El col·lapse del Prat s'encomana a Sants
Els viatgers amb vols cancel·lats van esgotar les places disponibles de tren i autocar cap a Madrid i altres destinacions europees
Els TAV cap a Madrid eren la primera opció per als viatgers de rutes aèries cap a Amèrica que havien de sortir de Barajas, i també per als que miraven de trobar alternatives per arribar per aire a altres punts d'Europa no afectats pel núvol volcànic. També era, evidentment, una manera d'estalviar temps per a qui havia d'anar o tornar a Madrid o arribar a altres punts de l'Estat. Per això les escasses places disponibles van exhaurir-se amb la mateixa rapidesa que creixien les aglomeracions als mostradors de llarg recorregut de Renfe.
A l'aeroport del Prat recomanaven el TAV –malgrat que els passatgers que havien d'agafar vols a Barajas no rebien cap garantia que els hi esperessin– i als mostradors de Renfe van acabar redirigint els viatgers cap a l'autocar. A la tarda, però, la companyia ferroviària va habilitar 2.400 places en combois i cotxes addicionals amb destinació a Madrid i altres ciutats de l'Estat amb aeroports dins del perímetre del núvol de cendres.
Renfe va informar que entre les 7 i les 11 del matí van sortir 4.317 viatgers en 23 trens cap a Madrid i València, i cap a altres destinacions d'Andalusia, sense incidències malgrat una aturada parcial convocada pel sindicat CGT.
Vaga ferroviària a França
Més maldecaps va provocar la vaga de la companyia ferroviària francesa SNCF, que va impedir reforçar les connexions amb l'Estat francès, Itàlia i Suïssa. Un exemple dels efectes d'aquesta situació és que centenars d'uròlegs dels 11.000 participants en el 25è congrés de l'Associació Europea d'Urologia van haver d'allargar l'estada a Barcelona.
Un terç més de places de reforç en autocars
L'autocar era la darrera alternativa per a qui havia de tornar a casa des de Barcelona. Matilde Sánchez, amb el vol cancel·lat, havia topat amb el segon escull de la vaga de ferrocarrils francesos per tornar-se'n a Suècia, on resideix. En declaracions a l'ACN, explicava que l'empresa d'autocars Eurolines només arribava a Alemanya, i després d'un dia d'espera i quatre hores de cua es va aventurar a comprar un bitllet cap a Alemanya. «D'allà aniria fins a Dinamarca, de Dinamarca a Finlàndia, i de Finlàndia fins a Suècia», deia mentre dibuixava la ruta mentalment.
Un ciutadà belga, Guy Morreaux, també feia cua a les finestretes de la companyia a la terminal d'autocars de Sants. Havia passat uns dies de vacances i tenia vol amb Ryanair des de Girona fins a Brussel·les: «La meva única esperança és que posin més vehicles, perquè de tornar amb avió, ja no me'n refio, després de tres cancel·lacions de vol», es queixava. La majoria de companyies aèries de baix cost, a més, es limiten a recol·locar els seus viatgers en les places que resten lliures en altres vols amb la mateixa destinació. Centenars de persones van intentar ahir trobar una alternativa a Sants, i també a l'estació del Nord. Les companyies, com ara Alsa, van mirar de noliejar vehicles per traslladar viatgers a diverses ciutats d'Europa, una situació encara més complicada en diumenge. Pel que fa a les rutes a altres punts de l'Estat, van reforçar l'oferta de serveis habituals amb d'altres d'addicionals, sobretot les línies fins a Madrid i el nord de la península. En el cas d'Alsa, l'empresa va parlar d'un 20% a un 40% de places addicionals.
