«És el nostre primer volcà»

«És el nostre primer volcà i no sabem com evolucionarà.» Així de sincera es mostrava una informadora d'Iberia que es passejava per la llarguíssima cua informant dels efectes que aquest volcà amb un nom tan difícil, l'Eyjafjallajökull, provoca a tot Europa. Les companyies resaven perquè el núvol de cendres no arribés a Madrid, ja que això hauria complicat encara més la vida als que havien de fer un vol transoceànic passant primer per Barajas. Perquè, ahir al matí, l'arribada a Madrid era l'única solució factible per a alguns viatges, en una jornada dominada per la incertesa més absoluta. Tot i que poques companyies van oferir el transport per terra fins a Madrid com va fer Royal Jordania. Els passatgers d'Iberia van rebre amb cara d'escepticisme la recomanació dels informadors que s'espavilessin per arribar a Madrid pel seu compte. I ningú no es va moure de la cua malgrat la llarga espera per mirar de trobar una solució.

El director de l'aeroport, Fernando Echegaray, havia recomanat a primera hora del matí que ningú anés al Prat, que penjava el cartell de «tancat». La recomanació va servir de ben poca cosa. La T1 era plena de despistats –«sí, alguna cosa havia sentit a dir d'un volcà a Islàndia. Ha arribat aquí, el núvol?», preguntava un noi acabat d'aterrar al Prat–, però sobretot de passatgers que preferien marxar de l'aeroport amb una solució a la butxaca. La majoria optaven per ser recol·locats en altres vols, i n'hi havia que preferien fer el procés a la inversa: refiant-se ben poc del futur més immediat, preferien actuar un cop estigués solucionat el desgavell. Era l'opció de Macarena Álvarez, una canària que feia cua per aconseguir allotjament a Barcelona. «Vull esperar que s'obri l'aeroport per decidir què faig, perquè potser em recol·loquen en el vol de demà i em torno a trobar l'aeroport tancat», argumentava. Va ser, doncs, un dia de llargues cues que els informadors de les companyies intentaven contrarestar mirant de convèncer els passatgers que reclamessin per internet o per telèfon. Però ahir es va veure que, en l'era de la hiperconnectivitat, els humans recelen de la tecnologia a l'hora de solucionar els problemes. «Però per internet podré canviar el dia del vol?» preguntava, desconfiada, una viatgera a una de les informadores.I la resposta no va ser gaire convincent: «Pot gestionar-ho per telèfon amb la seva companyia, però, és clar, avui som diumenge i potser no contestarà ningú.»

A la cua del taulell d'informació els passatgers intentaven trobar solucions pel seu compte, com ara mirar d'esbrinar com agafar un tren o negociar conjuntament, per als que viatjaven al mateix punt, un mitjà de transport alternatiu. Les opcions, però, no eren fàcils en una Europa col·lapsada, com es va veure als taulells de les empreses de lloguer de cotxes. Dos joves volien llogar un cotxe per arriba a Oslo. L'encarregada intentava que se'n desdiguessin: «Només lloguem cotxes per a ciutats de l'Estat. Si el deixeu fora de la frontera, us posarem una penalització de 1.500 euros.» Cares d'estupor, però els nois encara s'ho rumiaven. L'argument que els va acabar de desanimar va ser de caire mecànic: «I si voleu un cotxe, només us puc oferir un Ford Fiesta.»