Els geòlegs asseguren que els problemes s'haurien pogut prevenir amb estudis geotècnics correctes
Asseguren que les actuacions de reparació són més «complexes i d'elevat cost»
Però, què calia fer per evitar-ho? El Col·legi de Geòlegs de Catalunya, que al seu dia ja va advertir que el traçat de la línia del TAV podia presentar dificultats en certs punts, explica que les proves d'expansió es fan habitualment en els estudis geotècnics, si es detecten materials argilosos o amb guixos. «La caracterització del problema en la fase inicial és fonamental per evitar canvis en els projectes de cimentació de les obres», asseguren. Quan el 2003 van descobrir-se els primers problemes als túnels, de fet, el llavors president de l'ens, Carles Hellín, ja va criticar que la dotació pressupostària per a aquests estudis previs havia estat baixa, i demanava més diners.
La cimentació sobre argiles expansives, asseguren altres experts consultats, és possible sempre que se'n quantifiqui amb exactitud el grau d'expansió i es prenguin mesures adequades a cada situació. Per això és «essencial» un estudi geotècnic complet previ. Si es detecta alguna incidència abans, el projecte ha de preveure una cimentació prou profunda en zones menys exposades als canvis d'humitat, uns fonaments separats del terreny amb capes de sorra que esmorteeixin els possibles moviments, o que les càrregues que suporten els pilars siguin «regulars i constants» entre uns i altres. A més, és «estrictament necessari» prendre precaucions per evitar canvis d'humitat durant l'obra, i projectar una xarxa de drenatge «que impedeixi l'aigua arribar a la cota de recolzament».
Ara bé, els mateixos experts confirmen que, si les actuacions a fer són «de reparació i no de prevenció», aquestes «són complexes i d'elevat cost». La filosofia de l'actuació, però, no difereix gaire, ja que es tracta d'aïllar l'estructura dels materials expansius, projectar una estructura que suporti l'expansió o eliminar-la directament, segons fonts del Col·legi, per contrarestar les forces causades per l'inflament del terreny, posant-hi més pes a sobre. Es tracta d'una mesura que l'ens troba raonable: «No hi ha gaire alternatives perquè el viaducte ja està construït.»
El fenomen dels materials expansius
El fenomen de l'expansió de materials consisteix en un canvi de la composició d'un mineral que provoca el seu augment de volum, és a dir, en un inflament causat per l'entrada de molècules d'aigua en l'estructura interna del mineral. L'inflament provoca esforços en el terreny, que poden ser prou importants per causar esquerdes, deformacions i aixecaments. En el cas del Pont de Candi, segons el Col·legi de Geòlegs, el material expansiu no és una argila sinó una mena de guix, l'anhidrita, que no té molècules d'aigua en l'estructura –anhidrita vol dir «sense aigua»–. Si entra en contacte amb l'aigua, augmenta de volum i es transforma en guix hidratat, fet que en causa l'expansió, més acusada durant els canvis estacionals. Com que és una gran massa de roca la que rep el canvi, les forces generades són molt importants. Entre altres efectes, són capaces d'aixecar un pilar del viaducte, d'uns 50 metres d'alçada, uns quants mil·límetres en un mes.
Un 30% de l'Estat
S'estima que aproximadament un 30% del territori de l'Estat presenta formacions que són susceptibles de provocar expansivitat, com recull un mapa de previsió de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, que informa de les característiques geotècniques generals del territori i demostra que es tracta de fenòmens relativament habituals. Es pot citar com un antecedent clàssic el barri Ciudad de Los Ángeles, a Madrid, d'unes 60 hectàrees, que es va construir als anys 50 i 60 sobre uns terrenys d'argiles expansives. L'inflament del terreny hi ha provocat i provoca molts problemes de fissures i deformacions als edificis. A Catalunya existeixen diverses formacions geològiques que presenten problemes associats amb l'expansivitat tant d'argiles com de guixos (anhidrites), com és el cas dels túnels de Montblanc i del viaducte de Candi.
