de desembre, El Punt ha pogut saber que la resolució només necessita la signatura del conseller Nadal. De fet, avui Follia tornarà a visitar Tortosa, amb motiu de la primera reunió que es fa al territori de la comissió de seguiment del pla d'iniciatives per al desenvolupament de les Terres de l'Ebre. Així, Follia podria aprofitar la reunió per anunciar avui la decisió. El desdoblament de tot l'eix de l'Ebre, entre el port dels Alfacs i Lleida, és un dels compromisos de la Generalitat amb el territori, després que fracassés l'opció catalana de l'autovia de l'Aragó (A-68).
L'impuls al desdoblament de l'actual C-12, que serà una autovia de quatre carrils, també és una de les mesures de xoc que el govern va anunciar com a resposta al tancament de la planta de Lear a Roquetes. En aquesta línia, el novembre passat, la Generalitat va posar a concurs la redacció de l'estudi previ de la futura autovia entre Alcanar i Lleida, que costarà uns 900 milions. Però primer s'executarà el tram de la variant per l'oest de Tortosa i Roquetes, entre Vinallop i Aldover, que tindrà uns 12 quilòmetres i costarà uns 72 milions d'euros. L'actuació s'inicia a l'actual eix de l'Ebre a prop del nucli de Vinallop, i desdobla la carretera durant tres quilòmetres. Després, la via desdoblada se separa de l'actual C-12 i comença la variant, que va cap al nord-oest, travessant la carretera del Mas de Barberans, fins a la cruïlla amb la carretera dels Reguers. Tot seguit, la variant gira a l'est fins a enllaçar un altre cop amb l'eix de l'Ebre, a l'inici del terme d'Aldover. La variant tindrà dos carrils per sentit separats per una mitjana, i la Generalitat preveu la connexió amb les altres vies amb rotondes i passos amb diferents nivells, a més de la construcció de dos túnels artificials (a Roquetes i Jesús), camins de servei i un viaducte al barranc de la Servera. A banda, ja està força avançat l'estudi de traçat del tram entre la cimentera d'Alcanar i Vinallop, on la Generalitat havia previst un nus de comunicacions amb tres rotondes, ja que la nova autovia quedarà connectada amb la renovada carretera d'Ulldecona a Tortosa. Fins a la publicació de l'estudi informatiu del traçat, a finals de març del 2008, l'Ajuntament tortosí no va saber que el traçat de la variant de l'eix de l'Ebre preveia una afectació tan important sobre el poble de Vinallop, i també va presentar al·legacions per intentar que la carretera «saltés» el nucli de població. Una de les propostes de l'Ajuntament de Tortosa era desplaçar el traçat entre Vinallop i el riu, i construir el nus de carreteres a l'horta de Vinallop, sense afectar el poble, ni l'espai protegit de la vora de l'Ebre o les cases construïdes al llarg de l'actual carretera.
Problema amb el Pla de Sitges
gustau morenoLes al·legacions que va presentar l'Ajuntament de Tortosa al traçat de la variant de la C-12 reclamaven que la Generalitat tingués en compte la reserva de terrenys que el consistori va fer a l'altura del canal Xerta-Sénia, i no només el corredor que travessa la zona de xalets del Canalet. Tortosa havia incorporat en el seu pla d'ordenació urbana municipal (POUM) la reserva de terrenys per al traçat dissenyat per la Generalitat; però aquesta mesura va ser una condició perquè el govern català aprovés el nou planejament urbanístic. Segons l'Ajuntament, el trasllat del desdoblament més a l'oest també evitaria l'impacte «greu» de la variant de l'eix de l'Ebre sobre Vinallop, on la Generalitat s'ha trobat ara amb un problema afegit. Així, el seu traçat afectaria el jaciment arqueològic del Pla de Sitges, una zona protegida en què les últimes excavacions van confirmar l'existència de vestigis de poblament que van des de l'època neolítica fins a l'edat mitjana. De fet, el Pla de Sitges està catalogat com a bé cultural d'interès local, i l'Ajuntament no és partidari de desprotegir-lo, ja que això facilitaria les coses al govern. Per la seua banda, la plataforma veïnal Salvem lo Canalet, que també va presentar al·legacions al traçat de la variant, espera tenir informació oficial sobre la decisió de la Generalitat, per acordar la represa de les seues mobilitzacions. «Fa molts de mesos que esperem que es resolguin les nostres al·legacions; però, si cal, tornarem a tallar la carretera», va valorar ahir un dels portaveus, Antoni Melero. «Ens estan venent unes inversions amb finalitats electorals, sense escoltar l'opinió del territori», va remarcar Melero, que va insistir que el govern tampoc ha tingut en compte les al·legacions aprovades per unanimitat a l'Ajuntament tortosí. «Volen tenir el projecte definitiu abans de les eleccions, però han comptat poc amb la nostra oposició», va advertir.
