El pla proposa el tercer carril a tota l'AP-7
El govern projecta una nova carretera entre Reus i Perafort, però ara descarta acabar l'anella viària fins a Torredembarra
El text final substitueix aquest primer arc viari (Reus-estació del TAV-Torredembarra) per un altre que de fet està format per una única infraestructura: l'autovia A-7, la qual proposa que es traslladi més cap al nord en el tram entre Vila-seca i Tarragona. No seria res més, de fet, que l'anomenat tercer cinturó paral·lel a l'autopista, ara en fase prèvia d'estudi, que després caldria allargar ja no tan sols fins a Torredembarra sinó fins a Vilafranca, tal com ja preveu Foment. En aquest sentit, de fet, el pla afegeix una alternativa de traçat perquè el pas pel Baix Penedès se cenyeixi a l'actual N-340, i dibuixa un nou enllaç que uniria l'autovia i l'autopista al nord de Banyeres. Per engolir el que anomena «trànsit de pas» –en contraposició a l'«intern»–, el pla no tan sols recull també els plans estatals per allargar l'A-7 cap al sud, fins a la demarcació de Castelló, sinó que a més reclama que, en paral·lel, també es construeixi un tercer carril a l'autopista, almenys entre Salou, fins on arriba ara, i la nuclear de Vandellòs.
Autovies urbanes.
Nova carretera Reus-Perafort.
Sí que es manté intacta, en canvi, la idea d'una segona gran anella interior entre Reus, Alcover –un tram ja construït de la C-14–, Valls –amb una ronda pel sud– i el Vendrell, amb el condicionament ja a punt d'executar-se de la C-51. La millora de la mobilitat interna al Camp s'ha de completar amb una més fàcil accessibilitat al Priorat –a través d'un «condicionament significatiu» de la C-242 entre les Borges del Camp i Ulldemolins– i la reserva de sòl per a tres possibles noves vies secundàries al Baix Penedès.
Nou eix Montblanc-Tàrrega.
En tràmit des del 2007
a.pEl pla territorial del Camp de Tarragona ha estat en tràmit des del setembre del 2007, quan el govern català va presentar el primer avantprojecte. A partir d'aquest moment, es va obrir un procés de participació pública, durant el qual es van recollir 209 suggeriments per part d'ajuntaments, agents socioeconòmics o altres ciutadans. Amb tot aquest bagatge de propostes, el conseller de Política Territorial va aprovar el document de manera inicial el juliol del 2008, i es va obrir un període d'informació pública que va permetre recollir 212 al·legacions tant d'institucions i administracions com de particulars. Després de l'aprovació definitiva del text, ara el Departament de Política Territorial treballa per acabar la tramitació del catàleg del paisatge del Camp, que s'aprovarà properament.
Creixement definit i més espais oberts
a.pEl pla territorial s'encarrega de definir les estratègies de creixement dels nuclis del Camp, amb l'objectiu d'evitar la dispersió dels hàbitats i potenciar la seva concentració en una xarxa de municipis amb un creixement potenciat. L'aprovació definitiva continua apostant per l'augment de població a les capitals de comarca juntament amb alguns municipis més (com Salou, Cambrils, Perafort o Santa Coloma de Queralt), però introdueix un petit matís respecte de l'aprovació inicial: Torredembarra serà finalment també una població on es proposarà un creixement important, mentre que Vila-seca cau d'aquesta categoria i passa a ser considerat un nucli de creixement moderat, juntament amb un centenar més de municipis. El pla defineix, a més, un grup final de municipis on són necessàries actuacions de millora i on es limita l'extensió de la zona urbanitzada.
Les urbanitzacions són un altre dels punts de mira del document, que permet consolidar les existents però tanca les portes a la seva ampliació o a crear-ne de noves. Sí que es plantegen, però, un conjunt de 60 àrees especialitzades; és a dir, noves urbanitzacions residencials o polígons industrials, entre les quals hi ha el polèmic nou barri plantejat al terme de Constantí, a tocar de l'aeroport.
Pel que fa als espais protegits, l'aprovació definitiva reconeix explícitament la protecció de la corona verda a l'entorn de la ciutat de Tarragona, a més de garantir la connexió ecològica de les muntanyes de l'interior amb les conques del Francolí i el Gaià, o la protecció del curs d'aquest últim riu. A les reserves de sòl per interès estratègic, s'hi afegeix ara l'entorn de l'aeroport de Reus.